Aquí trobareu els itineraris del 16 al 20 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (I) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI
16
N'ALÍ
- EN GRAU - CARAGOLER DES GUIX
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Iniciarem
el recorregut en la benzinera de Lluc (coll de sa Batalla, Km 14'9 de la
carretera PM-213).
• Dificultat: Aquest
itinerari requereix una bona condició física i, ja que en bona part transcorre
sense camí ni fites, també s'han de tenir coneixements per anar camps a través.
S'ha de posar especial esment en l'accés al Caragoler des Guix.
• Recomanacions: Recollir aigua en la font
des Guix. Evitar els dies de molt de vent per a l'accés al Caragoler des Guix.
Posar molta d'atenció a l'itinerari... les badades poden augmentar sensiblement
l'horari previst.
• Duració: Poc més de quatre hores.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Començarem l'excursió en la
benzinera de Lluc on, si hi hem arribat en cotxe particular, procurarem de no
envair l'espai que el restaurant té reservat per als clients.
Sortirem en direcció a Inca,
creuarem pocs metres després el pont que passa per sobre del torrent de
Comafreda o des Guix i, tot seguit, ens desviarem per un camí ample que
trobarem a mà dreta. Un cop en el camí, un centenar de metres més endavant
trobarem la font des Guix i, cent metres després, arribarem a una bifurcació en
què prendrem cap a la dreta.
El camí ens conduirà sense pèrdua
possible fins a les cases de Comafreda, passant prèviament per un portell en
què hi ha la indicació de "prohibit acampar i fer foc", indicació que
hem de respectar. Quan arribem prop de les cases, que ens quedaran a mà dreta,
i amb la desafiant proa del Frontó just davant nostre, no traspassarem la paret
que dóna entrada als camps de conreu de la possessió, sinó que ens desviarem a
l'esquerra per un camí evident cap al coll de sa Línia.
Aquest camí passa per dues sitges,
s'empina sensiblement i acaba en un altre camí més ample que prendrem cap a
l'esquerra, el qual, després de passar a prop d'un porxo i fer un parell de
revolts, ens du fins al coll de sa Línia, on hi ha dos pilons amb les
indicacions "Mancor-Puig-Lluc". No hem d'agafar cap d'aquestes
opcions, sinó que ens desviarem cap a l'esquerra en direcció al cim del puig de
n'Alí.
Farem la pujada al puig de n'Alí
seguint unes petites fites i unes marques antigues de pintura vermella, que són
les úniques indicacions que existeixen de l'itinerari més adient per realitzar
l'ascensió. El pendent és fort i convé prendre-se'l amb tranquil×litat
i dosificar les forces.
D'aquesta manera arribarem, entre
forts alens, al complicat cim del puig de n'Alí, des d'on s'obre una àmplia
panoràmica digna de tot elogi.
Per continuar el nostre recorregut,
sortirem del cim en direcció al Frontó i després, a la primera oportunitat
evident, tombarem cap a la dreta en direcció al coll que separa n'Alí del puig
d'en Grau, mantenint a la dreta nostra, no molt allunyada, l'abrupta cresta de
n'Alí. Aquesta baixada, encara que és evident, no és fàcil ni còmoda i cal anar
en compte.
Ja en la part inferior, entrarem
dins el bosc, on trobarem un caminoi, que hem de seguir cap a l'esquerra, el
qual enllaça els terrenys de Comafreda amb la Cometa Negra, pel pas de
n'Arbona. Quan aquest caminoi perd pendent i apareix una gran sitja provista de
doble esglaó, ens desviarem en direcció al pendent de la dreta, que puja cap al
puig d'en Grau, on apareixerà una fita.
Començarem la pujada al puig d'en
Grau en direcció obliqua esquerra, després anirem en sentit d'obliqua dreta cap
a una cresta que se'ns fa evident. Hem de cercar sempre la millor opció i així
ens toparem amb una empinada canal que ens portarà al capcurucull, el qual
rodejarem per l'esquerra fins que vegem el millor accés al cim, que està situat
en la vessant que dóna al Caragoler.
Per anar del puig d'en Grau al puig
Caragoler des Guix, baixarem pel mateix lloc que hem utilitzat en la pujada, en
direcció al coll que separa ambdós cims.
Per pujar al Caragoler, procurarem
deixar a l'esquerra l'abrupta cresta i ascendirem sempre pels punts més
accessibles d'un terreny que de cada cop és més esquerp. Quan ens sembli que
som als peus del cim, encara no ens hem de deixar portar per l'eufòria, hem de
rodejar-lo per la dreta, ja que el cim vertader és poc més enllà d'un centenar
de metres de terreny gairebé intransitable. D'aquesta manera haurem arribat al
cim del Caragoler ─autèntic
mirador de primer ordre sobre la zona de Lluc─
indicat amb una creu i un petit betlem.
Per baixar del cim, i sempre mirant
cap al pla de Mallorca, ens desplaçarem cap a l'esquerra fins a trobar algun
dels petits comellars que baixen en direcció SE. Aquesta baixada no és ni fàcil
ni còmoda, i més d'una vegada haurem de fer servir les mans i el cul. La nostra
tendència serà anar a cercar un bosc de pins que quedarà a l'esquerra nostra
per sobre d'un llom del pendent. Un cop hi serem, l'hem de creuar cap a
l'esquerra i prosseguir el descens per l'altre vessant del llom.
Aquest descens ens conduirà al camí
vell de Lluc, on prendrem a mà esquerra, i, amb una lleu pujada, arribarem a la
Bretxa Vella. Després baixarem cap a les cases del Guix i arribarem al coll de
sa Batalla ─prèviament
haurem passat per la font des Guix─
completant d'aquesta manera el circuit.
********************************************************
ITINERARI
17
SES
FIGUEROLES - CAPELLA BLAVA - ALCANELLA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: El recorregut d'aquest itinerari
s'inicia en la benzinera de Lluc (Km 14'9 de la carretera PM-213).
• Dificultat: Itinerari de mitjana dificultat
amb alguns trams clau, com són l'accés a la cresta de la Capella Blava, el pas
den Bisquerra o la sortida des d'Alcanella, més per la dificultat de trobar el
camí correcte que per problemes tècnics.
• Recomanacions Posar esment especialment a
l'accés al pas den Bisquerra: no aventurar-se per cap canal de baixada si no
n'estam perfectament segurs. Si hi ha possibilitat de pluja, no està de més
portar una corda de seguretat per fer el pas.
• Duració: Quatre hores i mitja de recorregut
efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
L'itinerari comença en el camí que
hi ha devora el restaurant del coll de sa Batalla, en la benzinera de Lluc. Si
hi hem anat amb cotxe particular, no l'hem d'aparcar en el lloc que hi ha
reservat per als clients d'aquest restaurant.
En principi, el camí és molt ample
i fa una lleugera pujada. Arribarem a una bifurcació en què optarem pel camí de
l'esquerra, el qual continua fent una pujada suau fins que acaba de cop en una
replà. A partir d'aquest punt esdevé un tirany que ens condueix cap a un
portell, des del qual ja veurem el primer objectiu: es Castellot.
El tirany, que ens condueix ─fent una
davallada evident─
cap al coll que hi ha a l'esquerra d'es Castellot, no està en bones condicions
i per això, de tant en tant, trobarem qualque fita que ens ajudarà a destriar
el terreny menys esquerp.
Un cop haguem arribat al coll, ens
dirigirem cap a es Castellot, i ho farem seguint la línia que separa els dos
vessants del coll fins arribar als penya-segats. Per pujar fins al cap cimal,
passarem per l'esquerra deixant els penya-segats a la nostra dreta fins que
trobem una canal de pujada, la qual està situada en la vessant que mira cap a
Pollença. Cal memoritzar aquesta canal, ja que serà la que utilitzarem per
baixar... i de baixada no és gens evident.
De retorn al coll de la casa de
neu, iniciarem el descens cap a ses Figueroles per un caminoi que va entre la
vegetació, però que no és difícil de seguir. Aquest caminoi ens durà a les
ruïnes d'una casa coneguda com a sa Rota, prop de la qual hi ha una font.
Passada sa Rota, el camí esdevé més
evident i baixa pel marge esquerre del comellar, creua el torrentó un poc més
avall i continua pel marge dret, per enmig del pinar, fins a ses Figueroles.
Arribats a ses Figueroles, que
quedaran a l'esquerra nostra, passarem dos portells, creuarem la torrentera i
ens enfilarem per l'altre marge del torrent en direcció a un rotlo verd que
veurem al davant.
Per pujar fins a la cresta de sa
Capella Blava, ha de quedar a l'esquerra nostra un caminoi que ens portaria
fins a Alcanella, i prendrem la línia de màxim pendent cap als penya-segats, en
direcció a un esmorrell que es veu un poc a l'esquerra de la línia de pujada.
És l'únic punt feble dels espadats.
En ser a l'esmorrell, anirem en
direcció NE cap al cim de sa Capella Blava per la dreta de la cresta, seguint
el pas que ens presenti menys dificultats. El vertader cim encara és lluny, i
es caracteritza per tenir una gran fita que indica el punt més alt... no ens
hem de deixar enganar pels falsos cims que trobarem abans.
Assolit el cim de sa Capella Blava,
per baixar cap a Alcanella seguirem la cresta en direcció NE fins a arribar a
un replà poblat d'alzines, que tindrem a la dreta. Des d'aquest replà, i sense
deixar el caire de la cresta, arribarem a un marge: és la indicació que ja som
en el pas den Bisquerra i que ens hem de desviar a l'esquerra, cap a una canal
de baixada que es veu bastant empinada. La davallada per la canal no és
difícil, però cal anar amb compte, sobretot si està banyada.
Arribats a l'alzinar, baixarem
seguint la línia de màxim pendent fins a trobar un camí, que seguirem per
l'esquerra fins arribar a Alcanelleta. D'allà mateix parteix un altre camí que
ens portarà fins a Alcanella.
Per continuar el nostre itinerari,
ens situarem a la part posterior de les cases i, mirant cap al Tomir, anirem
per l'esquerra nostra fins a passar un portell.
Després del portell, agafarem un
caminoi pla, en principi, que passa pel costat d'una pica de pedra. Més
endavant creua una torrentereta i s'enfila pel marge esquerre del comellar (tal
com el veiem de pujada). Més amunt, el caminoi es difumina i per això hi ha un
seguit de fites i marques vermelles que ens ajuden a trobar la pujada correcta
(hem d'estar alerta en arribar al pinar). Poc després, el caminoi s'uneix a un
de més ample: partirem per l'esquerra. Aquest camí puja amb revolts successius
fins que s'aplana en arribar a un collet. Hem d'estar alerta perquè, quan el
camí fa un revolt pronunciat amb baixada cap a la dreta, ens hem de fixar en
una fletxa verda pintada a la roca del davant que ens indica que hem de
continuar cap a l'esquerra. Seguint aquesta indicació, creuarem, pocs minuts
després, una paret i llavors el camí s'eixampla.
Aquest camí, si deixam de banda totes
les desviacions secundàries que trobarem a dreta i esquerra, ens portarà fins a
la carretera de Lluc. Tot just deu minuts ens separen del coll de sa Batalla.
*****************************************
ITINERARI
18
PUIG
TOMIR PEL PAS DEL DIABLE
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: En el Km 17'4 de la carretera C-710
de Lluc a Pollença, s'ha d'agafar la desviació a Manut i deixar el vehicle
abans del portell de la possessió.
• Dificultat: S'ha de posar especial atenció
en el moment d'abandonar el camí vell de Lluc a Pollença, i també durant tot el
tram fins al pas del Diable: és fàcil despistar-se. Si el pas està banyat,
alerta amb les llenegades.
• Recomanacions: Agafar aigua a Binifaldó, ja
que no en trobarem fins a la font de ses Falgueres. Si hi ha boira l'itinerari
es pot complicar molt... si tenim dubtes val més abandonar a temps i cercar
altres rutes.
• Duració: Prop de quatre hores de recorregut
efectiu, que es poden convertir en moltes més, segons l'habilitat per trobar
els passos.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortirem de la possessió de Manut
pel camí asfaltat de l'embotelladora d'aigua de Binifaldó. Aquest camí ens
condueix per un alzinar en què hi ha gran abundància d'estepa llimonenca. També
hi podrem contemplar magnífiques formacions càrstiques (vegeu-ne l'itinerari
del puig caragoler des Guix).
Un cop arribem a les cases de
Binifaldó, en el mateix revolt a la dreta que fa el camí per anar a les cases,
ens desviarem per un altre camí sense asfaltar que surt cap a l'esquerra ─indicat per
una fletxa vermella i les lletres POL─ i que és l'antic camí de Lluc a Pollença.
Passarem pel costat d'un magnífic
exemplar d'alzina, anomenat alzina d'en Pere ─un
dels pocs arbres de la nostra geografia qualificat com a Arbre Singular segons
la Llei 6/91, de 20 de març, i catalogat en el BOCAIB núm. 84, de dia 10 de
juliol de 1993.
Posteriorment, passarem pel portell
que dóna accés a la possessió de Muntanya i començarem a baixar fent successius
revolts. Deixarem a l'esquerra dues desviacions que condueixen a l'esmentada
possessió i un porxo bastant gros.
Arribarem a un punt on hem de veure
a la dreta nostra una balma de respectables dimensions ─coneguda
com ses Covasses─
i després el camí passa per un antic portell, fa una volta a la dreta i un tram
ben recte. És el punt clau en què ens hem de desviar de l'ample camí que hem
seguit fins ara i entrar dins l'alzinar de la dreta nostra i cercar-hi unes
fites que no són gaire evidents. Hem d'anar amb compte!
Un cop localitzades les fites, ens
conduiran costa amunt amb tendència a anar cap a l'esquerra. D'aquesta manera
arribarem a una rosseguera, la qual hem de remuntar fins que una gran fita ens
indiqui que hem de passar a l'altre costat. Sempre seguint les fites
travessarem un llom rocós i apareixerà una segona rosseguera. Aquesta vegada no
la travessarem, sinó que hi pujarem per la dreta fins a la seva part superior.
Un cop som dalt la rosseguera,
haurem de posar molta atenció a les fites, les quals ens guiaran cap amunt i a
l'esquerra fins al pas del Diable.
El pas consisteix en una empinada
canal en què hi ha un petit bloc empotrat. Per superar el pas, ens enfilarem
per les roques de la dreta seva. Un cop som dalt, per una vira horitzontal
poblada de càrritx arribarem a una altra canal -més petita- i que també està
poblada de càrritx i d'aquí sortirem a un segon replà.
Haurem arribat així al pendent que
ens ha de conduir al cim del Tomir. El coster és llarg i pronunciat; cal
prendre-s'ho amb calma, ja que encara ens queda molt de desnivell per superar.
Hem de pensar que a Tramuntana el cim sempre és darrere d'allò que sembla que
és el cim o, per dir-ho d'una altra manera, fins que no vegem el vèrtex
geodèsic no podem estar segurs d'haver-hi arribat.
Des del cim, i una vegada que
haguem recuperat l'alè que havíem perdut per algun lloc de la pujada, sortirem
en direcció a Binifaldó, és a dir, cap al cim secundari, però ens hem de
desviar a la dreta un poc abans d'arribar-hi. D'aquesta manera davallarem el
coster, mantenint la direcció del puig Major-es Castellots que veurem al fons.
Per poc que ens hi fixem, descobrirem unes fites ─que
semblen estar a la vorera d'un penya-segat que s'intueix a l'altre costat─ indicant
aquesta direcció .
Les fites ens aniran desviant cap a
la dreta ─davant
hem de tenir el puig Caragoler de Femenia─
a la vegada que el terreny guanya verticalitat sense arribar a ser compromès:
és l'anomenat pas de sa Paret.
Arribarem d'aquesta manera a la
part superior d'una paret -que fa partió entre les possessions de Binifaldó i
Muntanya-, la travessarem cap a la dreta en direcció a una rosseguera evident.
Baixarem per la rosseguera fins al final, punt en què haurem de cercar ─un poc a
l'esquerre─
la font de ses Falgueres, fàcilment identificable per l'abundància d'aquest
vegetal al voltant.
Des de la font surt un caminoi cap
a l'esquerra en direcció a una paret, la qual no hem de travessar en cap
moment. El caminoi està molt envaït per la vegetació; però, com ja hem dit
abans, va passant sense allunyar-se gaire de la paret i mai no arriba a
traspassar-la. Seguint aquestes indicacions, entrarem dins el pinar que, més
avall, és substituït per l'alzinar. Aquí el caminoi es fa més evident i esdevé
un camí de debò.
Aquest camí surt al camí vell de
Pollença a Lluc, a l'altura del portell que separa les possessions de Muntanya
i Binifaldó, des d'on anirem sense cap problema fins a Binifaldó i, després, a
Manut.
************************************************
ITINERARI
19
SES
BASSES DE MORTITX
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'excursió comença en la desviació a
Mortitx, en el Km 10'8 de la carretera C-710 de Pollença a Lluc.
• Dificultat: És particularment dur l'ascens
per la coma de ses Truges. En època de pluges, pot ser problemàtic el tram
comprès entre l'entreforc amb el torrent de Mortitx i la coma de ses Truges. En
flanquejar el gorg de bec d'Oca s'ha d'anar amb compte si la roca està banyada.
• Recomanacions: Atesa la dubtosa potabilitat
de l'aigua que hi ha en molts de punts de l'itinerari, és convenient de
portar-ne. Paissatge càrstic interessant: no oblidar-se de portar la cambra
fotogràfica.
• Duració: Poc més de tres hores de recorregut
efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Entrant pel camí de la possessió de
Mortitx, seguirem pel camí principal sense agafar cap desviació. Deixarem,
doncs, unes pistes de tennis a l'esquerra nostra i seguirem davallant cap als
camps de conreu. Més avall el camí fa dos revolts seguits i arriba a una
bifurcació: agafarem el camí de la dreta i quedarà a l'esquerra nostra un camp
poblat d'abatzers.
El camí segueix recte i pla fins a
arribar a un portell amb un botador a la dreta. D'aquesta manera entrarem dins
un camp d'oliveres, seguirem pel camí, trobarem una petita torrentera i hem de
passar al marge esquerra d'aquesta. Encara que no ho sembli, aquesta
torrentereta és la que després es convertirà en el fantàstic escenari geològic
del torrent fondo de Mortitx.
Arribarem a un punt on el camí fa
un revolt a l'esquerra en un pendent no gaire accentuat. Aquí hem d'estar molt
alerta d'una fita que hi ha a la dreta i d'uns rotlos verds pintats a la roca:
hem de passar pel mig d'aquestes indicacions. Això és el punt més tèrbol de
l'itinerari, per la qual cosa hi hem de posar molta atenció.
Quan ja hem deixat el camí
principal, que va a les basses de Mortitx, trobarem un caminoi que passa per
una torrentereta i, travessant un camp d'estepa llimonenca, s'encamina a una
escletxa que veurem en el roquissar de la dreta nostra.
Ultrapassada la gran escletxa,
s'inicia una torrentera per on realitzarem el descens. Farem alguns trams de la
davallada pels marges del torrent i d'altres pel mig del jaç. Quan la
torrentera s'eixampla, arribarem a la confluència amb el torrent de Mortitx, el
qual ens arribarà per l'esquerra conformant un entreforc de torrents.
Seguint pel llit del torrent,
arribarem a un primer gorg que hem de flanquejar per la dreta, poc més endavant
trobarem un altre gorg més petit que passarem per l'esquerra, fent un flanqueig
no tan compromès com l'anterior.
Continuarem per dins el torrent,
hem de deixar a la dreta una fletxa verda, que ens indica el camí cap al rafal
d'Ariant, i arribarem a una surgència d'aigua dins el torrent mateix -es tracta
de l'aigua més fiable que trobarem per beure en tot l'itinerari-, just després
de la qual trobarem un magnífic gorg just per sota d'una prominència rocosa
coneguda com a bec d'Oca.
El gorg es flanqueja per
l'esquerra, aprofitant uns petits esglaons picats a la roca: hem de posar-hi
molta d'atenció si la roca està banyada. Superada la zona més conflictiva,
passarem a la dreta del torrent un poc abans d'arribar a un plataner que creix
enmig d'un joncar, i després haurem de torna a entrar dins el jaç del torrent.
D'aquesta manera arribarem a una
zona del torrent que ja és impracticable, a l'esquerra veurem un comellar
ascendent: és la coma de ses Truges, per la qual ens enfilarem seguint sempre
pel marge esquerre, ja que en el de la dreta hi ha un esquetjar espectacular.
En la part superior de la coma de
ses Truges, trobarem un seguit de fites que ens desviaran a la dreta de l'eix
del comellar, en direcció a un crull de roca que s'enfila cap a la dreta.
Arribats al crull, passarem pel costat d'una pica petita d'aigua, després de la
qual ens haurem d'enfilar amb tècnica d'adherència per sobre d'una roca pelada
en forma de cúpula, la qual té en la part superior una roca clavada
verticalment.
En la part superior de la cúpula
rocosa, les fites ens desviaran cap a l'esquerra i arribarem pocs minuts
després al peu d'un coster de càrritx en fase de repoblació de pins i alzines.
En aquest punt, sense guanyar gaire altitud, ens dirigirem cap a un dels
collets que tindrem ben davant, després dels quals trobarem el camí principal de
ses basses de Mortitx.
Ja no ens quedarà, doncs, més que
seguir aquest camí cap a la dreta, en sentit clarament descendent, fins a
arribar a les basses de Mortitx.
Per sortir de les basses cap a
Mortitx, tornarem enrere pel camí ample, que no ofereix cap mena de dificultat
d'orientació fins a la possessió.
El camí de principi fa una pujada
forta, passa per les proximitats de Lavanor i, després, travessa el torrent de
ses Comes on hi ha un petit embassament. Posteriorment baixa fent un parell de
revolts i s'endinsa per l'olivar on hem començat l'excursió.
Des d'allà, i sempre seguint aquest
camí evident, arribarem a les cases de Mortitx, fent de tornada el mateix camí
de quan hem començat aquest itinerari.
***********************************************
ITINERARI
20
SERRA
DEL CAVALL BERNAT
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Travessar el port de Pollença en
direcció a Formentor. L'itinerari comença on hi ha dues fileres de pins grans a
l'esquerra nostra, just després d'un supermercat.
• Dificultat: Itinerari molt aeri, no apte
per als qui pateixen vertigen. Alguns trams són delicats i s'hi ha d'anar amb
molt de compte. Qualsevol inclemència meteorològica en pot incrementar
enormement la dificultat.
• Recomanacions: Abandonar si fa vent o hi ha
possibilitats de tempesta amb acompanyament elèctric. Avaluar molt bé les
aptituds dels membres del grup, tant les físiques com les psíquiques, ja que
l'itinerari les posarà ambdues a prova. Portar aigua.
• Horari: Prop de quatre hores efectives, encara
que l'horari es pugui dilatar molt en funció del nombre i preparació dels
membres del grup.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Les dues fileres de pins ens
indiquen el traçat de l'antic camí de la possessió de Bóquer, a la qual
accedirem per un camí ample sense cap problema.
Passada la possessió, el camí puja
fins a un petit collet on hi ha uns grans blocs ─en
què es practica l'escalada. Després de la zona dels blocs, ens hem de fixar en
una paret de pedra seca que creua transversalment la vall de Bóquer i, just
passada aquesta paret, ens desviarem del camí que du a la cala de Bóquer -cap a
l'esquerra-, farem un gir de cent vuitanta graus, com si volguéssim tornar al
port de Pollença, creuarem la paret esmentada per un portell i anirem cap a la
torrentera -dreta-, deixant a la dreta nostra uns grans blocs rocosos:
d'aquesta manera caminarem en direcció a una paret provista de reixeta, que hem
de travessar per un portell petit.
A partir d'ara farem la pujada amb
tendència a anar cap a l'esquerra nostra. No hi ha camí ni fites, per la qual
cosa hem de cercar els llocs més accessibles del fort pendent i deixarem les
parets més abruptes a la dreta nostra. Tot d'una trobarem les restes de
construccions navetiformes ─que
no hem d'esbaldregar─,
probablement de l'època pretalaiòtica.
Seguint aquesta direcció, passarem
per un collet on hi ha un cartellet. Un poc més amunt, quan ja donem vista
sobre els grans cims de Tramuntana, hem de girar a la dreta en la primera
oportunitat ─sempre
pujant─
i prendrem cap a la serra del Cavall Bernat. Una fita ens indica que hem de fer
una petita grimpada, després de la qual deixarem uns espadats a l'esquerra i
travessarem cap a la serra que tenim just a l'enfront: haurem arribat així, per
primer cop, al tall de la cresta.
Ara trobarem el seguit de fites de
la ruta normal de la serra, que ja no deixarem fins al final. Aquestes fites
van cercant els punts febles de la cresta, els quals solen estar netament a la
dreta del tall. Cal indicar que, si optam per continuar ben pel damunt de la
cresta, no sols se'ns complicarà moltíssim l'itinerari, sinó que, a més a més,
augmentarà de manera significativa la durada de l'excursió.
En arribar al primer ressalt
important, les fites l'esquiven per la dreta i després podrem accedir al cim
amb una petita grimpada. Seguint les indicacions de les fites, arribarem al
punt clau del recorregut: el forat, el qual no veurem, ja que està per sota de
les roques que tenim just al davant. Passar-hi per dalt implica una petita
grimpada i posar a prova el nostre vertigen, passar-hi per baix -hi ha alguna
fita- implica un pas arriscat que no aconsellam si no veiem ben clara la
seqüència de moviments. Si tenim dubtes, és millor esquivar l'obstacle per baix
i reprendre el seguit de fites un cop superada la zona del forat.
Les fites, després de passar per
sobre d'una delicada vira, ens portaran a un coll, en el qual tenim
l'oportunitat d'abandonar aquest recorregut i davallar a la vall de Bóquer per
un tirany indicat amb fites. Si continuam el nostre itinerari, una forta pujada
amb una grimpada final ens durà fins al punt més elevat de la serra, conegut
amb el nom de Cavall Bernat.
A partir d'aquí, la vegetació de
cada cop es fa més escassa i el recorregut esdevé més espectacular. Arribarem a
la darrera punta de l'itinerari, el morro de Bóquer, a través d'un terreny de
trànsit difícil, en què seran necessàries successives grimpades i haurem de
cercar sempre el punt més feble d'aquest tram tan aeri. La recompensa final és
un dels cims més encisadors de tot Tramuntana.
Per davallar no retornarem al
Cavall Bernat, sinó que anirem perdent altitud a poc a poc, mantinint sempre la
direcció del coll on està situada la font de la Cala. El terreny no ens oferirà
gaire opcions per poder triar i, si hem mantingut correctament el nostre punt
de mira en el coll, hi arribarem sense haver de pujar ni un sol metre.
Una vegada som a la font, tindrem
l'opció de davallar fins a la cala o regressar a les cases de Bóquer i el port
de Pollença. En ambdós casos un camí evident ens hi portarà sense cap risc de
perdre'ns.
