Aquí trobareu els itineraris del 6 al 10 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (I) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 6
PUIG
DE S'ALZINAR - MUNTANYA DE MONTCAIRE
INFORMACIÓ
GENERAL
• Accés: Començar l'excursió en el camí de
Binis, un poc abans d'arribar al túnel del puig Major (Km 38'1 de la carretera
C-710).
• Dificultat: Difícil localització de
l'itinerari des des Colls fins a Bàlitx d'Avall. En aquest tram trobarem, de
tant en tant, rastres de camí, però, en general, es tracta d'un terreny abrupte
i incòmode. En el pas des Pinot hi ha fullaca de pi que el fa molt llenegadís.
• Recomanacions: Renunciar a fer aquest
itinerari si hi ha boira o possibilitat d'haver-n'hi, ja que s'incrementen les
dificultats d'orientació; o si hi ha algun risc de tempesta amb acompanyament
elèctric, atesa la configuració punxeguda de tota la muntanya de Montcaire. És
necessari la combinació de cotxes.
• Duració: Prop de quatre hores i mitja de
recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Després d'haver agafat el camí de
Binis, passarem un portell i, un poc més endavant, un altre portell que du la
inscripció de "Bini gran". Després passarem per una font i, superats
un parell de revolts d'aquest ampli camí, arribarem al coll des Cards Colers.
Des del coll, veurem a l'esquerra
una creu i, encara més a l'esquerra, les ruïnes d'un porxo. Flanquejarem el
porxo per l'esquerra i, procurant mantenir l'altitud, trobarem un caminoi que
passa per la dreta d'una roca petita amb forma d'esclata-sang i es dirigeix cap
a una escletxa de roca que ens quedarà un poc a la dreta. El caminoi es
converteix en camí de ferradura i arriba a un tancat de reixeta, que hem de
vorejar per l'esquerra, i continuarem pel camí cap a un collet on comença el
bosc.
Tot just que entrem dins el pinar,
el camí fa una volta pronunciada a la dreta, en aquest punt l'abandonarem i
farem l'ascensió al puig de s'Alzinar, que és el roquissar situat a l'altra
banda del collet. Des del cim del puig de s'Alzinar tindrem una àmplia
panoràmica de Montcaire, fet que podem aprofitar per estudiar l'itinerari.
De retorn al collet, seguirem el
camí que havíem deixat i farem la baixada cap a Binis. Després de molts de
revolts, el camí surt del pinar i s'embulla una mica, per tant, haurem de
seguir les indicacions de les fites, les quals passen per la torrentera i
s'enfilen pel costat esquerre. Creuarem un petit camp de càrritx fins a trobar
el portell d'entrada a Bini petit. Passat el portell, entrarem dins el pinar, a
la vegada que anam perdent altitud, però sense arribar al jaç del torrent que
tindrem a la dreta nostra. El recorregut que hem de fer passa per un collet
situat a l'esquerra i un poc amunt del llit de la torrentera.
Passat el collet, ens toparem amb
un camí ample: prendrem per l'esquerra. Ara el terreny és més pla, creurem un
pinar poblat de falgueres i sortirem finalment a un descampat, enmig del qual
es troba la font des Joncs, amb un característic abeurador de respectables
dimensions.
Sortirem de la font en direcció a
es Colls per un camí ample, que trobarem quasi tot d'una, el qual ens hi
conduirà sense cap problema.
Quan el camí perd pendent, en
l'arribada al coll, ens hem de desviar a la dreta pel costat de l'últim grup de
pins que hi ha abans d'arribar al coll (hi hem de posar atenció!), just en el
punt en què hi ha una sitja. Des d'aquesta sitja, per un tirany que comença en
aquest punt, arribarem, pocs metres després, a una paret seca, la qual hem de
vorejar sense creuar-la. Passarem una altre sitja i, quan la paret arriba a uns
roquissars que tindrem a l'enfront, el camí es desvia a l'esquerra per
rodejar-los. Creuarem després un lleu pendent de càrritx i hem de retrobar de
bell nou el camí, el qual supera un segon roquissar. Arribarem d'aquesta manera
a un replanet de càrritx i, just després, a un altre més gros: el pla de sa
Creu.
Per pujar al cim de Montcaire,
caminarem per la dreta d'una paret que tindrem a l'esquerra i, seguint la
petita cresta, arribarem al cim. Hi ha un segon cim d'altitud semblant a una
cinquantena de metres en direcció al mar, però si ens hem de fiar de la
cartografia, el cim bo és el primer.
Retornarem al pla de sa Creu,
saltarem la paret i anirem baixant, mantenint a l'enfront la comuna de Fornalutx.
Apareixerà un altre replanet de càrritx, que creuarem amb tendència cap a la
dreta, en direcció a un petit coll ─al
costat del qual hi ha les restes d'un pi mort─
que dóna accés al pla des Porxo.
Des del pla mateix, surt un camí
empedrat cap a les cases de Montcaire. Aquest camí fa un gir a la dreta i, un
poc més endavant, un altre a l'esquerra. Aquest darrer gir no l'hem de fer,
sinó que hem de seguir recte cap a un collet on es veu una fita al costat d'un
pi. Superat el collet, les fites ens duen cap a la dreta, fan una incòmoda
baixada i creuen un cingle de càrritx fins a passar a l'altre costat d'una
torrentera. Aleshores giren a l'esquerra per un fort pendent de pins.
Les fites es dirigeixen cap a un
collet molt per damunt del jaç de la torrentera, que mantindrem a l'esquerra.
Passat el collet, hem de baixar un petit marge i arribar a les restes d'un gran
pi que dóna nom al pas.
A partir d'aquest punt, no veurem
més fites; per tant, el que hem de fer és baixar en direcció a la torrentera
per un fortíssim pendent. Un cop arribats a la torrentera, passarem al costat
esquerra d'aquesta. Un poc més endavant, trobarem una sitja, des de la qual
surt un caminoi cap a l'esquerra. Aquest camí dóna, pocs metres després, a un
altre de més ample: hem de prendre per la dreta i així arribarem, després de
passar alguns revolts, a Bàlitx d'Avall. Des d'allà ja sols ens queda seguir
l'evident camí fins al mirados de ses Barques.
*************************************
ITINERARI 7
MUNTANYA
DE MONTCAIRE PEL PAS DES MARGE
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Sortida des de cala Tuent, per una
desviació a l'esquerra que hi ha pujant cap al restaurant des Vergeret.
• Dificultat: Itinerari duríssim, tant pel
desnivell que s'ha de superar, com per l'abruptesa del terreny durant tota la
ruta. Problemes d'orientació a molts de trams. Descens per s'Al·lot
Mort: no apte per a gent amb vertigen.
• Recomanacions: Si hi ha boira és millor no
anar-hi. Portar aigua, ja que no en trobarem fins a la font des Joncs. Avaluar
la forma física dels membres del grup abans de partir. Sortir prest.
• Duració: Unes cinc hores de recorregut
efectiu, que es poden dilatar molt segons la quantitat de componenets del grup,
la destresa i la forma física d'aquests, i de l'habilitat per trobar la ruta
correcta.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Quan som a la desviació esmentada,
que consisteix en un camí ample de terra, ens hem de fixar, a la dreta nostra,
en un camí empedrat que hi ha just després d'un pendent encimentat. Hi ha un
petit cartell amb la indicació "Sóller". Aquest camí ens durà sense
dificultats fins a Fra Puig.
En arribar a les cases, veurem, a
la dreta, un cartell en un pal d'electricitat amb la inscripció
"Tuent-Sóller" i un cercle verd: és la indicació d'un camí que ens
conduirà sense pèrdua possible fins al coll de na Polla, on comença el camí de
sa Costera que hem de seguir durant vint-i-cinc minuts, aproximadament.
Un poc abans d'arribar a la
desviació de la fàbrica d'electricitat, sortirem del camí per prendre cap a
l'esquerra en un lloc situat després d'un esperó de roca i abans d'un punt on
el camí passa entre una roca i un pi, per fer just després una volta a
l'esquerra. No és evident, però es tracta de l'únic indret on tenim la
possibilitat de pujar per l'esquerra muntanya amunt. El primer tram està envaït
per argelagues i aritges, però poc més envant arribarem als peus d'una
rosseguera que és la millor opció per pujar.
Superada la rosseguera ─ens ho hem
de prendre amb calma─,
la pujada continua, serpentejant, per un comellar estret de càrritx ─encara més
empinat─
fins a un lloc que sembla un cul de sac. Quan arribem a la part superior, entre
impressionants parets de roca, ens sorprendrà l'existència, a l'esquerra, d'un
marge: és el pas des Marge ─un
dels dos que hi ha en aquesta zona. Hi pujarem per les roques de la dreta seva
i així arribarem tot d'una a una esplanada de càrritx. Anirem vorejant els
penya-segats de la dreta fins a trobar una canal de càrritx -i aritja- que ens permeti la pujada.
Un cop fora de la canal, hem d'anar
vorejant els roquissars de l'esquerra. Deixarem un pi gros ─també a
l'esquerra nostra- i, seguint sempre aquesta direcció, passarem successivament
per tres replans de càrritx, el tercer dels quals és més petit que els
anteriors. En aquest punt tindrem el cim de Montcaire just a l'esquerra,
indicat per una fita en el capcurucull. Hem de cercar la millor opció per
pujar-hi.
Farem la davallada del cim en
direcció al penyal des Migdia, esquivant per la dreta l'altre cim de Montcaire.
Trobarem tot d'una una paret i l'anirem vorejant fins arribar al pla de sa
Creu. Mantenint aquesta direcció, travessarem un altre pla amb alzines petites
i alguns exemplars de bruc, després del qual seguirem els vestigis d'un camí
empedrat fins a un pendent suau d'alzines i càrritx, que baixarem cap a la
dreta fins al final. En acabar el pendent, girarem a l'esquerra i seguirem els
rastres de camí, que apareixen de bell nou, fins a una paret, la vorejarem i
així haurem arribat al camí ample des Colls. En aquest camí, prendrem per
l'esquerra -en direcció a Binis- fins arribar a un camp de conreu amb una gran
alzina enmig: és la font des Joncs.
Des de la font, hem de retornar al
camí pel qual hem davallat des d'es Colls i seguir-lo fins a una bifurcació que
fa més endavant: agafarem la desviació de l'esquerra, passarem pel costat d'un
camp de conreu -a l'esquerra- i entrarem dins l'alzinar. Quan ja som dins el
bosc, el camí descriu una corba molt marcada a la dreta, però nosaltres hem de
continuar recte per un caminoi, en principi, un poc mal de seguir. Aquest
caminoi passa, un poc més endavant, per un portell i, després, per l'esquerra
d'una tanca, així arribarem a un replanet amb pins que no hem de travessar,
sinó que sortirem per la dreta cap a un petit collet. Si en el replanet arribam
a un enfonsament del terreny, és senyal que hem de tornar un poc enrere i
agafar el tirany que surt per la dreta.
A partir del collet el tirany es
transforma en camí empedrat i davalla fent successius revolts: hem d'anar amb
compte amb dues fites situades en un altre collet a l'esquerra del pendent per
on baixa el camí empedrat. Ens hi dirigirem i deixarem a la dreta el jaç del
torrent. A partir d'aquestes fites, el camí que hem de seguir està indicat per
fites i marques vermelles que davallen paral×lelament al
torrent, amb tendència a atracar-s'hi cada vegada més. Quan vegem el jaç del
torrent de s'Al·lot
Mort, hem de davallar, fent ús de les mans més d'una vegada, per una incòmoda
canal que presenta un fort desnivell.
Seguirem el jaç del torrent fins a
veure que les marques vermelles s'enfilen pel costat dret en direcció a un
portell. A partir d'ara hem d'anar vius, ja que el terreny és molt empinat. Cal
anar amb molt de compte en una travessia per un pendent de càrritx i el pas,
que haurem de fer acotats, per sobre d'un esperó rocós: és el pas de s'Al·lot
Mort. Superades aquestes dificultats, les marques vermelles ens conduiran fins
al jaç del torrent del Gorg des Diners el qual seguirem fins a cala Tuent,
sempre cercant l'opció més còmode.
***************************************
ITINERARI 8
ES
CLOTS CARBONS I PAS DE S'ARGENTÓ
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en la plataforma
del Funicular (Km 2'1 de la carretera PMV-2141 a sa Calobra).
• Dificultat: Itinerari curt, però que pot
presentar problemes d'orientació en alguns trams del recorregut. Terreny
difícil si es perd la ruta correcta.
• Recomanacions: Ateses les característiques
d'aquesta ruta, és molt recomanable per familiaritzar-se amb el terreny i com a
entrenament per fer altres recorreguts de major dificultat, com la muntanya de
Montcaire. Si hi ha boira és millor deixar-ho córrer i cercar altres
itineraris.
• Duració: Poc més de dues hores de
recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Des de la plataforma del Funicular
parteix un caminoi que, fent una lleu pujada en direcció cap al peu de la serra
de na Rius, ens conduirà fins al coll del Porxo Esbucat. El camí ─ara més
definit─
continua i, un poc més endavant, passa per un portell just al costat de les
ruïnes de l'antiga possessió dels Colls. Un poc abans d'arribar a un petit grup
d'alzines, trobarem una fita bastant grossa: és el punt on hem de deixar el
camí que hem seguit fins ara i ens desviarem cap a la dreta.
Les fites ens guien per un lleu
descens, giren primer a l'esquerra i, després, a la dreta en direcció a un coll
que ens quedarà just al davant.
En arribar al coll, des del qual
veiem per primera vegada la carretera de sa Calobra i es Castellots, trobarem
un camí empedrat que té algun tram envaït per la vegetació, però, amb un poc de
sentit comú, és bastant fàcil seguir-lo. Ens serà d'utilitat per orientar-nos
el fet de conèixer el nostre objectiu: els Clots Carbons, que són dos replans
poblats de càrritx que veurem baix, a l'esquerra, així com miram a sa Calobra.
D'aquesta manera arribarem al
primer Clot Carbó i, amb poc més d'un minut, al segon. Tant en l'un com en
l'altre hi ha abundància de bruc de poca alçada, però no hi trobarem cap
vestigi de sitges, per tant l'origen del topònim ens és desconegut i un poc
misteriós.
Hem de fer la sortida del segon
Clot Carbó seguint la mateixa direcció i sentit en què hem entrat, cap a una
fita que veurem per darrera d'un arbust amb forma cònica. D'aquesta manera
arribarem a un altre replanet poblat de càrritx, prendrem per l'esquerra, per
un petit collet on trobarem algun rastre de camí. Les fites ens fan pujar una
mica i un poc després veurem la coma de Bini, a l'altre costat del torrent del
Gorg des Diners. És una bona oportunitat per intentar descobrir la ubicació del
pas de s'Argentó, situat en la part superior d'un pendent de càrritx -únic pas
factible- que hi ha en els espadats que tanquen el costat esquerre de la coma.
Les fites no davallen directament
al jaç del torrent del Gorg des Diners, sinó que ho fan per l'esquerra ─segons
miram el pendent─,
així eviten el roquissar de la dreta nostra i, després, en arribar a un pendent
de càrritx, fan el descens al torrent.
Una vegada som en el jaç del
torrent, si miram cap al puig Major tenint l'escletxa del torrent a l'esquerra,
veurem un espadat amb un únic punt feble: un empinat pendent de càrritx ─situat un
poc a la dreta nostra─
i, si ens hi fixam molt bé, veurem que dalt té un portell. Hem de pujar, sense
camí ni fites, cap aquest pendent que, en la part superior, fa un collet.
A mesura que guanyam altitud,
observarem un forat característic en el roquissar de la dreta del collet: és
senyal que portam la direcció correcta.
Just en arribar al collet
descobrirem el pas de s'Argentó: un marge penjat de l'espadat, a l'altra banda
del qual hi ha el portell que havíem vist des de lluny.
Després del portell, hem d'obrir bé
els ulls, ja que la ruta correcta passa per un caos de roca en què és molt
fàcil despistar-se. L'únic ajut que tindrem consisteix en unes antigues retxes
vermelles pintades a la roca ─no
es veuen gaire, per tant hem d'estar-hi alerta─
i la nostra intuïció per cercar l'itinerari pels punts més lògics.
En arribar a la part superior, que
és sensiblement menys abrupta, farem un gir a l'esquerra i trobarem tot d'una
un camp de conreu tancat de reixeta, que ens ha de quedar a la dreta, i el
roquissar, a l'esquerra.
Mantenint aquesta direcció,
arribarem fins al camí des Cingles, el qual ens portarà en pocs metres fins a
la font de sa Bauma.
A partir d'aquí el camí ja és clar
i evident. Si el seguim, passarem per baix de la coma Fosca ─on fa un
gir a l'esquerra─
i després per davall d'un petit grup d'alzines ─la
més grossa de les quals rep el nom d'alzina Fumadora─
i, d'aquesta manera, arribarem fins a la fita en què ens hem desviat quan
començàvem l'itinerari.
Des d'aquesta fita, ja sols ens
resta continuar pel camí fins a la plataforma del Funicular.
***********************************************
ITINERARI 9
MORRO
D'ALMALLUTX- SA TORRETA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'excursió comença en el petit
aparcament situat a la vora de l'embassament de Cúber (Km 34 de la carretera
C-710).
• Dificultat:
La major dificultat és la manca de qualsevol tipus de camí des de la
casa de neu fins al punt de retorn, per la qual cosa es requereix pràctica
d'anar camps a través.
• Recomanacions: Evitar els dies de boira
(risc de desorientació) i els dies amb possibiltat de tempesta, ja que quasi
tot l'itinerari transcorre pel tall de les crestes. Agafar aigua en la font des
Noguers.
• Duració: Quasi tres hores de recorregut
efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortirem de l'embassament de Cúber
en direcció a la font des Noguers, la qual està situada a prop de la carretera,
en un lloc acondicionat amb taules i bancs de fusta. Cal agafar-hi aigua, ja
que aquest serà el darrer punt on en trobarem en tot l'itinerari.
Just a la vora de la font veurem
l'àmplia canal que porta l'aigua de l'embassament del Gorg Blau al de Cúber. El
nostre itinerari és, en principi, pla i va al costat d'aquesta canal, fins que
arribem, amb un poc més de mitja hora de caminar, a un pontet de ciment on hi
ha un cartell amb la indicació "Tossals Verds", aquí creuarem la canal
pel pontet i ens endinsarem en el bosc per un camí que encara conserva algunes
mostres de l'antic empedrat.
Aquest camí passa per dues sitges
abans d'arribar a un coll anomenat des Coloms (a Almallutx li diuen des
Romaní). En el coll, hem d'estar atents a unes fites que trobarem a la dreta,
que ens conduiran per la coma del Pa de Figa, però abans de desviar-nos i
seguir les fites, ens hem de fixar, a la dreta nostra, en l'indret per on
pujarem: veurem a dalt un esperó punxegut (el Frare, o també anomenat Pa de
Figa) que dóna nom a la coma. El nostre itinerari, cas de perdre les fites,
passa per l'esquerra d'aquest esperó.
Un cop hem començat la pujada per
la coma, hem de procurar no perdre de vista el seguit de fites, ja que
representen l'única opció de pujar amb relativa comoditat. El pendent
s'accentua així com guanyarem altitud, per la qual cosa cal prendre's la pujada
amb calma.
En haver passat pel costat del
frare, i siguem ja fora del bosc, creuarem una paret i haurem arribat tot d'una
a una segona paret i una casa de neu: no hem de traspassar la segona paret,
sinó que ens desviarem a la dreta ─la
casa de neu ens quedarà a l'esquerra─
i ens dirigirem a les restes d'un porxo (la casa dels nevaters). Anirem per
l'esquerra del porxo i tot d'una comença la pujada ─hem
de cercar l'opció més còmoda─
al cim del Morro d'Almallutx (el més alt d'Almallutx) per un pendent
rocós.
Deu minuts des de la casa de neu i
haurem arribat al cim del Morro d'Almallutx, que, segurament, és un dels que
ofereixen una panoràmica més encisadora de tots els de Tramuntana. A més a més,
té l'atractiu que en el capcurucull no trobarem més que una solitària fita,
lluny de la febre evangelitzadora que amb forma de tenebroses creus s'ha
prodigat pel cims més emblemàtics de Tramuntana.
Prosseguirem l'itinerari per la
cresta i cap a l'esquerra fins que arribem a prop d'un coll ample: ara convé
desviar-nos un poc a l'esquerra i així evitarem el tram més abrupte.
Alguna fita esporàdica ens indica
el camí que hem de seguir, el qual, en cas de dubte, sempre volta la cresta per
l'esquerra.
Superat el coll, ens enfilarem per
l'altre costat i arribarem a una carena que s'allarga cap a l'esquerra, en
direcció al torrent d'Almadrà: és la direcció que hem de prendre. Al final de
la carena trobarem l'últim contrafort on hi ha les restes d'un vèrtex geodèsic:
hem arribat al puig de sa Torreta.
Per continuar el recorregut, hem de
tornar enrere per sobre de la carena fins a veure l'embassament del Gorg Blau.
En aquest punt, ja al final de la suau carena que hem seguit, davallarem per la
dreta i evitarem el darrer contrafort rocós fent una volta de cent vuitanta
graus (és la fletxa vinclada del croquis). D'aquesta manera baixarem cap al
coll que ens separa del puig de sa Font (el més alt de sa coma dets Ases),
primer, però, hem de traspassar, a mitjan coster, un fort pendent de gespa
(alerta a llenegar!) i, després, un coster no tan exposat de càrritx.
Per pujar al puig de sa Font,
seguirem algunes fites que el rodegen per l'esquerra i després giren a la dreta
cap al capcurucull (aquest no se n'ha salvat de la creu de rigor). Un simpàtic
betlem i un llibre de registre (com els d'un temps) completen les instal×lacions
d'aquest cim.
Davallarem netament per l'esquerra
del tall de la cresta en direcció al Morro de Cúber, i ens quedarà a l'esquerra
la coma dets Ases que aboca al torrent d'Almadrà. Ens dirigirem a una paret de
pedra seca que veurem a la dreta del Morro de Cúber. En haver-hi arribat,
deixant sempre la cresta cimal del Morro de Cúber a l'esquerra nostra, cercarem
un esbaldrec de la paret per passar a la vessant de l'embassament. Creuada la
paret, ens desviarem a la primera opció a l'esquerra i tot d'una trobarem un
coster de càrritx que fa una davallada en direcció a l'aparcament d'on hem
sortit. La millor opció per baixar és anar a cercar la paret que tindrem a
l'esquerra, la qual acaba en la corba que fa la carretera prop de l'aparcament.
*************************************
ITINERARI
10
SERRA
DE SON TORRELLA
INFORMACIÓ
GENERAL
• Accés: L'itinerari comença entre
l'embassament dels militars i el túnel del puig Major (Km 36'7 de la carretera
C-710).
• Dificultat: Itinerari adequat només per a
excursionistes experimentats amb nocions d'escalada. Trams molt aèris fora de
l'abast de la gent amb vertigen. Blocs solts a qualque tram.
• Recomanacions: No anar-hi els dies de vent
o quan hi ha possibilitats de tempesta amb acompanyament elèctric. S'ha de
portar corda i elements de seguretat sols si es saben emprar. Portar aigua.
Evitar grups nombrosos. Si dubtam, hem d'evitar els passos conflictius.
• Duració: Prop de quatre hores efectives,
que es poden dilatar molt en funció del nombre i l'habilitat dels membres del
grup.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Passarem el portell d'entrada a la
coma de son Torrella per un botador, situat a la dreta del portell principal.
El camí és ample i no té dificultats, travessa l'alzinar fent una lleugera
pujada i després baixa cap a la coma.
La nostra direcció va cap a l'altre
costat de la coma, fins arribar a la paret que tanca el coll de ses Solanes.
Aleshores ens desviarem a la dreta i arribarem a un portell que dóna vista
sobre la vall de Sóller, l'anomenat portell de sa Costa.
En aquest punt abandonarem el camí
i ens enfilarem per les roques de la dreta. Aquí s'inicia el recorregut per
sobre de la serra de Son Torrella.
La primera pujada ens portarà
damunt l'esperó des Pla i, des d'allà, l'itinerari segueix horitzontalment ─la qual
cosa no vol dir còmodament. Podem evitar els passos que ens paresquin més
compromesos si anam pel vessant de la coma.
Arribarem a un punt on la cresta té
forma d'"U", segons el sentit de la marxa, i fa un petit passadís de
càrritx i aritja amb una heura en la paret de l'esquerra. No hem d'anar pel
passadís ni enfilar-nos a la cresta, ja que un poc més endavant trobaríem un
respectable estimball. El que hem de fer és davallar netament a la dreta i
recuperar el tall de la cresta un cop passat aquest desplom.
Trobarem a continuació uns esglaons
que podem desgrimpar, encara que algun és bastant aeri.
Després d'una de les baixades ─que farem
per una canal plena d'aritja─
fins a un collet on hi ha una alzina, el tall de la cresta s'esmola
sensiblement. Si no ho tenim clar, és millor que anem vorejant per la dreta i
tornem pujar en direcció a una altra alzina que veurem darrera la cresta.
A continuació la cresta es suavitza
, fins al punt que hi podem trobar algunes alzines aïllades. És la zona en què
podrem veure a l'esquerra nostra el fantàstic crui del penyal Xapat. Més
endavant saltarem una paret de pedra seca i arribarem a una zona més abrupta,
que acaba amb una desgrimpada sobre una llastra horitzontal on descansen alguns
blocs de roca. Aleshores ens desviarem a l'esquerra ─ja
que un poc més endavant la cresta queda tallada bruscament─,
aproximadament un poc abans d'arribar a la vertical de l'embassament militar.
Haurem arribat així a un collet:
vorejarem per l'esquerra la primera elevació que trobem tot seguit i, en la
següent, ens enfilarem de bell nou sobre la cresta.
Ara el recorregut no presenta gaire
ensurts, però aviat arribarem a un tram molt esmolat i aeri que comença al
costat d'una alzineta esquifida. Es tracta d'un tram molt delicat: si no ho
tenim clar, és millor passar-lo per la dreta, ja que la desgrimpada per l'altre
costat no és gens fàcil.
La cresta se suavitza novament i
després arriba l'obstacle següent: una punta molt empinada que hem de pujar pel
lloc que ens paresqui més factible ─a
gust del consumidor. La vista sobre la coma de n'Arbona és impressionant. La
davallada per l'altre costat de la punta pot fer-se per una canal petita de
càrritx llenegadissa i perillosa o, millor encara, si ens desviam una dotzena
de metres a la dreta podrem fer una baixada més fàcil fins a un collet de
càrritx.
Després del collet -la vegetació
disminueix considerablement- ens enfilarem a la zona de cresta que domina les
parets de sa Regana -també hi ha una forta pujada. Un cop dalt, el pendent se
suavitza, a la vegada que les parets del Penyal des Migdia van engolint el
nostre espai esquerra.
Aquest bocí de la cresta és
sorprenentment còmode, però no ens hem de deixar enganyar, ja que ens espera la
traca final un poc abans del coll: una cresta aguda i aèria on cal anar amb
molt de compte.
Quan som en el coll, i just abans
d'arribar a la corba de la carretera militar, ens hem de desviar cap a la coma
de n'Arbona i seguir l'antic camí de nevaters. Aquest camí, bastant desfet,
davalla fent successius revolts i passa pel costat de dues cases de neu. En la
segona, on hi ha un magnífic exemplar d'heura, hem d'anar amb compte de no
perdre el camí, que continua aferrat a les parets de l'esquerra de la coma.
En un moment determinat, just en
arribar als primers pins, el camí es desvia a la dreta i va als peus d'un
esperó rocós, lloc on trobarem la font des Coloms. A partir d'allà, davalla un
tros per la dreta de la torrentera i, en arribar a les primeres alzines, torna
passar a l'esquerra. Un poc més endavant, ja dins l'alzinar, trobarem un camí
ample que ens portarà sense problemes fins a la carretera i podrem regressar al
punt inicial de l'excursió passant pel túnel.
