Aquí trobareu els 5 primers itineraris del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (I) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
*********************************************
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 1
CINGLES
DE SON RUL·LAN
- TEIX - PAS DES RACÓ
INFORMACIÓ GENERAL
•Accés: Sortida de Deià en direcció a l'hotel
Es Molí, d'abandonar la carretera i desviar-se a l'esquerra (Km 63,1 de la
carretera Ma-10).
• Dificultat: Recorregut llarg, dur i
complicat, que passa per indrets poc transitats, especialment en el descens.
Cal posar especial atenció a la baixada pel pas des Racó, ja que només es
disposa de l'ajut d'algunes fites i el terreny és extremadament abrupte. Si hi
ha risc de pluja, és millor canviar d'itinerari.
• Recomanacions: Sortir prest i evitar els
dies boirosos. Avaluar molt bé les possibilitats del grup (habilitat i forma
física), ja que si ens sorprèn la fosca en la baixada ens veurem obligats a un
inoblidable vivac improvisat.
• Duració: Més de cinc hores de recorregut
efectiu... si no ens perdem.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortirem de Deià en direcció a
Valldemossa, i ens desviarem a l'esquerra per l'entrada de l'hotel Es Molí. El
camí asfaltat passa per les instal×lacions de
l'hotel i puja fent successius revolts. Un poc més amunt, el camí ja no estarà
asfaltat i va cap a les cases de Son Borràs, però abans d'arribar-hi ens hem de
desviar a l'esquerra per un camí empedrat que ens conduirà a un portell on de vegades hi ha un cartell indicador.
Aquest camí empedrat deixa a
l'esquerra les ruïnes del Castell des Moro, situat sobre un petit penyassegat,
i va en direcció a una petita torrentera que ens quedarà a la dreta.
Quinze minuts de camí i passarem un
portell que ens quedarà a la dreta, marcat amb una sageta vermella pintada a la
paret. El camí ens portarà a la Font de ses Rotes (que té forma de mina), allà
esdevé més ample i va cap a la dreta.
En arribar a un portell tancat amb
unes rovellades portes metàl·liques, que
no hem de creuar, sinó que prendrem per l'esquerra sense travessar la paret de
pedra seca que tindrem a la dreta. Aquest camí, que en principi és pla, entra
dins un alzinar, i després ens hem de desviar a la dreta en una bifurcació amb
sentit ascendent que trobarem quasi tot d'una i, un centenar de metres més
endavant, agafarem una segona desviació a la dreta.
Per aquest camí, trobarem, a
l'esquerra, una sitja i un forn de calç i, un poc més endavant, un abeurador
excavat en la pedra.
Passat l'abeurador, el camí fa una
volta molt marcada a l'esquerra que no hem de prendre, sinó que en aquest
revolt mateix ens desviarem a la dreta, seguint la indicació d'una fita molt
visible, després de la qual hi ha una sitja, una cabana de carboner i un forn
de pa en bon estat. Cal estar atent, ja que just després d'aquestes
construccions hem de prendre una nova desviació a l'esquerra per un caminoi
indicat amb una fita i un petit cercle vermell pintat en la roca.
El camí, que ens farà guanyar
altitud pels Cingles de son Rul·lan, no
presenta cap altra desviació i, així com puja, ens oferirà una bona panoràmica
de na Foradada, Deià i el Cap Gros.
Un cop fora del bosc, el camí es
difumina, però veurem una taringa de fites que ens han de conduir fins al camí
de s'Arxiduc.
Aquesta meravella de l'enginyeria
popular ens portarà sense problemes fins al Racó Perdut, revolt del camí on ens
desviarem a l'esquerra en direcció al puig des Teix. Arribarem primer al Pla de
sa Serp i, llavors, pujarem fins al puig per un dels tiranys de la vessant
nord.
A l'hora de davallar, convé fer una
visita a la font de sa Serp on, a més d'obrir-se una vasta panoràmica sobre
Tramuntana, ens podem proveir d'aigua. A partir d'ara hi haurem de posar els
cinc sentits.
Sortint de la font de sa Serp i
donant l'esquena a la vall de Sóller, anirem a cercar una petita torrentera que
és la via natural de desguàs del pla per la vessant de Deià. El torrent fa un
bot petit: hem de passar-lo per l'esquerra i, després, en fa un altre de més
gros que esquivarem per la dreta abans d'arribar a una depressió circular
característica anomedada Clot de s'Aigo. Just després del clot, ens toparem amb
un altre bot encara més gros que els anteriors, l'evitarem passant per la dreta
anant a cercar el peu d'un petit penya-segat, i haurem arribat a un marge que
s'alça per sobre d'un important comellar que baixa per l'esquerra nostra.
Davallarem pel comellar fins a una
paret seca que el creua per la part de baix. Hem de passar la paret allà on la
torrentera fa un bot, que evitarem si passam per l'esquerra; després trobarem
unes fites ─són
les que van fins a Deià─
que ens conduiran per la dreta i, llavors, passen de bell nou la torrentera.
Les fites ens duen ara pel peu d'un
penya-segat vermellós i cerquen l'opció més factible (probablement l'única) per
aquest vertiginós coster. S'ha d'anar amb moltíssim de compte!. L'itinerari
indicat per les fites, ara ja s'han allunyat del penya-segat, ens fa baixar
ràpidament. Fixem-nos-hi bé!
Quan el terreny es posa
alarmantment empinat, un petit marge proveït amb un filferro ens treu d'aquest
embolic: és el Pas des Racó. Un vegada que som baix, si seguim les fites,
davallarem una llarga rosseguera al peu d'un esperó prominent; després les
fites ens treuran per la dreta cap a una sèrie de marges abandonats, aquí
gairebé ja no hi ha fites, però amb un poc d'intuïció, i amb tendència a anar
cap a la dreta però sense entrar dins cap propietat privada, arribarem a Deià.
*********************************************
ITINERARI 2
DEIÀ
- PUIG DES VENT - SA GALERA - DEIÀ
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'excursió comença des de la
població de Deià.
• Dificultat: Itinerari de dificultat
important, ateses les complicacions que sorgeixen per trobar el recorregut
correcte i que requereix una bona condició física per superar els accentuats
desnivells. S'ha de posar especial esment en la baixada per dins l'alzinar, ja
que la possibilitat de desviar-se de la ruta correcta és molt elevada.
• Recomanacions: Portar aigua. Si hi ha boira
en els cims, és millor canviar d'itinerari. Portar una petita corda (10 m) per
assegurar en el pas del Xaragall de can Boqueta els membres menys decidits del
grup, corda que serà de molta utilitat si la roca està banyada.
• Duració: Quatre hores de recorregut
efectiu. La pèrdua de l'itinerari correcte pot dilatar molt aquesta previsió.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortirem de Deià pel carrer que hi
ha just al costat del restaurant "La Pizzeria", fins a la primera
corba tancada a mà dreta, aquí ens desviarem a l'esquerra i passarem per un
portell situat a la vora d'uns xipresos. En aquest punt comença un camí que va
pujant pel mig dels marges.
Quinze minuts més tard, passarem un
altre portell després del qual el camí fa un revolt i passa per entre dos
porxos. D'aquesta manera el camí va pujant fins arribar a un punt on creua un
torrentó dues vegades. Hem d'estar alerta després d'haver-lo creuat per segona
vegada, ja que tot d'una veurem una fita a la dreta que ens indica que ens hem
de desviar del camí principal. D'aquesta manera agafarem un caminoi que ens
portarà cap a una paret que no hem de traspassar, sinó que anirem cap a
l'esquerra en direcció a l'alzinar.
El camí arriba al bosc i, sense
entrar-hi, transcorre amb l'alzinar a la dreta, després, més endavant, fa un
revolt i s'hi endinsa. El recorregut està indicat per fites, deixarem a la
dreta nostra un rotlo de sitja i, més amunt, en veurem dos més (un devora
l'altre), després el camí fa un revolt cap a l'esquerra i rodeja una cabana de
carboner. Passarem un altre rotlo de sitja, amb la cabana sota el desplom d'un
bloc rocós, i continuarem vorejant una paret de pedra seca que hi ha d'haver a
la dreta nostra, paret que hem de creuar, un poc més amunt, per un esbaldrec.
D'aquesta manera entrarem per la
part inferior del xaragall (rosseguera) de can Boqueta, i el traspassarem de
l'esquerra a la dreta. El camí, sempre indicat per fites, puja per la dreta de
la rosseguera amb successius giravolts, la torna creuar per la part superior de
dreta a esquerra, i es dirigeix a un bosquet que hi ha en el peu d'unes penyes
vermelloses, aquí trobarem el pas del Xaragall de can Boqueta... sempre seguint
les indicacions de les fites.
Ens indica el començament del pas
un filferro que fa d'arrambador col×locat en la
paret. El pas segueix el filferro, volta cent vuitanta graus a la dreta,
segueix el traçat d'un altre filferro i, finalment, puja per uns esglaons
tallats a la pedra (no cal dir que s'ha d'anar amb compte).
Superat el pas, el caminoi voreja
els espadats de la dreta, passa, un poc més endavant, una paret per una
escaleta de fusta i es dirigeix a una rosseguera que hi ha ben davant, la qual
travessa per darrera d'una alzina molt visible. Passada la rosseguera, les
fites ens menen, vorejant els penya-segats de la dreta, cap a una altra
rosseguera. De principi el caminoi puja per la dreta d'aquesta i la traspassa
un poc més amunt abans d'arribar a una gran fita que hi ha situada ben enmig.
A partir d'ara les fites ens
conduiran a un punt feble dels penya-segats de la dreta. El terreny esdevé
sensiblement més pla i, sempre seguint les fites, arribarem al puig des Vent.
Per prendre cap a sa Galera,
davallarem del cim per on hi hem pujat i seguirem el llom de la carena en
direcció NNE (hi ha fites). Un cop ens quedi el vèrtex geodèsic de sa Galera a
l'esquerra nostra, ens desviarem en aquesta direcció seguint sempre les fites,
arribant al cim sense problema.
Iniciarem la davallada de sa Galera
en direcció a Sóller, seguint unes fites que van cap al coll que ens separa del
puig des Moro. En el coll hi ha una paret de banda a banda amb un portell
tancat amb troncs. Passarem pel portell i prendrem tot d'una a la dreta, allí
trobarem fites i un caminoi, que, a mesura que anem baixant, serà més evident.
Després de molts revolts, i quan el
desnivell se suavitza, el camí passa pel costat de les ruïnes d'un porxo i
condueix, un poc més endavant, a un camí molt ample, aquí hem de prendre a
l'esquerra, en direcció a Deià. Aquest camí, que és en principi bastant pla o
tot just fa una lleugera pujada, té moltes desviacions... en cas de dubte
agafarem el camí que ens sembli que té la millor direcció (a les bifurcacions,
el camí correcte sol estar indicat amb fites). Hem d'anar molt amb compte, és
fàcil que ens desorientem.
Passarem pel costat d'un aixopluc
que ens quedarà a la dreta. Un poc després, en haver passat una pujada, i just
en un lloc on el camí fa un revolt a la dreta, veurem que també a la dreta hi
ha un petit comellar amb un forn de pa i una fita situada sobre un gran bloc de
pedra: és la indicació que hem d'iniciar la davallada, amb un important
desnivell, pel comellar.
Davallarem pel comellar fins que
trobem un petit portell a mà esquerra. Passarem el portell i trobarem tot d'una
un caminoi indicat amb fites. Aquest caminoi passa devora dos porxos ─en arribar
al segon d'aquests porxos hem d'anar alerta, ja que les fites fan un gir brusc
a l'esquerra─
i ens menarà cap a una font, des de la qual un camí evident ens portarà de bell
nou a Deià a l'altura de "La Residència".
************************************************
ITINERARI 3
PUIG
DES TOSSALS I FONT DES PI
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Des de la carretera d'Inca, s'ha
d'agafar la desviació a Lloseta. Just en davallar del pont del tren, prendre
una desviació a l'esquerra amb les indicacións "Depuradora" i
"Tossals Verds", seguir fins al final de la carretera asfaltada i
deixar el vehicle en el petit aparcament del refugi, poc abans d'arribar a can
Xalet.
• Dificultat: Tot el que té de còmoda la
pujada, ho té d'incòmoda la baixada fins a la font des Pi. Itinerari llarg amb
un descens molt dur.
• Recomanacions: Procurar baixar pel marge
esquerra del comellar fins a la font des Pi. Fer l'excursió en dos dies i
pernoctar en el refugi.
• Duració: Prop de quatre hores i mitja de
recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Des del petit aparcament, agafarem
el camí del refugi de Tossals Verds. Aquest camí ample travessa el llit del
torrent i es dirigeix a un estret que veurem a l'enfront. En l'estret, el camí
s'empina, creua novament el torrent per un pont, i arriba a una segona barrera
amb un botador a l'esquerra. A partir d'aquí el bosc s'esvaeix i el camí puja
fent successius revolts cap al refugi de Tossals Verds.
El camí de les cases velles des
Tossals, el nostre proper objectiu, comença just a l'esquerra de la façana del
refugi. Aquest és un camí de ferradura que, a molts de trams, encara conserva
l'empedrat. En principi, guanya desnivell fent ziga-zagues i es dirigeix -anant
paral×lel
a una canonada d'aigua- cap a un coll que veurem just al davant: hem de deixar
a la dreta una desviació que ens duria cap a es Pinatons.
Un poc abans d'arribar al coll
veurem a l'esquerra les cases velles des Tossals.
En ser en el coll, a la dreta hi ha
la magnífica construcció del pou de sa Bassola. El camí que hem de seguir surt
per l'altra banda del coll en sentit descendent i cap a l'esquerra i s'interna
dins l'alzinar. En aquest tros de camí, a bocins empedrat, deixarem a la dreta
la fondalada del torrent des Corral Fals i, més amunt, la canaleta de
Massanella.
En un moment determinat, el camí
passa pel jaç mateix d'aquest torrent i llavors el torna a creuar, en sentit
contrari, per un pontet de fusta. Un poc més endavant, enllaça amb el camí de
la font des Prat: hem d'anar cap a l'esquerra i seguir la indicació d'un
cartell amb la inscripció
"Cúber".
El camí fa dos revolts molt
pronunciats i arriba a un collet: aquí hem de posar molta atenció a una fita
situada a l'esquerra nostra, la qual ens indica el punt en què hem de deixar el
camí i endinsar-nos en el bosc. Sempre seguint les fites, trobarem també algun
fragment de camí, i així pujarem per dins el bosc amb tendència a anar cap a
l'esquerra. Més amunt va desapareixent el bosc i arribarem al costat d'una casa
de neu.
Des de la casa de neu, unes fites
ens indicaran el lloc per pujar pel coster de l'esquerra en direcció a la
carena del puig des Tossals, el qual ens queda a l'esquerra. Un cop sobre la
carena, i sempre seguint les fites, arribarem al capcurucull del puig des
Tossals, que està indicat amb un vèrtex geodèsic.
Farem el descens seguint les
mateixes fites que hem utilitzat per pujar, però en sentit contrari, fins que
arribem al pla de la casa de neu, la qual deixarem a la dreta i ens dirigirem,
cap a l'esquerra, al comellar per on aboquen les aigües del pla.
Quan la torrentera s'estreny, l'hem
de vorejar pel roquissar de l'esquerra i continuar davallant sense
allunyar-nos-en. Quan s'estreny per segona vegada, haurem de passar pel marge
de la dreta. Superat aquest punt, trobarem una fita solitària ─hem de
fixar-nos-hi bé─,
des de la qual, si miram en la direcció de la torrentera, veurem el marge d'un
camí.
Aquest camí acaba, un poc més
avall, en un altre estrenyiment de la torrentera, hem de passar a la vorera esquerra
i així arribarem a un marge. A partir d'ara la baixada no és gens còmoda i
només trobarem algunes fites disperses, sense continuïtat.
Haurem de procurar davallar per
l'esquerra de la torrentera, passar una rosseguera que tindrem a l'esquerra i
fer camí així com puguem, esquivant ressalts i argelagues.
En ser baix, veurem el torrent
d'Almadrà, i uns plataners que hi ha dins el jaç del torrent ens indicaran la
situació de la font des Pi.
Una vegada som a la font ─segurament
hi haurem arribat ben esgarrinxats─,
podrem veure que d'allà mateix surt una canal d'aigua mig enterrada: n'hem de
seguir l'inversemblant traçat, quasi a vista d'ocell, per sobre el torrent
d'Almadrà que mantindrem a l'esquerra, fins que arribem a un petit túnel;
passarem aquest túnel i n'apareixerà un altre de més llarg: no l'hem travessar,
sinó que hem de seguir el traçat de la petita canal.
En un moment determinat, la canal
volta a la dreta en direcció a Solleric i s'allunya del jaç del torrent
d'Almadrà, a la vegada que arriba a un lloc de vegetació impenetrable. En
aquest punt ens desviarem a l'esquerra, veurem la canal ampla que serveix per
davallar l'aigua des del pla de Cúber i hem de continuar baixant per aquesta
canal, ara per la dreta ara per l'esquerra; travessarem un túnel descendent i
vorejarem per l'esquerra la pujada que ve després.
D'aquesta manera haurem arribat a
un camí ample: prendrem per l'esquerra. Aquest camí travessa el torrent per un
pont de fusta just després d'un portell i enllaça amb el camí del refugi de
Tossals Verds.
********************************************
ITINERARI 4
MANCOR
- MASSANELLA - CANALETA - MANCOR
INFORMACIÓ
GENERAL
• Accés: Sortirem
de Mancor en direcció a Caimari. Després d'una corba tancada a la dreta,
agafarem la primera desviació a l'esquerra.
• Dificultat: Itinerari
duríssim, tant per la llargada com pel desnivell del recorregut (vegeu-ne tall
topogràfic). Sols a l'abast de gent preparada físicament. L'enorme esforç
físic, la calor a l'estiu i el fred a l'hivern són factors determinants que ens
poden fer desistir.
• Recomanacions: Convé
que ens abstinguem de fer aquest itinerari a l'estiu. En tot cas portarem prou
aigua i protecció solar (no hi és de més dur capell). Els dies boirosos
val més cercar altres itineraris.
• Duració: Poc
més de sis hores de recorregut efectiu. Aquest horari és pot dilatar moltíssim
en funció de la preparació física dels excursionistes.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
En
haver deixat la carretera asfaltada, arribarem pocs metres després a una
cruïlla: el nostre itinerari segueix el camí de l'esquerra ─per la dreta aniríem cap a les cases de Massanella─, passarem un portell que, òbviament, hem de deixar
tancat.
L'ample
camí corre paral×lel a una torrentera, que tenim a l'esquerra,
pràcticament sense guanyar desnivell fins a les cases de Can Bajoca. Passades
les cases, el camí comença a pujar, encara que suaument, entre penya-segats que
van guanyant altària i espectacularitat.
Per
poc que ens hi fixem, veurem a la dreta del camí, abans d'entrar en el bosc,
una aixeta d'aigua que cal aprofitar si no n'hem pensat a agafar abans. Serà la
darrera oportunitat que tinguem de fer-ho fins al cim del Massanella... i
encara queda molta de pujada per endavant.
Passarem
per un portell obert en una paret seca, que dóna accés al bosc, i trobarem
quasi tot d'una a la dreta nostra el porxo des Porcs.
Si
seguim el camí per dins de l'alzinar arribarem a la casa des Bosc, que és en
una cruïlla: el camí de l'esquerra serà per on davallarem, mentre que ara hem
d'anar pel de la dreta, que puja cap al coll de sa Línia.
Aquest
camí puja fent de tant en tant algun revolt tancat. Cal anar amb compte, ja que
a vint minuts de la casa des Bosc trobarem a l'esquerra una desviació que passa
per davant d'un porxo un poc amagat entre la vegetació: és el punt on ens hem
de desviar.
Aquest
camí d'ara acabarà a cinc minuts de pujada des del porxo, precisament en una
sitja. Des d'aquí podrem contemplar la mola des Rutló, formidable castell de
roca que ens servirà a partir d'ara de referència. L'itinerari, sense camí
evident, passa per la dreta des Rutló, entre rossaguera i bosc, fins que vegem
un pas factible a l'esquerra, una vegada haguem contrapassat la prominència
rocosa.
Pujarem
d'aquesta manera sobre un llom rocós que ens durà fins al cim del Massanella...
en una duríssima pujada com n'hi ha poques arreu de Tramuntana. No hi ha cap
traça de camí i el terreny no ofereix cap facilitat. L'únic ajut que tindrem
d'ara endavant serà la nostra intuició per trobar el pas adequat entre el
desert petri que ens envolta.
Dues
hores llargues de pujada gairebé inhumana ens portaran fins al cim del
Massanella, que veurem quan ja sols ens faltin tot just dos-cents metres per
arribar-hi... quan ja quasi haurem perdut l'esperança d'assolir-lo!
Un cop en el cim, tots
els sants ajuden, i per davallar al coll de n'Argentó partirem en direcció SO
per sobre la carena cap a un cim secundari de pocs metres menys que el cim
principal. Des d'allà, un seguit de fites ens indicarà el recorregut més adient
per arribar al coll de n'Argentó, que, gairebé en picat, tenim als peus.
Farem
la pujada al puig de ses Bassetes deixant el tall de la cresta a la dreta i
arribarem al capcurucull en deu minuts.
Retornarem
al coll de n'Argentó i desgrimparem per la vessant del comellar des Prat. Són
pocs metres però cal fer-ho amb compte, sense descartar l'ús d'una corda petita
per assegurar la baixada d'aquells que no siguin gaire decidits. Un vegada som
baix, unes fites que tendeixen a conduir-nos cap a l'esquerra ens portaran al
camí que davalla a la font des Prat.
Per aquest camí, i un
cop dins del bosc, trobarem un petit cocó per on raja aigua quasi tot l'any...
és la primera aigua que trobam després de moltes hores de caminar!
El
camí, que davalla pel costat esquerre del comellar, fa un revolt gros cap a la
dreta i creua el torrent per un pontarró de pedra. Just després del pontarró
ens hem de desviar a la dreta i trobarem la font des Prat pocs metres després.
Per
dirigir-nos a la canaleta, hem de tornar a creuar el pontarró, ara en sentit
contrari, i desviar-nos tot d'una a la dreta; trobarem un caminoi que passa
vora un forn de calç que quedarà a l'esquerra nostra. El caminoi ens durà sense
pèrdua a la canaleta, la qual ens indica el camí que hem de seguir. Aquesta
meravella de l'enginyeria popular passa primer per un molí d'aigua,
posteriorment per un aqüeducte aeri i després per un forat excavat en la roca,
abans d'arribar a un coll. Allà hem de seguir la canaleta pendent avall fins a
una fita que ens indica la desviació a l'esquerra.
Tot
d'una trobarem un camí que davalla, fent nombrosos revolts, a la casa des Bosc
i regressarem des d'allà pel mateix camí que hem emprat per pujar fins a can
Bajoca i posteriorment a les cases de Massanella.
ITINERARI 5
COMA DE SON TORRELLA PER S'ALADERN
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Sortida des de la població de
Biniaraix. Travessar la població fins a trobar unes piques de rentar roba.
• Dificultat: La dificultat més important és
localitzar el traçat del camí de s'Aladern, sobretot en la primera meitat. El
descens des de ses Solanes fins la font des Verger és incomode.
• Recomanacions: Agafar aigua en la primera
font que trobem. Molta d'atenció pel camí de s'Aladern: algun tram és molt
aeri. Si hi ha boira, l'accés des del coll de l'Ofre fins al de ses Solanes
presenta alguns problemes.
• Duració: Prop de tres hores i mitja de
recorregut efectiu.
Sortirem de Biniaraix, de la pica
de rentar roba, que ens ha de quedar a l'esquerra, i agafarem un camí sense
asfaltar amb les indicacions "camí des Barranc" i "l'Ofre a Lluc
a peu". Aquest camí, si no ens desviam a l'esquerra, ens conduirà a un
ponterró que serveix per travessar el jaç del torrent de Biniaraix. A l'altre
costat del torrent, el camí està empedrat i fa una dura pujada, passa per un
grifó d'aigua potable i trobarem un replà ─que
coincideix amb un tram de camí amb trespol de terra. Després, altra vegada
empedrat, el camí reinicia la pujada. En aquest punt hem d'anar amb compte, ja
que en arribar a un lloc on hi ha un garrover a l'esquerra i una desviació a mà
dreta ─indicada
amb un rotlo vermell pintat en el marge─
ens hem de desviar i fer la pujada pel camí vell.
Vint metres després d'haver agafat
la desviació, hem de passar un portell amb una barrera metàl×lica
que trobarem a mà esquerra. El camí segueix i, més amunt, hi ha un segon
portell amb barrera metàl×lica,
llavors passa per la part inferior d'una rosseguera, hi ha un tercer portell
-aquest cop de fusta- i poc després arriba al coll d'en Se.
En el coll, el camí esdevé
sensiblement més pla i comença a davallar per l'altre costat cap al gorg de can
Catí.
Una cinquantena de metres abans
d'arribar al gorg, ens hem de fixar que en el marge de la dreta hi ha una
petita entrada amb alguns esglaons: és el començament del camí de s'Aladern. Si
en aquest punt alçam el cap i miram en direcció al penya-segat de l'esquerra,
veurem un bocí d'empedrat del camí, la qual cosa ens pot ser molt útil per
localitzar-lo.
En principi, el traçat no és gens
clar, el que hem de fer és pujar, amb tendència a anar cap a l'esquerra, en
direcció a una petita rosseguera. Passarem després per davall d'una gran
figuera i, a l'altre costat, el camí ja apareix més definit. Hem de deixar a
l'esquerra una desviació que ens duria al jaç del torrent de l'Ofre.
Després d'un parell de revolts, la localització del camí esdevé més difícil a causa de la vegetació i els esllavissaments. Pujarem aquest tram per una petita rosseguera i un petit comellar ─a l'esquerra ens ha de quedar un penya-segat poblat d'heures─, però no hem d'arribar fins bé dalt del comellar -que s'empina sensiblement-, sinó que girarem a l'esquerra i passarem per sobre del penya-segat de les heures. A partir d'aquí, el camí esdevé més fàcil fins a arribar al salt des Cans, on travessarem el jaç del torrent i ens enfilarem per l'altre costat ─per on ens ho deixin fer les aritges i les argelagues─ cap al camí de l'Ofre.
Després d'un parell de revolts, la localització del camí esdevé més difícil a causa de la vegetació i els esllavissaments. Pujarem aquest tram per una petita rosseguera i un petit comellar ─a l'esquerra ens ha de quedar un penya-segat poblat d'heures─, però no hem d'arribar fins bé dalt del comellar -que s'empina sensiblement-, sinó que girarem a l'esquerra i passarem per sobre del penya-segat de les heures. A partir d'aquí, el camí esdevé més fàcil fins a arribar al salt des Cans, on travessarem el jaç del torrent i ens enfilarem per l'altre costat ─per on ens ho deixin fer les aritges i les argelagues─ cap al camí de l'Ofre.
Seguirem aquest camí cap a les
cases de l'Ofre fins que trobem dos portells seguits: travessarem el primer,
però, en el segon -seguint les indicacions que hi trobarem-, ens desviarem a
l'esquerra. D'aquesta manera haurem arribat a un camí ample que ens conduirà
sense cap problema fins al coll de l'Ofre.
En el coll, deixarem el camí ample
i ens desviarem a l'esquerra, ja en direcció a la coma de Son Torrella. Les
fites i les restes de camí ens ajudaran a orientar-nos en aquest tram, que
fa una lleugera pujada i deixa el puig
Major un poc a la dreta. Més endavant, passarem una paret i, si seguim les
fites, arribarem a la coma de Son Torrella, més o manco a l'altura del coll de
Ses Solanes que ens quedarà a l'esquerra.
Davallarem del coll de Ses Solanes ─que té una
paret de pedra seca que el travessa─
en direcció al pendent, amb tendència a anar per l'esquerra de la davallada: en
principi és una carritxera, però un poc més endavant ja entrarem dins la
rosseguera. Podem davallar ràpidament per la rosseguera, aprofitant la pedra
petita, però en arribar als blocs grossos hem de sortir-ne cap a l'esquerra i
un seguit de fites ens conduiran fins a la font des Verger, que és visible des
d'enfora perquè té uns grans polls al costat.
Des de la font, un camí més evident
va davallant entre marges pel costat dret de la torrentera, la qual no hem de
travessar fins a arribar a un ponterró que hi ha a prop de can Sivella.
Un poc més endavant arribarem a can
Silles i enllaçarem tot d'una amb el camí des Barranc, que ens conduirà sense
cap problema fins a Biniaraix.
