Aquí trobareu els itineraris de l'11 al 15 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (III) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 11
PUIG DE N'ESCUDER
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem
l'itinerari en la darrera desviació a l'esquerra que hi ha abans de l'inici del
camí vell de Lluc.
•
Dificultat: Malgrat
tractar-se d'un itinerari curt, l'ascensió és forta i complicada. També és
complicat l'accés des del cim fins al collet. Les inclemències meteorològiques
n'incrementaran sensiblement la dificultat.
•
Recomanacions: Hem de portar
aigua i evitar els dies calorosos, i també especialment els dies en què hi hagi
risc de tempesta amb acompanyament elèctric. Hem de posar molta d'atenció tant
en el tram immediatament posterior al pas de caçadors, com en el descens des
del cim. Deixarem el vehicle en l'aparcament que hi ha a la sortida de
Caimari,a la dreta.
•
Desnivell: 372 metres.
•
Duració: Dues hores de
recorregut efectiu, aproximadament.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Quan haguem deixat el vehicle a l'aparcament,
pujarem per la carretera en direcció a
Lluc, i agafarem a l'esquerra en la darrera desviació que hi ha just abans que
la carretera faci el primer revolt tancat.
En la desviació val la pena d'aturar-se per ubicar
el pas de caçadors, que localitzarem per l'existència d'un petit marge inclinat
que hi ha just al peu dels penya-segats de n'Escuder. És l'únic punt feble que
ens ofereix la muntanya per aquest vessant.
Iniciarem doncs el nostre itinerari per un ample camí
de terra que quasi tot d'una travessa un torrent mitjançant un pontet. Just
després d'aquest pontet arribarem a un portell a la dreta del qual hi ha una
caseta. Si hi ha algú en la casa li demanarem permís per passar pel portell
situat a la dreta del camí. Si no hi ha ningú no botarem el portell, sinó que
travessarem un altre portell que hi ha situat a l'esquerra del camí, passarem
per sota del pontet i ens enfilarem per la zona de marjades que ens conduirà
fins el pas de caçadors.
En ser en el petit marge inclinat que ens indica el
pas de caçadors, si miram per amunt situarem dos grans pins, un a la dreta i un
altre a l'esquerra del pas, els quals ens serviran de referència en el tram
inicial de la pujada. Després de superar el marge inclinat, un simulacre de
tirany —que veurem més amb la imaginació que no amb una altra cosa— ens anirà
desviant de pujada en diagonal esquerra fins, si fa no fa, el pi que hem vist a
l'esquerra del pas. Aleshores farem la pujada en diagonal dreta fins arribar,
també si fa no fa, a la vertical per sobre del pi que hem vist a la dreta del
pas.
A partir d'aquest punt l'ascensió segueix la línia
de màxim pendent per sobre d'un llom que, tot i no no ser gaire còmode, ho és
bastant més que el terreny per on hem circulat posteriorment al pas.
D'aquesta manera, sempre en fort pendent anirem
pujant fins arribar a les penyes del cim, les rodejarem per la dreta fins a
trobar un pas que ens permeti enfilar-nos-hi, i arribarem d'aquesta manera al
singular cim de n'Escuder.
Per baixar de n'Escuder, ens situarem en una petita
esplanadeta que hi ha a uns quatre o cinc metres del capcurucull en direcció a
Caimari, i anirem a passar per un petit collet que tindrem a la dreta. Aquest
collet dóna accés a una pronunciada canal que no hem de baixar, sinó que la
nostra intenció ha de ser anar en direcció a un altre collet que veurem a la
dreta, una desena de metres per sota de la línia de la cresta. Per arribar-hi
baixarem en diagonal cap a la dreta, després girarem a l'esquerra i finalment
tombarem una altra vegada a la dreta fins arribar al collet.
Aquest collet dóna accés a una altra canal més
estreta i empinada que l'anterior, però tampoc la baixarem, sinó que ho farem
en diagonal cap a la dreta i després ens enfilarem una mica, per terreny menys
exposat, fins arribar a un llom poblat de pins.
Baixarem per aquest llom fins arribar a un antic
marge, autèntica i aèria balconada per sobre dels marges del costat esquerre de
la coma des Horts.
Des del marge, sense perdre desnivell, girarem a la
dreta. Apareixerà un tirany, bastant ben marcat, que ens conduirà fins a un
altre marge que ens permet baixar fins a un coster. Baixarem de principi per
aquest coster, però pendents de girar a l'esquerra en direcció a un coll que
separa el puig de n'Escuder de la serra de s'Esquerdar.
En arribar al coll, passarem la reixeta que el tanca
per un pas que hi ha en les parets de n'Escuder, i iniciarem el descens en
direcció a la coma des Horts. En principi passarem per dins un pinar, i després
entrarem en una zona de marjades.
Anirem baixant per la zona de marjades amb tendència
a anar cap a l'esquerra, sempre i quan els caminois que trobem ens ho permetin.
D'aquesta manera arribarem al camí asfaltat des
Horts, i el seguirem de baixada fins arribar al punt d'inici d'aquest
itinerari.
***********************************************
ITINERARI 12
PUIG DE SES VINYES (SERRA DE TURIXANT)
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés:
L'itinerari comença en la petita esplanada que hi ha a prop de la presa de
l'embassament del Gorg Blau, on podem deixar el vehicle.
• Dificultat:
Terreny complicat i amb algun tram aeri en la meitat inicial de la cresta que,
sense oferir dificultats excessives, ens farà estar una estona ben
entretinguts. Hem d'anar amb compte!
• Recomanacions:
Convé portar aigua i evitar els dies calorosos. Si no veim les coses clares per
la cresta, hem d'anar per l'esquerra.
• Desnivell:
487 metres.
• Duració: A prop de dues hores i mitja
de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Des de l'esplanadeta que hi ha a la sortida —o
entrada, segons com es miri— del túnel, travessarem el portell que dóna accés
al camí asfaltat que condueix fins a la presa de l'embassament. Quasi tot d'una
ens desviarem a l'esquerra —just en el lloc on el camí fa una marcada volta a
la dreta— i pujarem, camp a través, en direcció a uns fils d'electricitat: hem
d'anar a passar per sota d'aquests fils. No ens hem de deixar enganyar per un
tirany que ens conduiria, no molt lluny del camí, a un pluviòmetre.
L'itinerari correcte passa per sota dels fils
d'electricitat, en direcció paral·lela al torrent, després gira a l'esquerra
per accedir a la cresta de forma més o meny còmoda, per un pendent de
càrritx... fins i tot trobarem rastres de tirany!
Un cop arribem al tall de la cresta, girarem a
l'esquerra i no l'abandonarem fins al cim del puig de ses Vinyes. Com a tònica
general, cal dir que sempre hi ha l'opció de passar per l'esquerra en aquells
ressalts que vegem més tèrbols.
D'aquesta manera anirem pujant fins arribar a un
primer ressalt que convé atacar per l'esquerra. En ser dalt la cresta esdevé
horitzontal en un terreny incòmode, sense que la dificultat arribi a ser
excessiva.
Arribarem a un collet —que a mà dreta té un grup
d'alzines, un cirerer de pastor i alguna estepa joana— després del qual el
terreny s'empina. Per la mala qualitat de la roca convé passar aquest bocí per
l'esquerra i, a més a més, perquè es tracta
d'un tram particularment aeri.
Un cop
rodejat aquest obstacle, tornarem a la cresta a la primera oportunitat que
tinguem, cosa que podrem fer per una curta canaleta que té a l'esquerra una
alzina i un petit ullastre.
En la cresta trobarem un altre tram horitzontal però
accidentat, després ens toparem amb una espectacular bretxa oberta en la cresta
mateix, amb una heura en la cara nord. Rodejarem aquest obstacle per l'esquerra
i tornarem a la cresta per un petit corredor de càrritx.
Passada aquesta dificultat, el terreny se suavitza
bastant, sense que encara puguem anar amb les mans dins les butxaques, però
almenys ja no les haurem d'utilitzar per progressar.
La situació va millorant a mesura que avançam fins
que arribam a un coll de càrritx més gros que els anteriors, després del qual
el pendent s'accentua. Es tracta d'un punt important de l'itinerari, ja que en
el camí de retorn ens indica el lloc per on hem de deixar la cresta per fer el
descens pel vessant de Turixant.
A partir del collet, el fort pendent substitueix a
la dificultat tècnica, per la qual cosa cal prendre-se'l amb calma... però
sense cap més entrebanc arribarem al cim del puig de ses Vinyes.
Farem el descens per la cresta fins arribar al coll
de càrritx esmentat, on deixarem de crestejar i baixarem pel vessant de
Turixant en un punt on hi ha una paret de pedra seca. En ser en el coster de
càrritx, anirem baixant en diagonal sense fer-nos enfora de les parets de la
cresta que ara ens quedaran a la dreta.
D'aquesta manera aviat trobarem un tirany que ens
facilitarà la tasca de moure'ns per l'incòmode coster. Aquest tirany no
s'allunya gaire de les parets de la dreta i, malgrat la gran quantitat de
càrritx, si hi posam un poc d'atenció, no és gaire mal de seguir.
En arribar a l'alzinar, el tirany deixa d'estar ben
definit —de fet ja no hi estava gaire—, i com que el més probable és que el
perdem de vista, ens convé anar baixant en diagonal cap a l'esquerra però, això
sí, un poc a la dreta de les cases de Turixant, on no és recomanable
arribar-hi.
L'alzinar tampoc ens ajuda gaire a progressar, ja
que, a més de limitar-nos sensiblement la visió, hi ha multitud de brins
d'abatzer penjats de les alzines que ens aniran deixant records inoblidables
arreu de tot el cos.
Seguint aquestes indicacions, arribarem a prop de la
carretera, però una canal d'aigua ens n'impedirà l'accés. Aleshores hem de
cercar un punt factible per travessar-la, després passar per dins del túnel i
arribar al punt d'inici.
******************************************
ITINERARI 13
LA SERRA DE NA RIUS
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem
l'itinerari en la plataforma des Funicular, situada en una corba de la
carretera a sa Calobre, un poc abans d'arribar al Nus de sa Corbata.
•
Dificultat: Itinerari que
en alguns trams és tècnic i aeri i, en conseqüència, no el recomanam si en el
grup hi ha persones amb poca experiència. Poden sorgir problemes d'orientació
entre la font de s'Escudella i el coll des Porxo Esbucat. Itinerari
particularment exposat als llamps.
•
Recomanacions: Hem de portar
aigua. Evitarem els dies calorosos o de forta insolació, també els dies
boirosos o aquells que presentin el més petit risc de pluja. Portarem una corda
de seguretat i alguna drissa. Hem de procurar no fer l'annerot a prop del cim
de la cota 1414... els militars diuen que allò és seu.
•
Desnivell acumulat:
827 metres.
•
Duració: A prop de tres
hores i mitja de recorregut efectiu, però poden ser més sobretot en el descens.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortirem i deixarem la plataforma a l'esquerra,
seguirem les indicacions d'algunes fites; després el tirany que haurem trobat
girarà a l'esquerra i pujarà en direcció al coll des Porxo Esbucat sense gaire
entrebancs.
En arribar al coll, no l'hem de travessar, sinó que
girarem a l'esquerra i trobarem un petit ressalt que vorejarem també per
l'esquerra, fins a trobar un pendent que ens permeti pujar en sentit diagonal a
la dreta.
Un cop a dalt d'aquest primer ressalt, veurem el
segon, de major entitat, que vorejarem per l'esquerra, deixant a la dreta una
paret seca, fins a trobar una empinada canal poblada de càrritx que ens permeti
de pujar en sentit diagonal dreta. En ser dalt, sortirem a un empinat pendent
de càrritx que ens conduirà, seguint si fa no fa la línia de màxim pendent, a
un tercer ressalt.
En arribar als peus d'aquest tercer ressalt, pujarem
en principi en direcció diagonal dreta, després girarem a l'esquerra i seguirem
el traçat d'un cinglet que ens duu fins a una aèria aresta, que travessarem per
on hi ha uns blocs de pedra que semblen inestables... però que no ho són.
D'aquesta manera sortirem a un lloc on disminueixen
sensiblement les dificultats, i que ens permetrà d'acostar-nos ràpidament al
pròxim ressalt, el més important. Des de lluny sembla inaccessible, però si ens
hi fixam veurem una escletxa que s'obre a l'esquerra d'un prominent esperó,
l'escletxa s'anirà fent més evident així com ens hi acostem: és el pas de sa
Pomera Borda.
Aquest pas va pel mig d'una escletxa on, a més a més
de la pomera borda que li dóna nom, trobarem equipament de claus i una drissa.
Després del pas no disminueixen les dificultats, ja que el pendent és molt fort
i, si se'ns ocorre mirar baix, ens podem dur un ensurt. Hem de procurar
moure'ns amb cura ja que hi ha un elevat risc de caiguda de pedres.
Finalment sortirem a la carena, aquí disminueix un
poc el pendent (no gaire), i arribarem finalment a la cota 1414, on hi ha un
vèrtex geodèsic.
Des del cim —extraordinàriament proper a la base
militar— veurem el capcurucull del Pa de Figa de Son Torrella. La nostra
intenció ha de ser baixar amb tendència a anar a l'esquerra del capcurucull
esmentat.
En principi baixarem a uns replanets herbosos,
després dels quals ens mourem per un terreny molt carstificat i incòmode.
Apareixeran algunes fites que ens porten a l'indret on ens dirigim, però en
arribar a la zona més vertical, que aboca sobre un gran circ situat a l'esquerra
del Pa de Figa, hi ha un poc de desgavell i ens haurem d'orientar per la nostra
intuïció. En qualsevol cas la baixada al circ no és fàcil i, segons el lloc que
triem per fer-ho, necessitarem usar la corda.
Un cop en el circ, baixarem pel coster que hi ha a
l'esquerra del Pa de Figa de Son Torrella cercant sempre l'opció més senzilla.
No és difícil, però tampoc no és tan fàcil com per anar amb les mans dins les
butxaques. Quan la inclinació disminueix, entrarem en una rosseguera, després
de la qual arribarem al coll de ses Vinyes i la font de s'Escudella, després de
superar una reixeta per un botador situat a prop d'un cirerer de pastor.
Des de la font iniciarem el descens pel vessant de
Turixant i procurarem anar sempre pel marge esquerre de la torrentera. De fet
apareixeran fites que segueixen el traçat d'un tirany. Les fites, després de
travessar una petita rosseguera, entren dins l'alzinar on finalment s'esvaeix
el tirany, i un poc més envant, acaben per desaparèixer les fites. Aleshores,
seguirem el descens mantenint, si fa no fa, la mateixa direcció que portàvem
quan hem entrat dins l'alzinar, és a dir, en diagonal dreta (per variar) sense
perdre gaire desnivell.
D'aquesta manera arribarem a una reixeta, després de
la qual progressarem sense perdre desnivell. Més prest o més tard ens arribarà
per la dreta un tirany que puja des de Turixant de Dalt, que ens conduirà, ara
de pujada, fins a una altra reixeta que travessarem per un portellet.
Aquest desdibuixat tirany, en suau però contínua
pujada, ens conduirà finalment al coll des Porxo Esbucat, després només ens
resta resseguir el caminoi que ens retornarà a la plataforma des Funicular.
*********************************************
ITINERARI 14
RUTA DIRECTA AL
MORRO D'EN PELUT
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Començarem en la
plataforma des Funicular, situada en una corba de la carretera de sa Calobra,
un poc abans d'arribar al Nus de sa Corbata.
•
Dificultat: Itinerari
que, sense oferir dificultats tècniques destacables, presenta un fortíssim
pendent entre el camí des Cingles i el cim. La travessia des de la coma Fosca
fins al darrer escaló de la serra de Na Rius és dura a causa de la
inestabilitat del terreny... i és més llarga del que sembla!
•
Recomanacions: Podem
aprofitar la proximitat de la font de sa Balma per a proveir-nos d'aigua.
Evitarem els dies boirosos i, sobretot, aquells en què hi hagi risc de tempesta
amb acompanyament elèctric. No hem de fer gaire renou a prop de la base
militar.
•
Desnivell acumulat:
781 metres.
•
Duració: Un poc més de tres
hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortirem des de la plataforma des Funicular, que ens
ha de quedar a l'esquerra, i trobarem quasi tot d'una un caminoi fet malbé que
molt prest gira a l'esquerra. El caminoi, ara més definit, puja sense gaire
entrebancs fins al coll des porxo Esbucat, per on passa una línia elèctrica.
En arribar al coll deixarem el porxo esbucat a la
dreta i seguirem pel tirany que, en sentit descendent, va vorejant els
contraforts de la serra de na Rius. Més envant travessarem un portellet que té
una barrera metàl·lica, després deixarem a l'esquerra un grupet d'alzines
—entre les quals hi ha l'alzina Fumadora.
Ara el camí és més ample i, en arribar a un marcat
revolt a la dreta, abans de la font de sa Balma, deixarem el camí i pujarem en
direcció a un pinaret situat en el marge dret de la coma Fosca.
En arribar al pinaret, el vorejarem per la dreta i
pujarem per una rosseguera en direcció a una canal que haurem tingut la
precaució de situar des de l'alzina Fumadora.
Passada la canal, que sense presentar problemes
tècnics destacats sap defernsar-se, seguirem la pujada per un fort pendent que
dóna accés a coster de càrritx en forma d'embut. En arribar-hi girarem a la
dreta, deixant a l'esquerra una canal que té un pi a l'esquerra, pujarem per
una rosseguereta de càrritx i després per uns blocs de roca fins a un ampli
coster.
A partir d'aquí continuarem la pujada per un llarg,
mantingut i fort pendent, que ens conduirà sense gaire problemes fins a
l'aresta somital del morro d'en Pelut, i per aquesta arribarem al capcurucull.
Farem la baixada del cim en direcció al puig Major.
Quasi tot d'una hi ha una petita desgrimpada per sobre del buit còsmic de la
coma Fosca i després prendrem cap a un collet que tindrem davant nostre.
Per arribar fins a la part superior de la coma Fosca
haurem de fer una pujada a mig coster, i deixar el tall de l'aresta a
l'esquerra.
Un cop en la part superior de la coma Fosca,
iniciarem el descens per l'empinat pendent fins arribar a una petita
esplanada... és el que en queda d'una casa de neu soterrada amb els enderrocs
provinents de les obres de la base militar. Està clar que en altres temps
d'això de l'impacte ambiental tant se'n fotien.
Des de la casa de neu, ens fixarem en els
contraforts de la serra de na Rius. La nostra intenció és anar en direcció a un
collet amb una paret seca que el travessa, situat a sobre del darrer escaló
important de la serra.
D'aquesta manera continuarem el descens per la coma
fins que, quan ens sembli raonable, iniciarem el llarg flanqueig pel costat
dret de la coma Fosca en direcció a la paret esmentada (que apareix indicada en
el croquis).
Aquest tram a mig coster és llarg i incòmode i cal
prendre-se'l amb calma, ja que la paret és més lluny del que no sembla a
primera vista. Si anam vius i no perdem desnivell, al final no haurem de pujar
ni un metre per arribar al collet.
En ser al collet, travessarem la paret seca i
iniciarem el descens per l'altre costat. Aquest descens es realitza per una
empinada canal que no presenta dificultats destacables. De principi botarem un
marge, després seguirem el descens per una petita rosseguera i, en obrir-se la
canal, no girarem tot d'una a la dreta, sinó que continuarem el descens fins a
passar una línia de petits penya-segats. Aleshores girarem a la dreta i
arribarem en pocs minuts fins al coll des Porxo Esbucat.
Des d'allà ja sols ens queda resseguir el caminoi
per arribar a la plataforma des Funicular, punt d'inici d'aquest itinerari.
***********************************************
ITINERARI 15
PAS DE SA MATA
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem
l'itinerari en l'aparcament del restaurant d'Escorca.
•
Dificultat: Se centra bàsicament
a trobar l'itinerari correcte en tres punts del trajecte: el descens pel marge
dret del torrent de s'Espinal, la zona propera a Son Colomí i la localització
del pas de sa Mata mateix.
•
Recomanacions: Hem d'evitar
els dies calorosos i de sol fort. Convé omplir les cantimplores en arribar a la
font de s'Espinal. Hem de portar una corda de seguretat per si algun membre del
grup del grup no ho veu gaire clar.
•
Desnivell acumulat:
483 metres.
•
Duració: A prop de tres
hores de recorregut efectiu, sempre que no perdem gaire temps cercant
l'itinerari correcte.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortirem de l'aparcament del restaurant d'Escorca en
direcció a Lluc. No gaire lluny, en arribar al piló del Km 25, hem de prendre
un camí de terra que veurem a l'esquerra. No gaire lluny de la carretera,
veurem un portell en la paret seca de la dreta (amb una barrereta metàl·lica i
troncs entravessats) que hem de botar.
Un cop a l'altre costat anirem cap a la dreta i
passarem per l'esquerra de la soll de la possessió d'Escorca. Aleshores
trobarem un camí, que va vorejant la paret seca de la dreta.
Aquest camí va sempre no gaire lluny de la paret
seca de la dreta i en lleuger descens. D'aquesta manera arribarem a la font de
s'Espinal, situada a sota d'uns polls que la fan visible des de lluny.
En arribar a la font, a part d'omplir les
cantimplores, girarem a l'esquerra i iniciarem el descens paral·lel al torrent
de s'Espinal, que comença allà mateix.
En principi anirem pel jaç del torrent, però en
arribar al primer ressalt, que no es torbarà d'arribar, cercarem una baixada
més factible per la dreta, costat que no deixarem fins arribar al clot
d'Albarca.
Veurem que el torrent passa per sota d'una reixeta,
la superarem per la dreta del jaç, i continuarem, si fa no fa, a mig coster.
Arribarem a una altra paret seca amb reixeta;
aleshores baixarem fins al jaç del torrent en el punt on aquest travessa la
paret seca per un portell. Just passat aquest portell, i abans d'una alzina
tombada, ens enfilarem de bell nou per la dreta del jaç i seguirem una mena de
cinglet, no gaire per damunt del jaç, que ens conduirà a una zona més
deforestada. En arribar-hi, haurem de fer una travessia cap a mà dreta per
evitar els penya-segats que ens trobarem, fins arribar a un grup d'alzines
situat en la part superior d'un empinat comellar; aleshores girarem a
l'esquerra i baixarem pel comellar en direcció al torrent, però no hi hem
d'arribar, sinó que, a mig coster, seguirem una direcció paral·lela al jaç pel
lloc on ens sembli més factible.
Arribarem a una paret seca que travessarem per un
portell sense barrera, després anirem vorejant una altra paret seca,
perpendicular a l'anterior, fins a trobar en aquesta un altre portellet sense
barrera, el travessarem, girarem després a la dreta i seguirem, com sempre, una
direcció paral·lela al jaç.
Mantenint aquesta direcció, encara passarem dues
parets seques més abans d'arribar a un ample camí que travessa el torrent per
sobre d'un pontet. En aquest punt entrarem momentàniament en el jaç del torrent
fins arribar a un ressalt que superarem per la dreta, després tornarem al jaç,
vorejarem una paret seca que ens queda a l'esquerra, a trobar un portell que
creuarem.
Després del portell, seguirem un camí que ens du
fins als camps de conreu; ens desviarem a l'esquerra i prendrem un tirany que
voreja aquests camps. Passarem un portellet i, més envant, el camí passa per
sobre d'un pontet, després girarem a la dreta i continuarem vorejant la paret
de pedra seca. Arribarem així a un portell amb barrera, el travessarem, i
arribarem a una reixeta, la passarem per sota, després girarem a l'esquerra i
anirem a parar a una altra reixeta que també passarem per sota. La nostra
intenció és pujar fins a un collet poblat de pins. En arribar-hi, veurem que en
el mateix coll hi ha una era.
Sortirem per l'altre costat del collet en direcció a
una torrentera que ens portarà fins al torrent de Lluc, que tindrem davant.
Baixant per la torrentera, arribarem a un petit ressalt, on hi ha una mata, el
rodejarem per l'esquerra i, ja sigui pel mateix jaç o per l'esquerra, arribarem
finalment al torrent de Lluc, on prendrem cap a l'esquerra.
En principi, el jaç no presenta cap entrebanc
destacable fins que arriba a un ressalt, on haurem de sortir pel marge dret i
esquivar-lo; però no tornarem al jaç, ja que un poc més envant hi ha un altre
ressalt encara més important. Aleshores el que hem de fer, un cop fora del jaç,
és anar seguint una direcció paral·lela al torrent per evitar ambdós ressalts.
Si anam més o menys pel lloc més evident —i no ho és gaire—, no ens torbarem a
trobar unes fites que segueixen el traçat d'un tirany. Quan aquest tirany torna
al jaç del torrent, ho fa per dins una gran mata: és el pas de sa Mata.
El torrent de Lluc ja no ens presentarà més
complicacions fins que trobem el caminoi que davalla des d'Escorca, que ens
permetrà pujar fins al punt on hem iniciat aquest itinerari.
