Aquí trobareu els itineraris del 6 al 10 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (II) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 6
PAS VELL DE SON
RIPOLL - PAS D'EN MARC
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Sortirem des de la
població de Deià. Podem deixar el vehicle en l'aparcament que hi ha abans
d'entrar en la població.
•
Dificultat: Els passos en
qüestió no són gaire evidents i, a més a més, la seva execució està sols a
l'abast de muntanyencs molt experimentats sense el més mínim vertigen. A tot
això, s'hi afegeix un recorregut horitzontal gens menyspreable. Si sospitau que
teniu vertigen, absteniu-vos-en!
•
Recomanacions: Avaluau molt
bé les condicions psíquiques dels membres del grup. Evitau grups nombrosos i,
en qualsevol cas, portau corda de seguretat. Evitau també els dies boirosos o
amb risc de pluja i, fins i tot, els matins de fortes rosades. En ser en el pas
vell de Son Ripoll és molt difícil tornar enrere... quasi val més acabar de
pujar!
•
Desnivell acumulat:
982 metres.
•
Duració: Quatre hores i
mitja de recorregut efectiu que poden ser algunes més per cercar la ubicació
dels passos, teniu-ho en compte!
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortirem des de Deià per la carretera en direcció a
Valldemossa. Agafarem la desviació de l'hotel Es Molí, deixarem el portal
principal de l'hotel a la dreta, i continuarem pujant per un camí asfaltat per
la zona d'apartaments.
Passada la zona d'apartaments, el camí deixa d'estar
asfaltat i continua pujant fent alguns revolts.
Un poc abans d'arribar a les cases de Can Borràs, el
camí descriu una volta a la dreta. En aquest punt veurem a l'esquerra un altre
camí empedrat indicat amb una inscripció de pintura vermella que posa
"Teix". Prendrem per aquest camí empedrat pocs metres després
travessa un portellet i, un poc més envant, en travessa un altre, i deixa a
l'esquerra el castell des Moro.
El camí que seguim, indicat amb marques de pintura
vermella, pujan pel marge esquerre d'un comellar i, sense gaire problemes, ens
du fins a la font de ses Rotes,que deixarem a l'esquerra.
No ens torbarem a arribar a un camí més ample que
ens conduirà fins a un portell "cutre" que no hem de travessar, sinó
que, fent un gir a l'esquerra, el deixarem a la dreta i continuarem per un
caminoi que deixa a la dreta una paret seca.
Aquest caminoi prest es converteix en un camí de
carro que entra dins de l'alzinar. Deixarem a l'esquerra un camí descendent i
un poc més envant farem un revolt tancat a la dreta, i deixarem a l'esquerra
una altra desviació. Seguint per dins l'alzinar, passarem pel costat d'una pica
excavada en la roca (esquerra) i no gaire més envant farem un revolt a
l'esquerra, mentre deixam a la dreta una fita que ens indicaria el camí dels
cingles de Son Rul·lan.
El camí acaba en una sitja, però continuarem per un
tirany —que veurem més amb la imaginació que no amb els ulls— que segueix més o
menys en la mateixa direcció que portava el camí d'abans. Si ens hi fixam,
entre els arbres veurem un esperó —és per on va el pas vell de Son Ripoll—, la
nostra intenció és seguir el tirany en direcció al peu de l'esperó, com si el volguéssim
deixar a la dreta.
El tiranyet ens apropa progressivament als
penya-segats de la dreta fins que ens topam amb una paret seca, col·locada de
forma transversal al nostre sentit de marxa. No hem de travessar questa paret
seca, sinó que hem de girar a la dreta i veurem un pas que ens permet
d'enfilar-nos en direcció a un gran pi tombat, just després del qual hi ha un
petit marge.
Passat el marge continuarem, sempre per dins del
bosc, pujant per un fortíssim pendent on cal badar bé els ulls. la nostra
intenció és aprofitar el pendent de bosc per guanyar el màxim d'altitud
possible.
Quan arribam als espadats situats en la part
superior del pendent de bosc, girarem a la dreta i passarem per sobre d'una
roca —on, si ens hi fixam, veurem escalons picats en la roca—, després de la
qual hi ha un petit grup d'alzines. Seguirem aquesta direcció uns metres fins
que vegem que ja no podem continuar perquè hem arribat a un punt on l'espadat
s'estimba. Aleshores girarem a l'esquerra i començarem una increïble grimpada
aprofitant els escalons tallats en la roca.
D'aquesta manera començam l'aeri i espectacular pas
vell de Son Ripoll, el qual va cercant els insospitats i invisibles punts
febles dels impressionants espadats que ens dominen.
Passada la primera sèrie d'escalons picats en la
roca, passarem un tram sense escalons i arribarem a una segona tanda, a dalt de
la qual girarem a l'esquerra i farem una aèria travessia horitzontal —que
aprofita un petit marge construït ningú sap com!— passant per algunes alzinetes
fins quasi arribar a la darrera de totes. Allà trobarem unes pedres compostes
que ens permeten d'enfilar-nos cap a la dreta, direcció que seguirem tenint a
l'esquerra unes penyes. Després d'aquesta pujada girarem altre cop a l'esquerra,
trobarem una curta sèrie d'escalons, molt exposats, per sobre de
l'impressionant abisme, que ens permetran d'enfilar-nos a un petit cingle que
seguirem en sentit ascendent cap a l'esquerra, fins que arribem a una placa
llisa que té una alzineta. Just abaix de l'alzineta veurem un crui on hi torna
haver escalons picats en la roca; aleshores pujarem fins a l'alzineta, des d'on
veurem que els escalons picats segueixen lleugerament per l'esquerra. D'aquesta
manera sortirem a la part superior de l'esperó després d'haver superat un dels
passos més fantàstics de tot Tramuntana.
Tot just sortir dels espadats veurem una ombrívola
alzina, a l'ombra de la qual podrem fer davallar tot allò que ens havia pujat
al coll mentre feiem el pas.
Passada l'alzina, seguirem pujant sense cap problema
per sobre d'un llom que ens fa guanyar desnivell en diagonal dreta. Seguint
aquesta direcció arribarem al tirany i
les fites que vénen dels cingles de Son Rul·lan (dreta), els quals ens portaran
sense cap problema fins al camí de s'Arxiduc.
En arribar al camí de s'Arxiduc el seguirem cap a
l'esquerra, passarem pel puig Caragolí, deixarem a la dreta la desviació de ses
Fontanelles, deixarem també a la dreta el pinaret on hi ha la cova de s'Aigo i,
en arribar al Racó Perdut girarem a l'esquerra per seguir la ruta normal del
puig des Teix.
En arribar al pla de sa Serp seguirem el caminoi que
ens queda més a l'esquerra, que és el que anirà girant en direcció al puig des
Vent; seguint les fites i les marques de pintura vermelles hi arribarem sense
cap entrebanc.
Passat l'arrodonit cim del puig des Vent seguirem
les fites que es dirigeixen a sa Galera, deixant el puig des Teix a l'esquena.
D'aquesta manera travessarem una primera paret seca
i, en arribar a una segona paret, veurem que les marques de pintura vermella es
dirigeixen al llom que duu fins a sa Galera, mentre que un poc a l'esquerra,
just després d'un esmorrell en la paret seca, hi ha una fita. Aleshores
deixarem a la dreta les marques de pintura vermella i seguirem la indicació de
la fita.
La teringa de fites ens porta en direcció a una
canal poblada d'estepa joana, abaix de la qual veurem que les fites es desvien
a l'esquerra (en direcció al xaragall de Can Boqueta). Aleshores deixarem les
fites i continuarem baixant en la mateixa direcció de la canal poblada d'estepa
joana.
Deixarem a l'esquerra un gran pi penjat d'un petit
espadat i entrarem en una zona de rossegueretes. En aquest punt haurem d'estar
molt pendents d'una fita que ens ha de desviar a l'esquerra, abans d'arribar a
un bosquet que tindrem davant.
Després de la fita passarem per baix d'una balma que
té una gran heura, després de la qual anirem vorejant els penyals de l'esquerra
i seguirem un traçat lleugerament ascendent. D'aquesta manera, quan ja vegem
les parets que cauen damunt Deià, girarem a la dreta i iniciarem un fort
descens per un terreny molt empinat i descompost (hi ha alguna fita). Les fites
ens conduiran fins a l'espadat on hi ha el pas d'en Marc, que s'inicia en un
empinat pendent amb algunes alzines, en una de les quals hi ha un cartell de
"coto privado de caza" que mira cap a Deià.
Baixarem amb molta cura per l'empinat pendent, ja
que la pedra descomposta i la fullaca no permeten badar. Abaix del pendent
farem una travessia a la dreta aprofitant uns escalons picats en la roca.
Aquests escalons ens condueixen a la part superior d'un estret cinglet que
seguirem fins poc abans d'una ginesta borda seca, on girrarem a l'esquerra i
baixarem aprofitant una altra sèrie d'escalons picats a la roca, que ens
condueixen en diagonal descendent a la dreta en direcció a un pi tombat, per
sobre del qual hem de passar. Després del pi s'acaba la dificultat: hem fet el
pas d'en Marc.
Abaix del pas continuarem cap a l'esquerra vorejant
els espadats de principi en sentit descendent, ens enfilarem, després d'una
breu però forta pujada, a sobre d'un esperó. A l'altra banda de l'esperó
apareixerà una rosseguera, a la qual arribarem després de baixar per un empinat
coster de càrritx i passar per l'esquerra d'un grupet d'alzines.
Baixarem la rosseguera en tota la seva longitud, i
en arribar a la part inferior veurem que per la dreta de la línia de la
rosseguera comencen a aparèixer alguns marges. Si continuam baixant trobarem
una fita i un forn de calç. A partir d'aquest punt hem de posar molta
d'atenció, ja que el terreny està molt envaït per la vegetació, i l'itinerari
està indicat només per un irregular tirany i algunes fites esporàdiques.
D'aquesta manera, en la primera ocasió que poguem
girar a la dreta sense menjar-nos una amanida d'argelagues, ho farem i
arribarem a una zona amb menys vegetació, més o menys on hi ha un porxo
construït aprofitant una balma.
A partir del porxo seguirem un tirany, de principi
amb alguna fita, que baixa amb tendència a anar cap a la dreta. El tirany que
seguim acaba per convertir-se en un camí, el qual ens condueix fins a un porxo
recentment restaurat. Situats d'esquena al porxo seguirem el suau descens,
deixarem a l'esquerra les fites que condueixen cap al xaragall de Can Boqueta,
passarem pel mig de dos porxos i, en arribar a prop d'una pista de tennis,
travessarem un portell metàl·lic després del qual —i d'una ziga-zaga— arribarem
a Deià.
**********************************************
ITINERARI 7
VOLTA AL TORRENT DE
COANEGRA
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem
l'itinerari a Son Oliver (camí de Son Pou). Podem deixar el vehicle abans de la
barrera de la possessió.
•
Dificultat: Itinerari
llarg amb dos punts on ens podem perdre: en el tram comprès entre el torrent de
Coanegra i el camí de sa Comuna, i en l'accés a les cases des Freu des del coll
des Picot. La tornada des de Son Pou a Son Oliver s'arriba a fer llarga.
•
Recomanacions: Hem d'obrir
be els ulls quan el camí entre el coll des Picot i les cases d'Es Freu es va
esvaint. Malgrat que ens moguem per Sa Comuna no convé dur gent que no estigui
avesada a caminar a fer aquesta excursió.
•
Desnivell acumulat:
740 metres.
•
Duració: Un poc més de
quatre hores de recorregut efectiu... que poden ser més si perdem l'orientació.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Iniciarem l'itinerari en el portell de Son Oliver
per un camí que està asfaltat fins arribar a la possessió.
Aquest camí segueix el seu traçat pràcticament
horitzontal i arriba en vint minuts a Son Roig de Coanegra. Aquestes cases són
situades a la dreta del camí en un lloc on aquest travessa el jaç del torrent
per seguir per la dreta.
No ens torbarem a passar un portell i després el
còmode camí ens menarà a les cases de Son Pou. Un poc abans d'arribar-hi, ens
haurem fixat que a mà dreta surt un tirany just al costat d'un cartell de coto
privado de caza clavat en un ullastre. Aquest tirany, que ens evita de
passar per dins les cases, travessa una barrereta metàl·lica i torna, un poc
més envant, al camí ample.
A uns cinc minuts de Son Pou haurem d'estar pendents
d'una barrera metàl·lica que hi ha a l'esquerra mig amagada en la vegetació, just
darrera de la qual hi ha el jaç del torrent.
Passarem aquesta barrera i el jaç del torrent, i
just després veurem que s'inicia un camí en un lloc que sol estar indicat amb
una fita.
Aquest és un camí de carro i, malgrat que la
vegetació l'envaeix, no és gaire mal de seguir.
A cinc minuts des del torrent, passarem una reixa
metàl·lica que el talla just en un revolt que fa a mà esquerra. En cosa de deu
o quinze minuts més arribarem a una bifurcació on prendrem l'opció de
l'esquerra, que és la que descriu un revolt tancat en sentit de pujada.
A cinc minuts de la bifurcació veurem que el camí
inicia la pujada pel marge dret d'un comellar. Aleshores ens haurem de fixar en
un tirany que surt cap a l'esquerra —ens hi haurem de fixar bé— travessa el
comellar i s'enfila per l'altre costat. Si el seguim, trobarem quasi tot d'una
una fita, després continuarem per un tirany que puja pel mig d'un ombrívol
comellar.
Un poc més amunt, les fites fan un gir a l'esquerra
en un lloc on s'inicia un camí, a trams molt envaït per la vegetació, per la
qual cosa haurem d'estar molt pendents de les fites, sobretot quan el camí es
replana.
D'aquesta manera —ara hi ha camí, ara no n'hi ha—,
arribarem a una petita sitja on farem un gir brusc a l'esquerra. Allà s'inicia
un tirany que està molt ben indicat per fites i per unes antigues marques de
pintura vermelles que comencen en la sitja. Aquest tirany ens conduirà a una
zona parcialment deforestada i, un poc més amunt, seguint la mateixa direcció
en què hem arribat a la zona deforestada, sortirem a l'ample camí de sa Comuna,
on prendrem cap a l'esquerra.
El camí segueix de principi un traçat més o menys
horitzontal i després inicia un suau descens. Haurem d'anar alerta en arribar a
un lloc on el camí descriu una corba a l'esquerra, just al costat d'un cartell
que ens indica la prohibició d'encendre foc, ja que no hem de fer aquesta corba
sinó que hem de continuar recte per dins el bosc. D'aquesta manera no ens
torbarem a trobar un caminoi que es va fent més evident així com avançam, i que
ens conduirà, en descens, de bell nou a l'ample camí que havíem deixat en la
corba, camí que hem de prendre cap a la dreta.
No ens torbarem a passar una barrera de fusta i
arribar a les inatal·lacions recreatives de Cas Garriguer. Aleshores, quan el
camí descrigui una marcada volta a l'esquerra, ens desviarem a la dreta i
seguirem un camí que va pel fons d'un comellar, que s'inicia al costat d'un
altre cartell que ens indica la prohibició de fer foc.
Aquest camí és bastant evident però en arribar a una
sitja desapareix. Si seguim la mateixa direcció que portàvem quan hem arribat a
la sitja, veurem que s'insinua un tirany que continua l'ascens, de principi en
fort pendent, però que més amunt se suavitza fins que arriba a un altre camí
ample just en el punt on, creuant-lo, s'inicia el tirany que ens portarà fins
als Penyals d'Honor.
Per baixar del cim, tornarem enrere pel tirany fins
arribar al camí ample i prendrem cap a l'esquerra. De fet hi ha dos camins
amples: nosaltres hem de seguir el que es mou per cotes més altes (el de
l'esquerra).
Aquest camí segueix de pujada i comença a baixar un
poc més envant. Haurem d'estar pendents a un lloc on el camí descriu una
marcada corba a la dreta, ja que en la corba mateix s'inicia un caminoi,
normalment indicat amb una fita, que haurem de seguir.
A pocs minuts d'haver agafat aquest caminoi, haurem
d'estar atents a un lloc on sembla que gira cap a la dreta —de fet així ens ho
indica un seguit de pedres col·locades amb aquesta finalitat—, però si ens hi
fixam hi ha unes marques de pintura verda que ens indiquen que hem de continuar
el descens en la mateixa direcció que portàvem.
Les marques de pintura fan el traçat d'un amagat
tirany que es mou sinuosament per dins un pinar. Aquest tirany indicat per
fites, marques de pintura verda i alguna de vermella, que sembla que d'un
moment a l'altre s'ha de tallar, ens conduirà fins a un camí de ferradura: el
seguirem cap a l'esquerra.
Aquest camí ens conduirà en sentit descendent,
deixant uns penya-segats a l'esquerra, fins arribar a un altre camí ample just
en el punt on aquest descriu una corba tancada: el seguirem cap a l'esquerra,
és a dir, en sentit ascendent, i arribarem en pocs minuts fins al coll des
Picot.
El camí baixa pel vessant de la vall d'Orient fent
un parell de ziga-zagues fins que, en arribar a un lloc on el camí quasi es
replana, veurem que hi ha una desviació a mà dreta que passa per dins d'un
reduït grup d'alzines —a uns vuit minuts efectius comptats des del coll des
Picot—, seguirem aquesta desviació.
A catorze minuts efectius comptats a partir del coll
des Picot trobarem una nova bifurcació: seguirem el ramal de la dreta, ja que
el de l'esquerra segueix un traçat descendent en direcció a la carretera.
Al cap d'un parell de minuts per aquest nou camí,
ens toparem amb un portell que passarem per un botador que té a l'esquerra. Més
envant, el camí està més deteriorat fins que, en travessar una paret de pedra
seca, pràcticament desapareix. Aleshores trobarem unes fites que ens guiaran
per dins el bosc de pins i alzines. En un moment determinat trobarem també unes
marques de pintura vermella, però no les hem de seguir, només hem de fer cas a
les fites.
Així, arribarem a una paret de pedra seca on s'obre
un portell sense barrera. Amb les indicacions de les fites, continuarem el
descens, ara més pronunciat, fins que arribem a les ruïnes d'unes cases (Can
Morro), just davant de les quals hi ha uns camps de conreu que vorejarem per
l'esquerra.
D'aquesta manera arribarem a un camí ample (el des
Freu) que prendrem cap a la dreta. En arribar a una bifurcació, on veurem que
el camí de la dreta segueix un traçat descendent i el de l'esquerra ascendent,
seguirem el de l'esquerra que passa per l'esquerra d'una sitja.
Aquest camí fa un parell de revolts de pujada fins
que, en travessar una paret de pedra seca, comença a baixar. Aleshores veurem
que el camí arriba a una espècie de cruïlla, on agafarem l'opció de la dreta,
que pocs metres després passa per l'esquerra d'un forn de calç.
Aquest camí segueix majoritàriament un sentit
descendent, encara que, de tant en tant, fa alguna pujadeta que, a aquestes
alçades de l'excursió, fomenta la davallada de tots els sants del cel.
Deixarem a l'esquerra la desviació que ens menaria a
l'avenc de Son Pou —fins i tot hi ha un cartell amb l'horari de visita, això
sí, no està en alemany—, i arribarem sense cap mena de problema a les cases de
Son Pou, tancant d'aquesta manera el circuit.
Ara ja sols ens queda tornar pel mateix camí que hem
utilitzat a l'anada fins a les cases de Son Oliver, el punt de sortida.
*********************************************
ITINERARI 8
VOLTA AL TORRENT
D'ALMADRÀ
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem el
recorregut en l'aparcament del refugi dels Tossals Verds.
•
Dificultat: La falta de
referències clares fa que sigui complicada tant l'ascensió, des que deixam la
síquia de Solleric fins al cim, com el descens des del cim fins al coll des
Bosc. Tampoc és evident el tram comprès entre el Morro de sa Vaca i el refugi
dels Tossals Verds.
•
Recomanacions: Evitarem els
dies boirosos ja que amb boira per la zona del cim podem fer més voltes que una
baldufa. Els dies calorosos també ens poden flagel·lar, sobretot entre el
torrent d'Almadrà i el refugi. Convé que portem aigua.
•
Desnivell acumulat:
752 metres.
•
Duració: Aproximadament
quatre hores de recorregut efectiu... sempre que no ens compliquem la vida pels
voltants del cim.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
En sortir de l'aparcament, iniciarem el recorregut
pel camí del refugi. Aquest camí creua el jaç del torrent per sobre d'un pont,
després travessa un portell i, abans de la primera corba tancada a mà dreta (a
l'esquerra del camí hi ha les ruïnes d'un porxo), veurem que surt una desviació
cap a l'esquerra que, després de travessar el torrent, es dirigeix a una gran
barrera metàl·lica amb un botador a la dreta.
Passarem pell botador i seguirem per un ample camí
de terra. Aquest camí no es torba a arribar a una bifurcació en un lloc on es
replana; nosaltres seguirem l'opció de la dreta que va vorejant el jaç del
torrent.
No gaire més envant deixarem una desviació a la
dreta, després de la qual el camí fa dos revolts tancats. Travessarem per sobre
de la canal que du aigua a Solleric (hi ha una pintada a la roca que així ens
ho indica), i no ens torbarem a arribar a la canalota que davalla l'aigua de
l'embassament de Cúber; en aquest punt veurem que la canalota va cap a
l'esquerra per dins d'un túnel, mentre que tot dret trobarem l'antiga síquia de
Solleric. Aleshores seguirem l'inversemblant traçat de la síquia per sobre del
jaç del torrent d'Almadrà fins que, en arribar a un lloc on el terreny s'ha
esllavissat (just passat el tercer túnel de la canalota), veurem que la síquia
segueix un traçat més o menys horitzontal mentre que la canalota inicia una
forta pujada (en aquest punt hi ha una pintada a la roca que indica que el pas
per Solleric costa cinc-centes pessetes). Aquí abandonarem la síquia i seguirem
uns dos minuts la canalota i la travessarem per endinsar-nos dins l'alzinar en
un punt on hi ha una S pintada en una de les pedres de l'estructura de la
canalota.
Dins
l'alzinar caldrà badar bé els ulls, ja que anirem uns minuts a la bona de Déu.
La tendència serà mantenir el desnivell i travessar en diagonal cap a
l'esquerra, fins que anem a parar al fons d'un comellar que també ens vindrà
per l'esquerra. De fet la nostra intenció és agafar un camí que haurem vist,
just hem entrat a dins de l'alzinar, a sobre d'un esperó situat a l'esquerra.
En arribar al fons del comellar esmentat en el
paràgraf anterior, hem de trobar un camí, prendrem cap a l'esquerra, i ens
conduirà fins a un espectacular tram empedrat penjat sobre els penya-segats del
torrent.
De tota manera no ens hem de deixar portar per
l'eufòria, ja que just després del tram empedrat el camí sembla que s'esvaeix.
Aleshores continuarem a prop de les roques de la dreta, farem un tram en
diagonal cap a l'esquerra amb lleugera baixada i anirem a parar a una sitja des
d'on, si miram costa amunt, veurem els marges d'un camí bastant fet malbé que
hem de seguir fins arribar a la carena.
En arribar-hi, girarem a la dreta i continuarem pel
llom, i aviat trobarem un camí que ens ve des de l'esquerra.
Seguirem aquest camí, que en algun tram té un fort
pendent; travessarem una paret seca que té a l'esquerra un forn de pa en bon
estat de conservació, un poc més envant el pendent es suavitza en un indret on
podem gaudir d'una bona panoràmica sobre el castell d'Alaró i s'Alcadena.
Passarem després per una espècie de refugi de caçadors (lloc que podem
aprofitar per explicar el concepte de "cutre"), després el camí torna
a pujar i posteriorment baixa i dóna a una sitja que veurem al peu d'una penya.
Passada la sitja, el camí, cada cop més deteriorat,
es torna a enfilar a la dreta per una zona de penyes, passada la qual girarem a
la dreta i arribarem a una sitja. En arribar-hi, continuarem pujant mantenint
la direcció en què hi hem arribat, i no ens torbarem a veure una altra sitja,
però abans d'arribar-hi girarem cent-vuitanta graus a l'esquerra.
En aquest tram no hi ha ni camí ni fites i, a més a
més, el terreny no és gaire còmode, però si mantenim la direcció vorejant les
parets de la dreta hem d'arribar a una paret seca amb un botador fet amb les
mateixes pedres de la paret.
A l'altre costat passarem per la dreta de dues
sitges (una al costat de l'altra) i pujarem, si fa no fa, per la línia de màxim
pendent.
Aviat arribarem a les penyes on hi ha el cim del
puig de sa Cova des Carboner, les quals vorejarem per l'esquerra fins que
trobem un pas factible per pujar-hi.
Des del cim aprofitarem per planejar els propers
moviments: Mirant en direcció a sa Torreta veurem que hi ha una esplanada amb
una paret seca; la nostra intenció en baixar del cim serà arribar fins aquesta
esplanada.
Arribar-hi no serà senzill, ja que a molts de llocs
ens barrarà el pas una línia de penya-segats, però tampoc serà molt difícil
trobar un lloc que ens permeti baixar-hi.
En arribar a l'esplanada, anant en direcció a sa
Torreta, ens trobarem amb un camí que ens vindrà per la dreta i que nosaltres
hem de seguir cap a l'esquerra. No el seguirem gaire d'estona, ja que hem
d'estar pendents d'unes sitges que veurem a la dreta del camí: ens desviarem en
veure'n una de gran situada a una vintena de metres del camí, la qual, aquesta
sitja té una gran barraca a l'esquerra que sols veurem en arribar-hi.
Ens desviarem cap a la barraca, en haver-la contrapassada
veurem un tirany que ens conduirà fins a una zona de roques. En arribar-hi,
girarem a la dreta i anirem vorejant la zona de roques, que ens quedaran a
l'esquerra, fins que arribem a una petita paret seca, on girarem cap a
l'esquerra.
A unes desenes de metres de la paret seca hem de
trobar una fita a mà dreta, després de la qual, seguint una mica de tresca
quasi imperceptible, arribarem a una sitja, on una fita ens farà girar novament
a l'esquerra. A partir d'aquí, amb l'únic ajut de les fites, passarem pel
costat d'un tancat de reixeta i arribarem finalment al coll des Bosc, on
girarem a la dreta i seguirem el camí, indicat amb fites i marques de pintura,
que es dirigeix cap el torrent d'Almadrà.
Abans d'arribar a la canalota ens hem de fixar en un
gran poll (acompanyat d'altres de més petits) que hi ha dins el jaç del
torrent, més o menys en la nostra vertical; en aquest punt, si ens hi fixam
molt bé, veurem que a l'altre vessant del torrent hi ha rastres d'un camí que,
des del jaç, puja en direcció a la coma dets Ases.
D'aquesta manera, en arribar a la canalota baixarem
per on puguem fins al jaç del torrent en direcció al gran poll (a la dreta del
qual hi ha un noguer), i començarem a enfilar-nos per l'altre costat.
Un camí en molt mal estat ens puja fent un parell de
revolts, després dels quals l'itinerari està indicat amb fites que ens acosten
progressivament a la torrentera de la dreta (que és la que recorre la coma dets
Ases). De tota manera no hem de pujar gaire sinó que, en veure un ullastre
enmig de la torrentera que davalla de la coma, passarem a l'altre costat amb la
intenció de rodejar per la dreta una prominència que divideix en dos ramals la
part inferior de la coma dets Ases.
D'aquesta manera passarem per un cingle de càrritx,
situat entre la prominència i el torrent d'Almadrà i, en arribar al segon ramal
de la coma dets Ases, veurem una rosseguera que baixarem en diagonal a
l'esquerra, amb la intenció de passar per sobre d'un escaló situat en l'esperó
que tanca el comellar per l'esquerra, on es veu un pi bastant gros.
Un cop hem passat per l'escaló, continuarem baixant
aferrats pels penya-segats de l'esquerra fins arribar a una reixeta, passada la
qual seguirem vorejant els penya-segats de l'esquerra, ara costa amunt.
D'aquesta manera no ens torbarem a arribar a un
petit marge: el pas Llis. Per fer el pas pujarem pel marge, travessarem cap a
l'esquerra per sota d'una petita balmai després una grimpadeta ens deixarà a
sobre d'una placa llisa que seguirem cap a la dreta.
A partir d'aquí les fites ens condueixen per un
tirany, de vegades evident i moltes vegades no tant, que passa pel peu del Salt
des Cans i després travessa el comellar que baixa cap a la font des Pi, tram on
cal posar molta d'atenció a les fites, ja que el tirany és pràcticament
inexistent.
Passat aquest tram, el camí, que torna a ser més
evident, s'enfila en direcció a un collet situat al peu del Morro de sa Vaca.
Superat el collet, baixarem per una gran llastra
inclinada en diagonal a la dreta, sempre seguint les indicacions de les fites.
En acabar-se la llastra, les fites, ara menys evidents, tenen tendéncia a
dur-nos a la dreta per sobre d'un llom rocós, per evitar un argelagar que ocupa
l'antic camí. Passada la zona d'argelagues, les fites ens duen a l'esquerra,
travessen un torrentó i acaben per esvair-se; aleshores veurem una paret seca:
l'hem de travessar per l'esquerra, per un portellet que intuirem, més que no
veurem, a uns metres d'una gran mata.
Passat el portellet, continuarem baixant cap a la
torrentera que veurem davant, amb la intenció d'enfilar-nos per l'altre costat
en direcció a un camí, que ja hem d'haver vist des de lluny, seguirem el camí
cap a la dreta en direcció a un marcat coll a l'altra banda del qual hi ha el
refugi dels Tossals Verds.
Des d'allà, ja no ens queda més que seguir l'ample
camí que ens retornarà al punt d'inici d'aquest itinerari.
**********************************************
ITINERARI 9
ES TOSSALS VERDS
PER SES CAPELLETES
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: L'itinerari
comença en l'aparcament que hi ha just al costat de la font des Noguer, a prop
de l'embassament de Cúber.
•
Dificultat: És important
a l'hora de trobar la ruta correcta en diferents punts de l'itinerari: la
pujada pel mig de ses Capelletes i el rellar d'en Miquelet, el descens pel
Morro de sa Vaca (on el final és, fins i tot, tècnic) i en el seguiment del
tirany que ens conduirà fins al pas Llis.
•
Recomanacions: Hem de portar
aigua i una petita corda de seguretat per si ens emmerdam en el darrer tram del
descens del Morro de sa Vaca. Evitarem els dies calorosos per no fer el descens
sota una intensa solana, i també els dies boirosos, que poden dificultar
l'orientació pels Replans.
•
Desnivell acumulat:
710 metres.
•
Duració: Aproximadament
quatre hores i mitja de recorregut efectiu... si no ens perdem.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Des de la font des Noguer iniciarem el recorregut
pel camí que voreja la canal dels embassaments. Aquest camí, de traçat
pràcticament horitzontal, travessa dos portellets de fusta abans d'arribar a un
pontet de ciment que passa per sobre de la canal, just després d'un cartell de
"GR". Just després del pontet entrarem dins del bosc travessant un
altre portell de fusta.
D'aquesta manera s'inicia una breu pujada que,
després de vorejar un parell de sitges, ens duu fins al coll des Coloms.
Deixarem a la dreta la pujada normal del puig des Tossals Verds i seguirem el
mateix camí que ens ha portat fins al coll. Aquest camí fa ara un descens, un
parell de revolts tancats i, en arribar al tercer revolt, veurem una desviació
a la dreta indicada amb un cartell que porta la inscripció "refugi des
Tossals Verds".
Agafarem, doncs, aquesta desviació, que passa per
sobre de la síquia de Tossals i un poc més envant ens mena a un ponterró de
fusta que travessa el torrent. No gaire més envant tornam a travessar el jaç
del torrent i recuperam el vessant que havíem abandonat abans del ponterró.
El camí continua perdent desnivell fins que, a uns
vint minuts efectius del coll des Coloms, arribarem a una zona on el camí no
sols no baixa sinó que fa una lleugera pujada. Si ens hi fixam, veurem a la
dreta un cartell d'aquells blancs i negres de "coto privado de caza":
aquest és el punt que ens indica que hem de deixar el camí i desviar-nos a la
dreta. A partir d'aquí cal badar bé els ulls!
Apareixeran unes fites, a vegades males de seguir, i
la millor opció és pujar amb tendència a
anar cap a la dreta, per un terreny on la vegetació ens dificulta la
progressió. D'aquesta manera arribarem a una zona on hi ha unes sitges, aquí
retrobarem les fites i unes marques de pintura vermella que, això sí, estan
pintades en el sentit de descens.
Aquestes indicacions ens menen per un tirany que van
seguint, si fa no fa, les restes d'un antic camí molt deteriorat. El tirany ens
condueix fins al límit entre el bosc i el rellar d'en Miquelet, i acaba seguint
el fons d'un comellar molt obert, on trobarem les restes d'un porxo en ruïnes.
A partir d'aquí s'esvaeix tot rastre de tirany i les
fites són l'únic element que ens indica la ruta a seguir. Aquestes sembla que
ens han de conduir cap al peu d'un esperonet que tindrem davant, però abans
d'arribar-hi giren a la dreta s'enfilen per una zona de blocs de roca. Superada
aquesta zona, travessarem un replanet de càrritx i ginebrons, després del qual
un pendent pedregós ens deixarà en els replans somitals, i accedirem al vèrtex
geodèsic del cim sense cap entrebanc.
Baixarem del cim en direcció a uns replans de
càrritx que veurem en direcció als Penyals d'Honor... si fa no fa.
En arribar al final dels replans ens adonarem que
som damunt un esperó, que davallarem cercant sempre l'opció més factible, això
vol dir més o menys en direcció a s'Alcadena. La nostra intenció és arribar a
un replà on hi ha un pinaret (més o menys en la direcció del refugi que veurem
baix), i ho farem per un terreny que, sense ser díficil, és bastant incòmode.
Un poc abans d'arribar al pinaret, que ens quedarà a
l'esquerra, deixarem a la dreta un replanet que ofereix una falsa impressió
d'accessibilitat i continuarem el nostre descens per l'esperó. Un poc més avall
apareixeran dos comellarets, un a cada costat de l'esperó; nosaltres seguirem
el de l'esquerra, al final del qual passarem a la dreta de l'esperó i
continuarem després en una diagonal a l'esquerra, seguint les indicacions
d'algunes fites que han aparegut per obra i gràcia de l'Esperit Sant. La nostra
intenció és arribar a un pinaret que veurem en un replanet que s'estimba sobre
el torrent d'Almadrà, la qual cosa exigirà tota la nostra atenció... i tal
vegada també l'ús de la corda.
En arribar al replanet trobarem un camí que seguirem
cap a la dreta, en principi davalla després passa per sota d'uns penyals on
veurem un pi. Aquest camí no és mal de seguir, a excepció del tram que travessa
el comellar que baixa a la font des Pi, on únicament disposarem de les fites
per orientar-nos. D'aquesta manera passarem per sota del Salt des Cans, i poc
després arribarem al pas Llis, després de passanr per sota d'una balma roja que
ens quedarà a la dreta. El pas en qüestió va per sobre d'una placa llisa,
després davalla cap a l'esquerra, torna a girar a l'esquerra i passa per sota
d'un desplomet després del qual trobarem una reixeta.
Després del pas anirem baixant arran de la paret cap
a la dreta. Deixarem a la dreta una reixeta metàl·lica i seguirem baixant cap
al jaç del torrent. En arribar-hi ens enfilarem per l'altre costat fins a
trobar la canalota que prové de l'embassament de Cúber.
Ara ja sols ens queda remuntar la canalota fins a
l'embassament de Cúber, i arribar al punt d'inici d'aquest itinerari.
************************************************
ITINERARI 10
L'OFRE - SA RATETA
PER COMASSEMA
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem el
recorregut a Orient, pel camí que surt a l'esquerra de la carretera, just abans
d'arribar a Orient (venint des de Bunyola).
•
Dificultat: Itinerari
sense gaire dificultats tècniques però que s'arriba a fer llarg, sobretot en el
tram final entre Comassema i Orient.
•
Recomanacions: És condició
indispensable per fer aquest itinerari haver demanat el corresponent permís al
senyor de Comassema. Creim que no és demanar gaire, sobretot tal com van les
coses actualment en què hi ha molts de llocs on no deixen passar ni pagant.
Convé evitar els dies de forta insolació.
•
Desnivell acumulat:
857 metres.
•
Duració: Aproximadament,
quatre hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
El camí asfaltat de Comassema, s'inicia a prop del
Km 10 de la carretera Bunyola-Orient. Partirem per aquest camí, deixarem a
l'esquerra les cases de Son Vidal, i arribarem, un poc més envant, a una
barrera tancada que dóna accés a les terres de Comassema. Per continuar, com ja
hem esmentat, s'ha d'haver demanat prèviament el corresponent permís al senyor
de Comassema.
Passada aquesta barrera, en travessarem una altra,
que sempre està oberta, i arribarem a les cases de Comassema.
Un poc abans d'arribar a la gran barrera que dóna
accés a les cases, haurem vist a l'esquerra una desviació ascendent indicada
amb un cartell verd. Seguirem en principi aquesta desviació —que està
encimentada en el seu tram inicial—, després fa un revolt a mà dreta i travessa
un portell darrere del qual hi ha una piqueta on podem recollir aigua.
El camí fa un parell de revolts de baixada (hi ha
una drecera indicada amb fites), i quan aquest fa una corba a la dreta, amb una
torrentera a l'esquerra, ens desviarem a l'esquerra seguint les indicacions del
cartell que diu "es Barrancons-l'Ofre".
D'aquesta manera seguirem el camí des Barrancons que
està en mal estat, però unes marques de pintura blava ens faciliten seguir-lo.
Aquest camí travessa quasi tot d'una un portell sense barrera i va cercant
l'itinerari menys complicat d'aquest coster. El pendent és fort i cal
prendre-se'l amb calma.
En arribar a la part superior, travessarem una paret
de pedra seca per un portellet metàl·lic, just després del qual veurem a la
dreta una petit betlem on hi ha (o hi havia) un quadern de registre.
Passat el portellet, les marques de pintura blava
giren a l'esquerra, travessen una torrentereta i, en arribar a una paret de
pedra seca bastant esbaldregada, giren a la dreta i segueixen un itinerari
ascendent amb pocs revolts. D'aquesta manera arribarem a un camí ample en el
punt on aquest descriu un revolt. Seguirem aquest camí ample cap a l'esquerra,
és a dir, en el sentit de pujada.
En arribar al coll d'en Poma, i sense creuar la
paret de pedra seca que marca el coll, ens fixarem que a la dreta hi ha unes
marques (horroroses) de pintura blava que ens indiquen el camí de pujada.
Seguint aquestes indicacions, pujarem per un empinat tiranyet fins arribar al
cim de l'Ofre.
Per baixar del cim, retrocedirem unes desenes de
metres pel mateix itinerari que hem vingut fins que, en iniciar una baixada a
la dreta, pel costat d'un pi, veurem dues fletxes blaves pintades sobre una
roca. La fletxa de la dreta ens indica el camí per on hem pujat i la de
l'esquerra el que hem de prendre. D'aquesta manera seguirem el traçat d'un
tirany, indicat amb fites, que va pel llom de l'Ofre fins arribar al coll des
Cards.
Mantenint la mateixa direcció, seguint les
indicacions d'unes fites, ens enfilarem pel coster de na Franquesa, travessarem
una paret seca, i arribarem al cim.
Per continuar l'itinerari, sortirem del cim de na
Franquesa en direcció a sa Rateta, però no arribarem al darrer ressalt de la
carena, sinó que abans haurem vist unes fites que ens desvien a la dreta.
Aquestes fites ens menen a un petit pas just després del qual arribarem al coll
des Planet.
Des del coll iniciarem la pujada a sa Rateta seguint
també les indicacions d'unes fites, que ens condueixen per la dreta del pendent
i ens deixen en els replans superiors des d'on accedirem fàcilment al cim.
Farem la baixada del cim de sa Rateta en direcció cap
a s'Alcadena; d'aquesta manera no es torbaran en aparèixer unes fites que ens
conduiran fins al clot de sa Neu, punt on s'inicia el camí de nevaters per on
hem d'anar.
Pocs minuts després el camí s'esvaeix enmig d'un
suau coster de càrritx, però entre les fites i les marques de pintura podrem
travessar aquest tram sense problemes, i retrobarem un poc més envant el camí.
En arribar a les proximitats del coll des Bosc, el
camí desapareix definitivament, però altra vegada les fites i les marques de
pintura ens conduiran fins a l'ample camí del coll sense cap problema.
Seguirem el camí ample cap a la dreta i retornarem a
les cases de Comassema, on tancarem el circuit, i des d'allà ja sols ens queda
continuar fins a Orient, això sí, fent sempre cas dels cartells que trobem.
