Aquí trobareu els itineraris del 16 al 20 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (II) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 16
PUIG D'EN GALILEU PER LA CARENA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en la benzinera
de Lluc (coll de sa Batalla). El nostre vehicle no ha d'envair el lloc que el
restaurant té per als clients.
• Dificultat: Forta pujada sense cap tipus de
fita o camí, que sols ens deixa respirar en arribar a algun replà. Cal posar
atenció al camí que enllaça el coll des Telègraf amb el camí de les cases de
neu de Massanella: està molt desfet i sols se n'intueixen alguns bocins. De
tota manera és difícil desorientar-s'hi.
• Recomanacions: Convé que porteu aigua, ja
que no en trobareu fins a la baixada. Aturau-vos una estona en el coll des
Telègraf per gaudir de tot l'encís de l'alta muntanya mallorquina... fins i tot
no hi falten les cases de neu. Procurau no fer gaire renou, sobretot en el tram
inicial de l'excursió.
• Duració: Dues hores i mitja,
aproximadament, de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Partirem
de la benzinera i, just abans de travessar el pont, deixarem la carretera
pel costat dret, botarem quasi tot d'una una paret de pedra seca molt baixa i
ens enfilarem per dins l'alzinar en diagonal cap a la dreta.
D'aquesta
manera arribarem en pocs minuts a uns petits espadats, no hem d'enfilar‑nos‑hi,
sinó que els hem de rodejar per la dreta. Arribarem així a una petita paret de
pedra seca: la botarem i caminarem una cinquantena de metres, procurant no
perdre altitud, fins que vegem a l'esquerra un pas factible per assolir la
carena. Aquesta pujada no és difícil, però sí incòmoda.
Una
vegada som dalt, sense sortir de l'alzinar, entrarem en una zona sensiblement
plana on hi ha algunes sitges.
Travessarem
un segon replà del terreny i, després, una paret de pedra seca a prop de la
qual apareixerà alguna fita esporàdica, sempre per la dreta del tall de la
carena.
En
trobar un pas evident ens hi enfilarem. El terreny no té ara tampoc gaire
pendent, però el bosc es va esvaint de mica en mica i dóna lloc a un paratge més
mineral. De tant en tant trobarem alguna fita, però són tan poques i tan males
de veure que és millor cercar la lògica de l'orografia per seguir el nostre
itinerari, el qual, ja fora del bosc, segueix per l'esquerra del tall de la
carena.
Triant
sempre l'opció més senzilla, passarem pel mig d'un comellaret, després del qual
la carena esdevé un llom arrodonit, pel qual arribarem finalment al cim del
puig d'en Galileu.
Per
seguir el nostre itinerari, baixarem per l'altre costat del capcurucull i ens
enfilarem damunt la carena que segueix en direcció al puig Major. D'aquesta
manera arribarem al segon cim, al qual alguns mapes assignen el topònim de puig
d'en Galileu, però els excursionistes donen aquest nom al primer cim, tot i que
és inferior en altura... i ja se sap que en matèria de cims, els muntanyencs hi
tenim alguna cosa a dir.
Passat
el segon cim, i en la mateixa direcció que hem duit fins ara, arribarem a un
replanet poblat de càrritx que fa un lleuger pendent cap a l'esquerra, des
d'aquí seguirem la trajectòria que faria el curs natural de l'aigua, és a dir,
ens desviarem cap a l'esquerra per abandonar el tall de la carena i baixarem
fins al coll des Telègraf, en direcció a la casa de neu situada en el vessant
de ponent del coll. Es tracta d'un indret on val francament la pena aturar‑s'hi
per gaudir de l'entorn.
Sortirem
de la casa de neu en direcció est i, passat el coll, trobarem una altra casa de
neu. Des d'allà, un camí molt espatllat —indicat amb fites— segueix el descens,
en principi, pel costat dret del comellar. Quan aquest s'estreny, el camí passa
a l'altra banda, on apareixeran algunes restes de l'antic empedrat.
Aquest
camí encara canviarà un parell de vegades de costat del comellar fins que, quan
arribem a un petit grup de pins, veurem que apareixerà per la dreta el camí de
nevaters que enllaça Comafreda amb les cases de neu de Massanella. Ens hi
dirigirem sense perdre desnivell per seguir-ne el traçat de descens, ja sense
cap problema d'orientació.
Un
poc abans d'entrar dins del bosc, ens fixarem que just en un revolt del camí en
surt un altre, el qual en pocs metres ens durà fins a la font de sa Teula, on
val la pena d'aturar‑s'hi.
El
camí que seguim, de cada cop més ample i evident, va travessant tot l'alzinar de
Comafreda fins que, una cinquantena de metres abans d'arribar a la font del
mateix nom, trobarem un camí a l'esquerra.
Aquest
camí travessa quasi tot d'una un portell, però després del portell hem de
continuar la baixada pel costat d'una paret de pedra seca.
Aquesta
baixada ens conduirà fins als camps de conreu de Comafreda, els quals
travessarem de punta a punta i sortirem per un portell, a l'altra banda del
qual veurem un evident i excel×lent camí que
sense pèrdua possible ens conduirà de bell nou fins a la benzinera de Lluc,
tancant d'aquesta manera el circuit.
**********************************************
ITINERARI 17
ES FRONTÓ ‑ MASSANELLA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Aquest itinerari comença de la
benzinera de Lluc (coll de sa Batalla).
• Dificultat: Itinerari sense gaire
complicacions, excepció feta de la baixada per la canal de Massanella, on no
convé tenir pressa ni posar‑se nerviosos. La resta de l'excursió és un
interessant passeig per una de les muntanyes més emblemàtiques de Tramuntana.
• Recomanacions: Evitau anar-hi els dies
ventosos o després d'un període de pluges, ja que la canal pot resultar
perillosa a causa de la caiguda de pedres. Mai no hi serà de més portar una
corda per assegurar en el descens de la canal els membres més indecisos del
grup. De tota manera, si optau per ús de la corda, heu de preveure bé com
posar-la, ja que les roques que hi ha per la canal són molt inestables.
• Duració: Tres hores i mitja de recorregut
efectiu. Aquesta previsió és orientativa, ja que depèn molt del nombre
d'integrants del grup i de l'habilitat d'aquests per baixar per la canal.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Des del coll de sa Batalla, on haurem tingut cura de
no deixar el vehicle en l'aparcament que el restaurant té reservat per als
clients, anirem per la carretera en direcció a Inca, passarem pel pont que
salva el torrent de Comafreda i agafarem un camí ample que trobarem tot just
passat el pont a la dreta.
En aquest ample camí de terra passarem quasi tot
d'una per la font des Guix, que ens quedarà a la dreta, i arribarem a una
bifurcació: prendrem per la dreta.
El camí fa dos revolts tancats i travessa una
barrera on, si no hi ha res de nou, trobarem el recaptador de Tramuntana.
El camí segueix ara més o menys pla, fins que
arribam a una paret de pedra seca amb un portell sense barrera que hem de
travessar, deixant les cases de Comafreda a la dreta.
Passat el portell, el camí arriba a una esplanada,
volta a la dreta i travessa una paret de pedra seca. Després fa un parell de
revolts i un poc més amunt travessa un altre portell sense barrera, així
arribarem a una bifurcació on, si seguíssim per l'esquerra, trobaríem la font
de Comafreda a una cinquantena de metres. El nostre itinerari, però, segueix
per la dreta, per un ample camí de terra que travessa l'alzinar.
Quan el camí surt de l'alzinar, hem d'estar pendents
d'un revolt a l'esquerra, on hi ha dos blocs de pedra. Si passam pel mig dels
blocs, arribarem a la font de sa Teula, l'última oportunitat de collir aigua abans
d'arribar al cim.
Així, doncs, amb les cantimplores ben plenes,
retrocedirem uns metres i reprendrem el camí de nevaters i passar un parell de
revolts més, fins que vegem que el camí s'allunya d'una evident encletxa,
situada en la carena del Massanella, que ens quedarà amunt a l'esquerra.
Aleshores deixarem el camí i anirem costa amunt en direcció a l'encletxa
coneguda com a pas des Fil, que superarem fent una curta i fàcil grimpada.
Un cop en la carena, ens desviarem a l'esquerra i
arribarem en deu minuts al nostre primer objectiu: es Frontó.
De retorn al pas des Fil, seguirem ara la carena en
direcció al cim del Massanella. Al principi la pujada és forta, però més
endavant es replana en un tram en què deixam a l'esquerra una casa de neu.
Després el pendent es torna a empinar i arriba, sense cap problema destacable,
al cim del Massanella.
Per baixar del cim, anirem vorejant els penya‑segats
en direcció SE fins que, al cap de cinc
minuts, apareixerà una evident canal. Si feiem l'entrada directa, convé que
cerquem la baixada per la dreta de la canal. Si no veiem clara l'entrada, serà
interessant fer una petita voltera per la dreta de la canal i entrar‑hi un poc
més avall del pas inicial. Un cop dins, la canal fa successius ressalts on
caldrà posar molta d'atenció, no sols per no arribar baix abans del compte,
sinó també per no tirar pedres per sobre dels companys que ens precedeixen. En
qualsevol cas hem de procurar no separar‑nos excessivament i, sobretot, no hem
de dubtar a utilitzar una corda de seguretat si no ho veiem clar.
Un vegada som baix de la canal, davallarem sense
complicacions fins al coll des Prat, i des d'allà seguirem en direcció a
Comafreda.
Al principi el camí no és gaire clar, però esdevé
més evident en passar per les cases de neu. En la part inferior de les cases hi
ha una font que a l'estiu s'asseca, per la qual cosa no convé confiar gaire en
l'aigua que hi puguem trobar.
Passades les cases de neu, el camí de nevaters ens
va baixant en successives ziga‑zagues fins a l'alzinar de Comafreda, en el
límit del qual tornarem a passar per la font de sa Teula, de cabal més fiable.
A partir d'aquest punt ja no ens queda més que
seguir a la inversa el mateix camí que hem utilitzat a l'anada per arribar a
les cases de Comafreda, i des d'allà fins al coll de sa Batalla.
***********************************************
ITINERARI 18
SA CAPELLA BLAVA DES DE BINIBONA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L’itinerari comença a Binibona, on
hi arribarem des de Caimari; si desconeixeu com accedir-hi, convé que us
n’informeu en el poble.
• Dificultat: Heu de posar molta d'atenció a
localitzar la fita que us indicarà quan heu de creuar el torrent de Comafreda,
en el tram inicial de l'excursió; també en seguir les fites que us conduiran
des del pla de sa Bassa fins al cim i en el descens del pas d'en Bisquerra,
que, si la roca està banyada, resulta especialment delicat.
• Recomanacions: Convé que porteu aigua, ja
que no en trobareu amb prou garanties fins arribar a Alcanella. Porteu també
una petita corda per assegurar els més porucs del grup en el descens del pas
d'en Bisquerra.
• Duració:
Tres hores, aproximadament, de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortirem de Binibona per un ample i evident camí de
terra en direcció nord. Deixarem a l'esquerra la desviació que ens portaria cap
a Ets Albellons i seguirem el camí que deixa a la dreta el jaç d'un torrent.
Un centenar de metres abans que el camí travessi el
torrent, veurem a la dreta —abans d'un
portell amb una barrera verda— una fita, aquí comença un tiranyet que ens fa
davallar fins al jaç del torrent de Comafreda (dit també des Guix). Travessarem
el llit del torrent fent diagonal cap a la dreta i agafarem un caminoi que va
vorejant una paret de pedra seca. Passarem un portell tancat per un somier i,
un poc més endavant, travessarem el jaç d'un segon torrent (el des Picarols) i
trobarem tot d'una un ample camí de terra: prendrem per l'esquerra seguint el
camí. Cal memoritzar aquest indret, ja que es tracta d'un punt clau del camí de
tornada (quan férem aquesta excursió, just en el punt esmentat hi havia uns
bucs d'abelles).
Quasi tot d'una deixarem a l’esquerra un forn de
calç i, pocs minuts després, trobarem una bifurcació: hem d’agafar pel camí de
l'esquerra —el de la dreta fa una forta pujada.
El camí, fent sempre un poc de costa, va més o menys
paral·lel al torrent des Picarols que ara tenim a l’esquerra, arriba a una
esplanadeta, on el bosc s'aclareix, i fa un marcat revolt a la dreta, en
direcció a la coma Llarga, ara la pujada ja és més important.
Aquest camí, que està molt erosionat per l'aigua de
pluja i molt envaït per l'estepa llimonenca, es va deteriorant a mesura que
guanyam altitud. Passarem devora un pouet situat al costat d'un gran ullastre
i, cinc minuts més tard, el camí —ara convertit en un tirany mal de seguir—
comença a pujar en successives ziga‑zagues per un terreny molt dificultós a
causa de l'abundant vegetació.
Deixarem a la dreta una fonteta, l'aigua de la qual
surt d'una mina i és bona per beure, encara que no sempre ragi.
De tant en tant, el caminoi s’esvaeix, però si tenim
en compte que no abandona mai el centre del comellar, no tindrem cap problema
per tornar‑lo a trobar.
D'aquesta manera arribarem al coll, aquí hem de
fixar-nos que a l’esquerra hi ha pintada a la roca una fletxa vermella que ens
indica la direcció a seguir.
El camí, amb molts de trams envaïts per la vegetació
però més bo de seguir i amb menys pendent que el que ens ha menat fins al coll,
ens conduirà sense gaire problemes fins al pla de sa Bassa, on trobarem la
bassa que li dóna nom, exemple de l'aprofitament de l’aigua, recurs sempre
escàs en aquests indrets.
Un cop som a la bassa, a l’esquerra, en direcció a
la carena de la Capella Blava, hi ha una fita que ens indica la direcció que
hem de seguir. A partir d'ara caldrà posar molta d'atenció, perquè el terreny
és molt dificultós i només trobarem fites —no sempre evidents— per orientar‑nos
per aquests indrets deixats de la mà de Déu.
Les fites ens menen, en principi, directament a la
cresta que tenim davant, després es desvien a l'esquerra fins arribar al cim,
on trobarem una gran fita que el fa visible des de lluny.
Per continuar l’itinerari, baixarem del cim en
direcció NE, mantenint a l’esquerra el puig Tomir i sense allunyar‑nos gaire
dels penya‑segats. Trobarem després una paret de pedra seca i un cartell de
coto privado de caza, és el senyal per desviar-nos a l'esquerra i baixar per
l'empinat pas d'en Bisquerra. Anau-hi amb molt de compte!
Una vegada som baix del pas, ja dins l'alzinar,
davallarem camp a través, amb sentit diagonal esquerre, pel pendent de fullaca
i terra fins que arribem a un camí, prendrem per l’esquerra seguint aquest camí
cap a Alcanelleta.
Deixarem les cases d'Alcanelleta a la dreta i
seguirem pel mig de la coma, per un camí no gaire definit, fins arribar als
plans d'Alcanella, on les cases també ens han de quedar a la dreta. En elles hi
ha una cisterna amb aigua potable... tot un luxe en aquests paratges!
Travessarem de punta a punta els antics camps de
conreu, al final dels quals arribarem a un portell on comença un caminet que
ens portarà sense pèrdua possible —sempre pel costat esquerre de la torrentera—
fins a ses Figueroles, que també deixarem a la dreta.
Passades les cases de ses Figueroles, sense creuar
la torrentera, el camí continua de forma clara —a qualque tram encara conserva
l'empedrat—, fa una pujada, passa un portell amb una barrera de fusta i davalla
per l'altre vessant on, després de fer successives ziga‑zagues, va a parar al
camí que hem utilitzat per pujar per la coma Llarga.
Prendrem per la dreta i seguirem el camí, és a dir,
ara en sentit contrari d’així com ho hem fet a l’anada. Haurem de posar atenció
per trobar el punt en què hem de deixar el camí i travessar el torrent des
Picarols (el dels bucs d'abelles).
Passarem de bell nou el portell del somier,
travessarem el jaç del torrent de Comafreda —aquest cop en diagonal cap a la
dreta— i arribarem al camí asfaltat que, cap a l'esquerra, ens conduirà altre
cop fins a Binibona.
************************************************
ITINERARI 19
PUIG CARAGOLER DE FEMENIA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en la desviació
que condueix a la possessió de Mortitx, en el Km 10'8 de la carretera C-710 de
Lluc a Pollença.
• Dificultat: En trobareu en tres punts de
l'itinerari. El primer, en l'accés al coll Ciuró des del segon embassament, a
causa de l'espessa vegetació. El segon, en la localització del pas que hi ha en
el vessant nord del puig i, sobretot, a l'hora de fer-ne el descens. El tercer
punt conflictiu és trobar el camí correcte entre el coll Ciuró i el coll des
Vent, ja que han desaparegut les fites en molts de punts.
• Recomanacions: Convé que porteu aigua en
abundància, sobretot els dies de sol. També pot ser útil una petita corda per
assegurar els integrants menys agosarats del grup en el descens del pas. No
dubteu a abandonar l'itinerari si hi ha algun risc de boira. Només podeu fer
aquest itinerari a la tardor, per tal de no interferir en la nidificació dels
voltors.
• Duració: Tres hores i mitja,
aproximadament, de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
En agafar la desviació de Mortitx, deixarem les
cases a l'esquerra i creuarem quasi tot d'una un portell (que hem de deixar tal
com l'hem trobat). El camí rodeja una pista de tennis i va baixant, fent alguns
revolts, en direcció als camps de conreu. Un poc abans d'arribar-hi haurem
deixat a l'esquerra un magatzem de fruita.
En arribar als camps de conreu, ens trobarem amb una
bifurcació: agafarem per la dreta i deixarem els arbres fruiters a l'esquerra.
Seguint aquesta direcció, ens trobarem amb un portell amb una barrera tancada,
el superarem per un botador situat a la dreta. D'aquesta manera entrarem en
antics camps de conreu, avui abandonats.
El camí, que fins aquest moment tenia un traçat
clarament horitzontal, comença a pujar fent un parell de revolts, després es
replana —fins i tot fa una mica de costa avall— i arriba a un portell, pocs
metres després del qual hi ha un petit embassament. No hem de travessar el
portell, sinó que un poc abans i a l'esquerra hem d'agafar una desviació (el
temps parcial està pres fins arribar al primer embassament).
Aquest camí, sensiblement més desfet que l'anterior,
en cinc minuts ens portarà fins a un segon embassament, on travessarem la presa
per una delicada passarel·la al més pur estil "Indiana Jones".
A l'altra banda de la presa desapareix tot rastre de
camí, i s'inicia el tram més incòmode de tota l'excursió. En línies generals
direm que hem de pujar a mig coster, deixant a la dreta els penya-segats
vermellosos del puig de les Moles, i a l'esquerra una torrentera que davalla
fins a l'embassament. Travessarem una paret de pedra seca i, no gaire més
lluny, arribarem a un pinar, on hem de procurar anar tirant cap a la dreta, en
direcció al coll Ciuró. En cap cas no hem de prendre en direcció a una horrible
pista que enllaça les possessions de Femenia amb el coll, ja que, encara que
pareixi més evident, la vegetació ens depararia moments inoblidables.
D'aquesta manera, anant tan a la dreta com sigui
possible, arribarem al coll Ciuró, girarem a l'esquerra en direcció a una fita
visible des del replà del coll. Apareixerà un tirany marcat amb fites que, en
lleugera pujada, travessarà primer una paret de pedra seca i després passarà
pel costat d'una barraca de roter.
No gaire lluny de la barraca —en travessar un
replanet d'estepa blenera— ens hem de fixar que a l'esquerra (pels
penya-segats) hi ha un cingle de càrritx en forma de "U", en el punt
més baix del qual trobarem un possible pas. Cal posar-hi atenció, ja que es
tracta del punt clau de l'excursió. El punt en què ens hem de desviar està
indicat amb una gran fita —bastant més grossa que les altres— situada sobre un
bloc de roca.
En arribar a la base de la "U " (no hi ha
fites), una petita grimpada ens permetrà enfilar-nos-hi. Aleshores girarem cap
a l'esquerra i pujarem per un empinat pendent de pedres i aritja. En ser dalt
del pendent, girarem a la dreta i cercarem la millor opció per continuar (apareixerà
alguna fita). De tant en tant convé que ens girem per memoritzar aquest lloc,
ja que hem de fer la baixada pel mateix indret i, en el descens, la ubicació
del pas no és gens evident.
D'aquesta manera, travessarem primer un replanet de
càrritx, i iniciarem, just després, un empinat pendent. En ser dalt del
pendent, ens desviarem a l'esquerra en direcció a la creu del cim que, des
d'aquí, ja és visible.
Per baixar, si hem memoritzat bé el camí de pujada,
no hi haurà cap problema. Davallarem per l'empinat pendent, travessarem el
replanet de càrritx i retrobarem el pendent de pedres i aritja que ens menarà
fins al pas, aquí convé assegurar el descens dels menys decidits.
Així arribarem al tirany que, en el camí d'anada,
havíem abandonat tirant cap a la dreta fins al coll Ciuró. No travessarem el
coll sinó que, deixant-lo a la dreta, anirem en lleu descens, mentre ens queda
també a la dreta el puig de les Moles. Deixarem a la dreta una paret de pedra
seca, baixarem a un replà d'estepa blenera i albons, després del qual seguirem
el descens per una torrentereta fins arribar a un segon replà que no baixarem,
sinó que girarem a la dreta, seguint les indicacions d'unes fites, que no
sempre seran visibles. Les fites van en principi vorejant uns penya-segats, que
ens quedaran a la dreta, fins que desapareixen. Aleshores ens fixarem que a
l'esquerra, a baix, hi ha una fita molt grossa. Baixarem per una espècie de
comellar tortuós, passarem per sobre d'una sitja —que no veurem fins que hi
siguem a sobre— i quan la baixada es converteix en torrentera, ens fixarem que
les fites —que tornen aparèixer— ens treuen cap a la dreta fins arribar a un
filferro. Aleshores no hem de fer cas d'una fita situada a l'extrem esquerre
del filferro —condueix fins a ses Basses— sinó que girarem a la dreta en
direcció a un collet de càrritx, des d'on es veu un ample camí que agafarem, a
prop del coll des Vent.
Ara ja solament hem de seguir el camí cap a la dreta
i tornar a Mortitx.
***********************************************
ITINERARI 20
MORRO DE CATALUNYA ‑ EL PAL
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: El començament de l'itinerari és a
l'altura del quilòmetre 12 de la carretera que enllaça el port de Pollença amb
el far de Formentor (PM‑221).
• Dificultat: El terreny és molt incòmode,
sobretot en l'accés a la penya de la cova dels Morts, on hi ha un tram molt
empinat. No hem de menysprear la poca alçària dels cims que visitarem, ja que
el desnivell acumulat supera els set‑cents metres. Qualsevol inclemència
meteorològica incrementa la dificultat de l'itinerari, fins i tot el fet que
sigui un dia molt assolellat.
• Recomanacions: Convé que porteu aigua
abundant i eviteu els dies calorosos. Si és un dia ventós, procurau allunyar‑vos
del tall de la carena. Heu d'avaluar molt bé les característiques físiques dels
membres del grup. No dubteu a abandonar si sorgeix algun contratemps.
• Duració: Quatre hores, aproximadament, de
recorregut efectiu, que poden fer-se més en l'accés a la penya de la cova dels
Morts.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
En el quilòmetre 12 de la carretera veurem que
comença un camí de terra a l'altre costat d'una reixeta metàl·lica, que podem
travessar per una petita obertura. Aquest camí ens conduirà sense cap entrebanc
fins a cala Figuera.
En arribar a la cala, passarem per darrere dos
refugis de barca i ens dirigirem a un comellaret poblat de càrritx que veurem a
l'esquerra de la cala. Pujarem el comellaret pel costat dret, passant devora un
grup de pins. Si ens hi fixam, veurem que l'itinerari està marcat amb fites i
alguna taca de pintura vermella.
Mantenint la mateixa direcció, el comellaret ens
conduirà fins a un replanet poblat de càrritx i, un poc més amunt, a un collet
(indicat en el tall topogràfic) que cau a plom per l'altre costat sobre les
aigües de la costa nord.
En aquest punt, girarem a la dreta i iniciarem una
forta pujada en direcció al morro de Catalunya. Aquesta pujada està indicada
amb fites i taques de pintura, per la qual cosa per arribar al cim no tenim més
que seguir les indicacions que trobarem en el decurs de l'ascensió.
Un cop en el morro de Catalunya, per seguir el
nostre itinerari, tornarem a baixar fins el collet pel mateix lloc que hem
emprat en la pujada.
En arribar al collet, seguirem més o menys el tall
de la carena per on ens sembli més evident, ja que desapareixen les fites i les
marques de pintura. D'aquesta manera, i per un terreny bastant incòmode,
arribarem al segon cim d'aquesta excursió: el puig de les Aritges.
Per baixar del puig, deixarem el tall de la carena i
ens desviarem a l'esquerra en direcció a un llom poblat de càrritx; en arribar‑hi,
girarem a la dreta, tornarem al tall i baixarem fins a un esmolat collet: el
coll de l'Homo, d'on se'ns obrirà una espectacular vista sobre la costa nord.
Per pujar al nostre proper objectiu, la penya de la
cova dels Morts, tornarem a deixar el tall de la carena i rodejarem la penya
per l'esquerra, procurant no perdre gaire desnivell. A poc més de deu minuts,
comptats des del coll de l'Homo, veurem a la dreta un collet al qual ens
enfilarem mig caminant, mig grimpant. En arribar al collet, veurem que per
l'altre costat cau en vertical a una empinada canal. Aleshores girarem a la
dreta i pujarem grimpant per la línia de màxim pendent, fins que trobem un pas
que ens permeti entrar dins la canal que ens quedarà a l'esquerra. Aquest tram
és delicat i cal anar en compte.
Un cop en la canal, la travessarem en diagonal cap a
l'esquerra i sortirem als pendents del cim i després ens anirem desviant a la
dreta fins arribar al cim, que és el que està més a la dreta dels tres que
veiem.
Per baixar, i situats d'esquena al morro de
Catalunya, seguirem la carena, que ara no té gaire complicacions, fins arribar
al coll d'en Burgat, un coll pla i ample, poblat de càrritx i pins, en el qual,
si no ens allunyam del tall, veurem un espectacular forat en els espadats que
cauen a la mar.
Per pujar al Pal mantindrem la mateixa direcció per
pujar a una primera punta (on hi ha un misteriós marge) i un poc més endavant
al cim principal del Pal. Val la pena anar a guaitar per sobre del Colomer,
això sí, sense treure gaire el nas.
Per baixar del Pal, tornarem al coll d'en Burgat i
girarem a la dreta per cercar la baixada cap als plans de la península de
Formentor.
En començar la baixada, veurem que ho fa per dos
comellarets: un a la dreta, estret i abrupte, i un altre a l'esquerra, més
ampli. Nosaltres baixarem pel de l'esquerra on, a més a més, trobarem algunes
fites.
Quan la baixada pel comellaret de l'esquerra
s'empina, les fites ens desvien a l'esquerra del jaç de la torrentera i fan la
baixada per una espècie de canal —ja dins el pinar, plena de branques, que va
paral·lelament al jaç, aquí desapareixen momentàniament les fites. Un cop
tornam altra vegada dins la torrentera, reapareixen les fites, les quals ens
treuen ara per la dreta del jaç per on seguirem el descens.
Més avall, encara passarem momentàniament a
l'esquerra del jaç, per tornar tot d'una a la dreta. En aquest punt haurem de
posar atenció, ja que, si ens hi fixam, apareixerà un tirany molt envaït per la
vegetació. Aquest tirany, que ja no
torna a travessar la torrentera, es va fent més evident a mesura que baixam
fins a convertir‑se en un autèntic camí, el qual, després de fer alguns
revolts, acaba en un tallafocs, ja a prop del camí de les cases velles de
Formentor.
En arribar al camí esmentat, el seguirem cap a
l'esquerra per acabar el nostre itinerari fent un agradable i còmode passeig a
peu pla per un pinar en què veurem espectaculars ginebrons. Un poc abans
d'arribar a la carretera, el nostre pas es veurà tallat per un portell, però no
cal botar‑lo, ja que una vintena de metres a l'esquerra s'acaba la reixeta.