Aquí trobareu els itineraris de l'1 al 5 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (II) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 1
PUIG DE GALATZÓ
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en el Km 97 de la carretera C‑710,
en el tram comprès entre Estellencs i Andratx.
• Dificultat: La pujada entre el coll de sa
Moleta Rasa i el cim del Galatzó és dura. Podeu tenir alguns problemes per
orientar-vos en el camí de baixada, ja que la fullaca n'amaga molts de trams i
és fàcil despistar-se en algun revolt.
• Recomanacions: Convé que porteu aigua. Si
trobau boira en la pujada al cim, us heu d'anar desviant cap a l'esquerra fins
que trobeu algun caminoi més evident. Posau molta d'atenció en el camí de
baixada, sobretot quan entreu dins el bosc.
• Duració: Tres hores, aproximadament, de
recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
L'excursió comença en un camí de terra ample amb un
cartell que prohibeix fer foc. Aquest camí, que puja per un fort pendent, passa
per una aixeta d'aigua potable —que representa l'última oportunitat per proveir‑nos-en
en moltes hores─, i arriba en deu minuts a una bifurcació, on
prendrem l'opció de l'esquerra, ja que el de la dreta puja a la coma d'en
Vidal.
Després de la bifurcació, el camí esdevé
momentàniament pla i posteriorment fa una pujada i arriba a la zona recreativa
de ses Serveres.
En aquesta zona recreativa, hi trobarem una sitja
amb coberta de càrritx, darrere de la qual veurem un caminoi que puja. Agafarem
aquest caminoi, que en principi va més o menys pel fons d'un comellar i després
s'enfila per la dreta (en sentit de pujada) fent successius revolts per un fort
pendent. Aquesta pujada està indicada amb marques de pintura groga i
constitueix l'anomenat pas des Cossi.
Després del pas, arribarem a un punt on trobarem una
marca de pintura vermella i el camí que seguim se bifurca. Nosaltres agafarem
l'opció de l'esquerra, ja que la de la dreta ens duria cap a s'Esclop.
El camí segueix pujant, ara per un pendent més lleu,
travessa una sitja i arriba al coll des Morro, després del qual es replana i va
revoltant la moleta Rasa, que ens quedarà a la dreta.
Arribarem a un punt on el camí fa una petita baixada
i travessa una torrentereta: és el lloc on hem de deixar-lo i desviar‑nos a la
dreta en direcció al coll de sa Moleta Rasa, on trobarem una gran fita.
Un cop en el coll, girarem a l'esquerra per pujar al
puig de Galatzó seguint més o menys la línia de màxim pendent. Al principi
seguirem unes fites que van vorejant per l'esquerra un pendent de càrritx i
pins. Arribarem així a un comellaret amb un marge (en realitat és una sitja) al
qual ens dirigirem. Deixarem la sitja a l'esquerra i continuarem pujant per la
roca pelada on, si ens hi fixam, veurem que segueixen les fites, sortint així
definitivament del coster de càrritx i pins.
D'aquesta manera anirem pujant per un llom de roca
on les fites sembla que desapareixen; en realitat continuen per l'esquerra,
però el nostre itinerari segueix la línia directa cap al cim.
Deixarem a la dreta una cresta i pujarem per un fort
pendent en direcció a les penyes del cim. En arribar‑hi, deixarem els penya‑segats
a la dreta, pujarem per una canal i, més amunt, enllaçarem amb la pujada normal
al cim.
Per baixar, ho farem també pel camí normal fins
arribar a les ruïnes d'una caseta de vigilància forestal, aquí prendrem el camí
que surt cap a l'esquerra. A un parell de minuts de les ruïnes, veurem que el
caminoi es bifurca; seguirem l'opció de la dreta, que és on hi ha unes marques
de pintura vermella.
Seguint aquestes indicacions, arribarem a una nova
bifurcació (el pas de na Sabatera) després de fer una forta però curta baixada.
El camí de l'esquerra passa per una escletxa de roca, però nosaltres agafarem
el de la dreta que va baixant suaument en direcció al coll des Carnisseret,
fins que arriba a una gran sitja, ja dins el bosc. Aleshores deixarem la sitja
a la dreta i girarem quasi cent vuitanta graus, segons la direcció en què hi
hem arribat, seguint les indicacions d'unes fites que trobarem a l'esquerra de
la sitja.
El camí continua baixant i fent alguns revolts,
alhora que l'alzinar es va transformant en pinar. Compte amb la fullaca i els
revolts!
De tant en tant veurem alguna fita i marques de
pintura vermella. Més endavant deixarem a la dreta del camí les ruïnes d'un
aljub i, més avall, deixarem també a la dreta una desviació indicada amb dues
fites que ens baixarien fins a Son Fortuny.
Posteriorment passarem una barrereta de fusta,
després de la qual el camí va davallant de forma més clara. Haurem d'estar
atents a un lloc on el camí comença a baixar fent revolts, perquè en el tercer
revolt veurem que a l'esquerra té una sitja i una desviació en sentit ascendent.
Agafarem aquesta desviació, deixant a la dreta el camí que havíem seguit fins
aquí, que està indicat amb una fletxa vermella pintada a la roca (si ens hi
fixam veurem que dins de la mateixa fletxa hi ha la indicació
"Estellencs").
El camí que ara seguim va fent una lleu pujada per
un cingle amb un traçat inversemblant. Després d'un tram semse revolts
importants, veurem que el camí fa una ziga‑zaga i arriba a un replanet on
sembla que el camí es bifurca. Aleshores ens desviarem a l'esquerra, trobarem
una reixeta feta malbé i seguirem cap a la dreta per un camí més ample.
Deixarem a la dreta un mirador, després el refugi de
la Boal de ses Serveres i tornarem de bell nou a l'àrea recreativa. Uns deu
minuts d'incòmoda baixada ens separen del punt de partida.
*************************************
ITINERARI 2
MOLES DE SON PACS I SA COMUNA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença en el pontet
situat en s'Estret de la carretera de Valldemossa (PM‑111), a prop del
quilòmetre 14,5.
• Dificultat: Itinerari llarg, gran part del
qual va per dins l'alzinar, i això el complica per la quantitat de camins que
trobareu en totes direccions. La pujada a la mola de sa Comuna, tot i que no
supera un gran desnivell, pot requerir un esforç important pel fet d'estar en
el tram final de l'excursió.
• Recomanacions: Heu de posar especial
atenció en la pujada i la baixada de l'esperó de Son Ferrandell, ja que és
facil desorientar-s'hi. Evitau els dies boirosos. És millor disposar de dos
vehicles, ara bé, si només en teniu un, hi heu d'afegir a l'itinerari el tram
de la baixada des de Valldemossa fins a s'Estret. Convé que porteu aigua.
• Duració: Un poc més de tres hores de
recorregut efectiu, sense comptar la baixada des de Valldemossa fins a
s'Estret.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Situats d'esquena a la carretera, travessarem el
portell sense barrera que hi ha a l'esquerra del camí asfaltat que du a Son
Brondo. Un cop passat el portell, seguirem el camí de terra que, a una
cinquantena de metres de la carretera, arriba a un portell amb barrera de ferro
que botarem per l'esquerra.
Just després del portell trobarem una bifurcació,
agafarem el camí de l'esquerra (de fet, s'uneix amb el camí de la dreta un poc
més endavant). Seguint el de l'esquerra, arribarem a una sitja que travessarem
i sortirem per l'altra banda de la sitja per un caminoi més o manco pla, que,
un poc més endavant, fa un revolt a la dreta en sentit descendent, però no hem
de fer el revolt, sinó que seguirem recte deixant a l'esquerra un bloc de pedra
que ningú sap com s'aguanta.
Així com avançam, el camí —que deixa de ser evident—
voreja una paret de pedra seca que tenim a la dreta.
Un poc més endavant, deixarem a l'esquerra una
construcció que sembla un aljub, després del qual el camí s'empina sensiblement
i arriba a un gran bloc de pedra que desploma pel costat esquerre. Passarem per
l'esquerra del bloc i arribarem a un punt, situat a una vintena de metres del
bloc, on hi ha (o hi havia) dues fites. Aleshores seguirem la indicació de la
fita de l'esquerra, és a dir, en sentit ascendent. A partir d'ara caldrà badar
bé els ulls, perquè el nostre itinerari estarà indicat únicament per fites.
El tirany que ara seguim té tendència a anar
vorejant els penyals que tenim a l'esquerra: al principi puja, fa una curta
travessia horitzontal, després continua pujant pels peus del penyal, fins que
en un moment determinat s'empina sensiblement i pren en direcció a un petit
marge que haurem de superar.
Passat el marge, el tirany segueix en forta
pujada vorejant els penyals de
l'esquerra. El fort pendent acaba en arribar a una sitja amb la corresponent
barraca. Aleshores gira a l'esquerra i passa per l'esquerra de la barraca.
El tirany, ara més horitzontal, es desvia lentament
cap a l'esquerra, passa pel costat d'una bassa i arriba a un ample camí de
carro, prendrem per l'esquerra, és a dir, en el sentit de pujada.
El camí acaba en arribar a dues sitges, i el nostre
itinerari torna a estar indicat amb fites. Aquestes ens desvien a l'esquerra
fins que arribarem a un coll travessat per una paret de pedra seca que hem de
botar. En ser a l'altre costat —on trobarem un artístic coll de caçador—,
girarem a l'esquerra i seguirem les indicacions de les fites, que ens
condueixen paral·lelament a la paret de pedra seca que acabam de botar. El cim
de sa Bombarda no està gaire definit, però val la pena de seguir les fites fins
al punt on s'acaba la paret de pedra seca, des d'on podrem gaudir d'una
original vista sobre Valldemossa.
Per seguir el nostre itinerari, retrocedirem fins a
l'artístic coll de caçador, tornarem a botar la paret de pedra seca, baixarem
fins al punt on hi ha les dues sitges i seguirem, de baixada, el camí que
comença allà mateix.
Seguirem aquest camí fins que arribem a la
confluència amb un altre, just en el punt on aquest darrer fa un revolt.
Aleshores continuarem per l'esquerra, és a dir, en el sentit de pujada.
El camí puja per un comellaret fent successius
revolts, alhora que es va desdibuixant així com guanyam altitud. En la part
superior del comellaret trobarem una paret de pedra seca i la creuarem per un
portell on hi ha una barrereta de fusta.
A l'altra banda del portell hi ha un aljub i un
petit refugi de caçadors al costat d'un ample camí de terra, prendrem per la
dreta, és a dir, i per no variar, en sentit de pujada.
El camí va pujant, fent algunes ziga‑zagues, fins
que arriba a un punt on, just després d'un revolt d'uns noranta graus a la
dreta, el camí comença a baixar clarament: en aquest punt hem de sortir del
camí per l'esquerra i arribarem al puig des Boixos, que és a un centenar de
metres en lleugera pujada, però que fàcilment ens pot passar desapercebut si no
ens hi fixam bé. Valgui com a referència que en el revolt on hem de sortir del
camí hi ha un grupet de quatre pins: tres de la mateixa gruixa i un de més
magre. També és important aclarir que en el cim del puig des Boixos hi ha un
vèrtex geodèsic, encara que no és visible des del camí.
Per continuar el nostre recorregut, tornarem al camí
ample i el seguirem per l'esquerra. Al principi fa una forta davallada
descrivint uns quants revolts, després es replana i fa una còmoda passejada per
sobre de la mola de Son Pacs.
En cas d'aparèixer alguna bifurcació o desviació,
prendrem sempre pel camí més evident o més clar, fins arribar a un d'asfaltat
—just en el punt on aquest fa un revolt— que seguirem cap a la dreta. No gaire
lluny, trobarem un portell amb barrera metàl·lica i pel mateix camí asfaltat
arribarem a la caseta de Sa Mola, on s'acaba l'asfalt. El nostre camí continua
per un portell, al principi sense barrera, que trobarem a la dreta un poc abans
d'arribar a la casa, i que està situat just a la dreta d'una caseta de ca, que
normalment no té habitant.
D'aquesta manera travessarem un replanet i agafarem
un camí de terra, més estret que el que ens ha portat fins aquí, que surt per
l'altre costat.
El camí arriba a una bifurcació, situada just al
costat d'un forn de calç, prendrem l'opció de la dreta. Mentre anam pel camí,
ens apareixeran algunes desviacions en què el nostre criteri ha de ser seguir
sempre el camí més clar i evident.
Vuit minuts després d'haver trobat el forn de calç
arribarem a una bifurcació, aquí el criteri anterior no ens serà de gran ajuda,
on prendrem l'opció de la dreta.
No gaire més endavant arribarem a una altra
bifurcació amb la mateixa problemàtica que l'anterior, i aquest cop prendrem
per l'esquerra i arribarem, uns centenars de metres després, a dues barraques i
un forn de pa que deixarem a l'esquerra. A partir d'aquest punt caldrà badar bé
els ulls.
Passades les barraques, el camí segueix en sentit de
pujada, deteriorant-se a mesura avançam, fins arribar a un punt on s'esvaeix
completament. Aleshores, i fora camí, seguirem en sentit ascendent per allà on
ens sembli més evident. De fet hi ha algunes fites, però són tan poques i tan
males de veure, que és millor anar pujant per on ens sembli més fàcil, això sí,
sempre per damunt del llom que fa la mola en aquest indret. Al principi, la
vegetació ens dificultarà un poc el pas, però més endavant s'anirà aclarint.
Seguint aquestes indicacions, no ens torbarem a
arribar a un penya‑segat que cau pel vessant d'Esporles, és a dir, a l'esquerra
segons el nostre sentit de marxa. Aleshores, sense allunyar‑nos gaire del penya‑segat
(ni apropant‑nos‑hi gaire) continuarem en sentit ascendent. La pujada no és gaire
dura, però és llarga, i no ens hem de deixar enganyar per la falsa sensació de
proximitat del cim.
Arribats als replans de la part superior, seguirem
un bocí més, ara en lleugera baixada, fins arribar a l'extrem de l'esperó de
Son Ferrandell, des d'on la panoràmica sobre Tramuntana és realment
espectacular.
Per baixar, aquest cop no ens allunyarem del penya‑segat
que cau pel vessant de Valldemossa. De fet hi trobarem fites que no hem de
perdre de vista en cap moment. Aquestes ens menaran a un camí, al principi no
gaire clar, que es va definint així com davallam.
Aquest camí arriba a un punt on sembla que s'acaba,
però si seguim l'opció més evident veurem que fa una brusca però petita baixada
cap a l'esquerra i arriba a una sitja, davalla fent un parell de revolts i
després va vorejant el penya‑segat que cau sobre la zona de Valldemossa
(esquerra) en un inversemblant traçat. Si ens hi fixam veurem unes marques de
pintura groga que ens ajuden a seguir‑lo... l'únic inconvenient és que estan
posades per anar en el sentit de marxa invers al que nosaltres portam, i per
això a molts de trams ens semblarà que no n'hi ha.
Passarem per sobre d'una petita sitja i, quan el
camí ja ha abandonat el penya‑segat i torna als plans de la Mola, arribarem a
una gran sitja que té una barraca amb un sostre de branques.
Travessarem la sitja en el mateix sentit en què hi
hem arribat, i trobarem, no gaire lluny de la sitja, una paret de pedra seca.
En la paret veurem una pedra posada com a botador que ens ajudarà a pujar‑hi, i
un cop a sobre de la paret, veurem que n'hi ha tres més a l'altre costat que
ens ajuden a baixar: és la indicació que hem arribat a es Passets.
A l'altre costat de la paret trobarem un tirany que
ens fa perdre altitud ràpidament. Més avall travessa una paret de pedra seca i
entra en els antics camps de conreu, alhora que el camí s'eixampla.
Ja quasi en el fons del comellar comprès entre la
mola de Son Pacs i la de sa Comuna, arribarem a un altre camí que seguirem cap
a la dreta. Aquest, travessa dues parets de pedra seca, deixa a la dreta un
caramull de terra remoguda i arriba a una bifurcació. No prendrem ni cap a la
dreta ni cap a l'esquerra, sinó que seguirem recte en el mateix sentit de marxa
en què hem arribat i agafarem un camí, al principi no molt evident, però que
unes desenes de metres més endavant es converteix en un de més clar i definit.
De fet, tot just passada la bifurcació, si ens hi fixam, veurem una taca de
pintura verda pintada en una de les roques que hi ha per terra.
Aquest camí ens condueix sense fer gaire revolts
fins al coll de Sant Jordi, on trobarem
una paret de pedra seca que el travessa. Aquesta paret té un portell metàl·lic
tancat amb un pany amb combinació numèrica de quatre dígits... increïble!
Afortunadament no hem de travessar el portell, sinó
que ens hem de desviar a l'esquerra i agafar un camí que s'enfila per les
faldes de la mola de Sa Comuna.
Aquest camí segueix en principi paral·lel a la paret
de pedra seca, que ens quedarà a la dreta, i un poc més amunt fa un parell de
revolts alhora que es separa de la paret esmentada. D'aquesta manera arribarem
a un coll de caçador, que ens quedarà a la dreta, on el camí, ara no tan clar,
fa un marcat revolt a la dreta. Cal posar molta d'atenció, perquè aquest revolt
no és gaire evident.
Un parell de revolts més amunt, el camí està tancat
per una paret de pedra seca que hem de botar. De fet hi ha dos botadors de
fusta per facilitar‑ne el pas.
Un poc més amunt el camí es desplaça netament a
l'esquerra, sempre en sentit ascendent, deixa a la dreta un altre coll de
caçador, a continuació travessa una sitja i, un poc més endavant, passa per
sota d'una balma que ens quedarà a la dreta.
Seguint la nostra ascensió, el camí puja un petit
marge, deixa a la dreta un altre coll de caçador i, a poc a poc, es va
desdibuixant i es converteix en un tirany que, en algun tram, és mal de seguir,
per la qual cosa caldrà posar novament molta d'atenció, sobretot en els revolts
imprevisibles.
El tirany ens condueix a sobre del llom de la mola
de sa Comuna, on el tirany desapareix per complet. En aquest tram el pendent és
fort i sols disposarem de l'ajut d'algunes petites fites
.
Arribant a la part superior de la mola, el tirany torna
a aparèixer alhora que el desnivell es va suavitzant. El traçat, que en
principi seguia el mateix llom, es va desplaçant cap a dreta (sud), deixant el
tall de la carena a l'esquerra.
En la part superior de la mola, el tirany segueix un
traçat pràcticament horitzontal, deixa a l'esquerra una barraca per al bestiar,
un poc més endavant deixa a la dreta un coll de caçador i, posteriorment, deixa
a l'esquerra un porxo just després del qual trobarem una paret de pedra seca
que hem de travessar.
Encara deixarem a l'esquerra un altre coll de
caçador abans que el tirany faci una baixadeta dins una mena de passadís
transversal que trobarem en la roca. Un cop en el passadís, el seguirem cap a
l'esquerra i arribarem aviat a una sitja que té un porxo a la dreta. Si volem
coronar el cim de la mola de sa Comuna, ens enfilarem pels roquissars que hi ha
per darrere del porxo... en un se suposa que hi ha el cim.
De retorn a la sitja, i amb el porxo a la dreta,
seguirem el tirany que ens condueix a una espècie de canal que davalla fent
successives ziga‑zagues. Passada la canal, el tirany continua fent revolts en
forta baixada i arriba a una bassa amb dos abeuradors, que ens quedaran a
l'esquerra. A partir d'aquest punt la baixada ja no és tan forta, sinó que el
camí ens va desviant cap a la dreta en un traçat que, en alguns trams, és fins
i tot horitzontal.
D'aquesta manera arribarem a una paret de pedra seca
que travessarem per un portell metàl·lic. Passat el portell, el camí fa una
breu pujada i travessa una sitja, darrere de la qual hi ha una bassa amb
coberta de volta i a l'esquerra un porxo amb el sostre esfondrat. Just en
arribar a la bassa ens desviarem a l'esquerra, deixant porxo i bassa a la
dreta. No gaire lluny de la bassa, el camí arriba a una paret de pedra seca,
que va vorejant una vintena de metres, i després la travessa per un portell amb
barrera de fusta.
A partir d'aquí, un evident camí, empedrat en la
major part, ens baixarà per dins l'alzinar fent successius revolts. Després de
travessar un portellet sense barrera entrarà en els antics camps de conreu. Més
avall arribarem a les cases de sa Teulera, on anirem vorejant una reixeta que
ens quedarà a la dreta, i arribarem d'aquesta manera a la font de na Llambies,
just al costat de les cases.
Per anar cap a Valldemossa vorejarem les parets de
la casa, per a la qual cosa haurem de travessar un portell amb barrera
metàl·lica, fins a situar‑nos en el portell de l'entrada principal. A partir
d'aquí, un camí de carro —que al principi està encimentat— ens conduirà, sense
cap entrebanc, fins a Valldemossa.
********************************************
ITINERARI 3
PUIG DES TEIX
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés:
L'itinerari comença en la urbanització "s'Arxiduc", situada a la
dreta de la carretera Palma‑Valldemossa, un poc abans d'arribar a la població
de Valldemossa.
• Dificultat:
La dificultat més important és la localització de l'itinerari, ja que en alguns
trams no és gens evident. Especialment conflictiva és la zona que envolta la
moleta de Pastoritx, on segurament tindrem problemes tant a l'anada com a la
tornada.
• Recomanacions:
Convé que porteu aigua, ja que aquest itinerari no passa per cap font de la
zona. En cas de boira en la part superior, no dubteu a abandonar perquè es pot
convertir en un gran entrebanc en el descens des del cim. Procurau no badar
gens en el tirany que comença a prop de la caseta de s'Ullastre, no es tracta
d'un pas difícil, però pot ser perillós.
• Duració:
Tres hores, aproximadament, de recorregut efectiu... si no ens perdem, la qual
cosa és més que probable en aquesta excursió.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Agafarem
el conegut camí del refugi de Son Moragues, deixarem a la dreta la desviació de
sa Coma i també el que queda dels dipòsits d'aigua de la font de na Rupit. Un
poc després de passar‑hi, i abans del primer revolt tancat del camí, agafarem
una desviació a la dreta per un ample camí de terra, aquest camí inicia el
recorregut fent un parell de revolts.
El
camí travessa un portell sense barrera i segueix en una direcció que sembla
voler tornar a Valldemossa. Arribarem a un punt en què el camí fa un lleuger
revolt a la dreta, on veurem una fletxa vermella pintada en una roca que ens
indica cap a la dreta. Aleshores, sense fer cas de la fletxa, ens desviarem a
l'esquerra. Pocs metres després d'haver‑nos desviat, deixarem a l'esquerra un
camí horitzontal que va per dins el pinar, i en seguirem un altre que puja pel
costat d'un marge.
D'aquesta
manera, un poc més endavant, pujarem per uns escalons —aquest punt està indicat
amb un petit tronc que convé memoritzar per al camí de baixada— que pujen a un
altre marge, travessarem uns antics camps de conreu, i arribarem a un altre
camí que ens farà vorejar una paret de pedra seca que ens quedarà a la dreta i
ens separa de l'alzinar.
Quan
el camí deixa de ser evident, hem de procurar continuar sense guanyar ni perdre
altitud per damunt dels marges. Travessarem un portell sense barrera, deixarem
a la dreta un tirany —que serà per on baixarem—, trobarem una paret que tanca
el marge i la passarem per uns escalons situats en el mateix marge.
En
ser a l'altre costat, i ja dins l'alzinar, travessarem una sitja després de la
qual veurem un tirany —hi ha alguna fita— que parteix en sentit ascendent en
diagonal a la dreta. La pujada és dura —encara ho serà més— i cal prendre‑se‑la
amb calma.
En
arribar a prop d'uns penya‑segats que ens quedaran a la dreta, sembla que hem
de pujar una empinada canal, però no és així, sinó que, deixant‑la a la dreta,
seguirem sense guanyar ni perdre altitud. Vorejarem un esperó, després del qual
apareixerà una segona canal —també molt empinada— que és la que hem de pujar.
Hem de posar‑hi atenció, ja que es tracta d'un tram clau de l'excursió
En
aquesta canal hi existia, no fa gaire temps, una placa que indicava que es
tractava del pas d'en Príam, però suposam que no tothom hi devia estar d'acord,
ja que la placa fou arrabassada i no se n'ha sabut res més.
En
la part superior d'aquesta canal arribarem a un petit collet, on girarem a la
dreta, sempre per una forta pujada. Travessarem una sitja i després seguirem
les fites —i algun rastre de camí— que ens conduiran sobre una carena, des de
la qual podrem veure Valldemossa a la dreta. En aquest punt veurem unes fites
que baixen per l'altre costat, però les que hem de seguir són unes altres que
giren a l'esquerra i pugen per sobre de la carena on estam situats. D'aquesta
manera travessarem una altra sitja, i quan el tirany que seguim ens duguin a un
terreny més pla —el lloc és un esplèndid mirador per sobre de la coma des
Cairats—, girarem a la dreta i, des d'aquí no el veiem però no és gaire lluny,
arribarem a un ample camí de carro.
Seguirem
aquest camí, que en principi és pla, cap a l'esquerra fins arribar, després
d'una lleu baixada, a un revolt d'un altre camí anomenat des Caragol, on
seguirem cap a la dreta i pujarem per un petit comellar.
El
camí va pujant còmodament fent successius revolts fins arribar a una sitja
situada enmig del comellar que hem anat pujant, aquí el camí desapareix.
Aleshores seguirem les fites, que ens faran pujar per l'esquerra del comellar
fins arribar a una paret de pedra seca que hem de travessar.
Ja
a l'altre costat de la paret, i fora del bosc, seguirem les fites que van
cercant el lloc més còmode per efectuar la pujada, i arribarem a una segona
paret de pedra seca que hem de travessar per un portellet. En ser a l'altre
costat, aviat arribarem a la carena cimera que ens conduirà, per la dreta, fins
al cim del Teix, on hi ha un vèrtex geodèsic. Convé memoritzar aquest tram
comprès entre la paret que limita el bosc i el cim, ja que en fer la baixada
l'hem de seguir en sentit contrari i no és tan evident com en la pujada.
Així
doncs, en principi, en el descens, resseguirem el mateix trajecte que hem fet
per pujar fins que travessem la paret de pedra seca que dóna accés al bosc
—anau alerta a no seguir les fites equivocades!—; en aquest punt, en lloc de
seguir les fites i baixar, girarem a l'esquerra i anirem vorejant la paret.
Travessarem —per un esbaldrec— una altra paret de pedra seca transversal a la
que seguim, i després baixarem fins arribar a un collet. Aleshores abandonarem
la paret que hem anat vorejant, girarem a la dreta i seguirem el traçat del
comellar, el qual sols està tallat per un petit ressalt que superarem per la dreta.
Així
com anam baixant trobarem rastres de camí fins que esdevindran un ample camí de
carro (el camí de ses Sitges). En cas de trobar una desviació, hem de seguir
l'opció més evident. L'únic lloc on podem tenir algun problema és en arribar a
una paret de pedra seca, al costat de la qual hi ha una gran roca enmig del
camí: sembla que hem de fer un gir a la dreta però no és així, sinó que hem de
passar entre la paret i la roca.
Després
d'una llarga baixada amb unes ziga‑zagues inacabables, el camí arriba a una
esplanadeta on hi ha un porxo (la caseta de s'Ullastre) i una cisterna, aquí
hem d'agafar el camí que gira cap a la dreta.
Més
o menys a un centenar de metres després del porxo, el camí passa pel costat
d'un forn de calç; aleshores abandonarem el camí per l'esquerra i hem d'anar a
agafar un tirany poc definit, que s'enfila per l'altra banda del comellar.
Aquest punt és un altre dels trams clau de l'excursió, per la qual cosa cal
posar‑hi molta d'atenció. Ens haurem fixat que a l'esquerra del camí hi ha una
sitja amb la seva barraca i, un poc més endavant, una altra sitja: el punt
exacte de desviació és entre la barraca i la segona sitja.
Aquest
tirany —hi ha alguna fita— va per sobre dels penya‑segats que tindrem a
l'esquerra i esdevé en algun moment un recorregut veritablement aeri. Fins i
tot hi ha un tram en què trobarem un filferro a manera d'arrambador!
Al
principi la pujada és forta, però es va suavitzant així com anam guanyant
altitud. Travessa per un esbaldrec una paret de pedra seca i arriba finalment,
després de difuminar-se més d'una vegada, a un marge situat en la part superior
d'un empinat comellar, que superarem per un esbaldrec, que baixa cap a
Pastoritx. Un cop a dalt del marge, seguirem pujant en diagonal a l'esquerra,
entrant d'aquesta manera en una zona de barraques i sitges que hem de
travessar. Al principi el pendent és fort, però ràpidament es va suavitzant
enmig d'un ambient de conte de fades.
D'aquesta
manera arribarem a un camí ample que no hem de seguir, sinó que l'hem de
travessar —més o menys per un punt on hi ha les restes ruïnoses d'una alzina— i
anar, en diagonal a l'esquerra, en direcció a una paret de pedra seca que
travessarem per un esbaldrec. Seguint el traçat horitzontal d'un tirany que
apareixerà després de passar per una zona de colls de caçador, i, després d'una
baixada molt lleu, arribarem a un coll molt suau on ens hem de fixar que a la
dreta hi ha un marge.
Baixarem
del marge per un esbaldrec —no podia ser d'altra manera— i, en ser baix,
seguirem un caminoi que davalla en principi cap a l'esquerra. Aquest caminoi fa
el descens en successius revolts fins a arribar a una paret de pedra seca. De
tot d'una no la travessa, sinó que la va vorejant fins que en un moment
determinat ho fa per un portellet.
Una
vegada en el límit de l'alzinar, anirem a parar a sobre d'un marge que baixarem
per uns escalons i anirem a parar a un camí que hem utilitzat en la pujada.
Quan aquest camí fa un pronunciat revolt a la dreta, l'hem d'abandonar i
continuar recte cap a un marge amb un petit tronc —el mateix que hem dit al
principi de l'itinerari—, el qual ens indica el lloc on hi ha els escalons per
baixar‑lo.
A
partir d'aquí ja no tenim més que seguir en sentit contrari el mateix camí que
hem utilitzat a l'anada, i així tornarem al punt de partida.
******************************************
ITINERARI 4
PENYALS
D'HONOR ‑ PUIG DE N'EIMERIC
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: L'itinerari comença a Bunyola,
pràcticament des de la façana de l'església (carrer de la Mare de Déu de la
Neu).
• Dificultat: L'itinerari és còmode, però heu
de posar-hi molta d'atenció per no equivocar‑vos de camí. L'accés al puig de
n'Eimeric i el tram comprès entre el final de la coma d'en Buscante i Cas
Bergantet poden presentar alguna complicació. Entre Cas Bergantet i Bunyola, el
camí s'arriba a fer llarg.
• Recomanacions: Convé que porteu aigua. No
faceu foc sota cap concepte, ja que la Comuna de Bunyola és un dels grans
pulmons verds de Mallorca. La quantitat de construccions per a l'aprofitament
tradicional de la zona converteix aquest itinerari en un magnífic recorregut
etnològic.
• Duració: Tres hores i mitja,
aproximadament, de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Sortirem per l'empinat carrer de la Mare de Déu de
la Neu, després continuarem pujant per les escales del carrer de la Lluna, que
acaba en un altre carrer transversal i asfaltat, anomenat d'Orient: el seguirem
cap a la dreta fins arribar a un nou carrer amb escalons, el carreró de sa
Comuna, que ens quedarà a l'esquerra.
Pujarem pels escalons d'aquest empinat carreró, que
després acabarà per convertir‑se en un camí de terra més o menys pla. Quan
aquest camí fa una lleugera baixada, i tot just hem deixat a l'esquerra una
gran porta metàl×lica (que
sembla de can Bruce Lee) que dóna entrada a un xalet, ens fixarem que, també a
l'esquerra, parteix un camí de terra: hem de prendre per aquest camí.
Aquest camí, en el qual podem observar algun tram
d'empedrat, va fent lleugera pujada enmig d'abandonats camps de conreu, fins
que entra definitivament dins el pinar. Ja dins el bosc, fa alguns revolts —a
prop del primer hi ha un espectacular forn de calç—, deixa a la dreta un aljub
i, quan comença a perdre inclinació, ens haurem de fixar que a la dreta hi ha
una desviació, indicada amb un petit cartell de fusta com a "camí des
Grau".
Agafarem aquesta desviació, en l'inici de la qual
trobarem unes marques de pintura vermelles —de fet n'hem trobades des que hem
sortit de Bunyola. Aquest camí puja fent successius revolts, fins que arribarem
a un punt on s'ajunta amb un altre que ens vindrà per l'esquerra. En aquest
punt veurem un cartell amb la indicació "mirador"... i com que no
tenim res més a fer, ens aturarem i mirarem.
Passat el mirador, seguirem el nostre camí de
pujada, que deixa el vessant de Bunyola i s'endinsa en el bosc de la comuna,
que, a mesura que avançam, es va transformant de pinar en alzinar.
Arribarem a un punt on el camí que seguim s'ajunta
amb un altre de més ample, just en un lloc on hi ha un forn de calç que ens
quedarà a la dreta. Seguirem aquest nou camí cap a l'esquerra. De fet, si ens
hi fixam, veurem que en les roques de l'enfront hi ha un cercle de pintura
vermella i una retxa groga que ens indiquen la direcció correcta.
El
camí va pujant de forma suau, passa pel costat d'alguns forns de calç i arriba
a un lloc on fa un marcat revolt a la dreta. D'aquest revolt surten un parell
de camins: prendrem pel camí que segueix en la mateixa direcció que dúiem fins
arribar al revolt.
El
camí sembla acabar‑se en arribar a una sitja —de fet el més segur és que així
fos en altres temps—, però a l'altre costat de la sitja segueix un camí més
estret i empinat que ens conduirà fins a un nou camí més ample que seguirem cap
a l'esquerra.
Quan
aquest camí fa un marcat revolt a la dreta, el deixarem i continuarem recte per
un caminoi, que en principi no està gaire marcat, però que més endavant resulta
més evident, fa un parell de revolts de pujada i torna a unir-se amb el camí
ample que havíem deixat en el revolt: prendrem cap a l'esquerra. Convé que
memoritzem el punt de confluència amb el camí ample, ja que, si el passem de
llis en fer la baixada, ens esperarà una bona una voltera..., tampoc passa res,
tanmateix venim per caminar.
Haurem
d'estar atents en arribar a un punt on el camí sembla que comença a baixar,
just en un lloc on pareix que hi ha una desviació. Si ens hi fixam —i ens hi
haurem de fixar bé— a l'esquerra hi ha un petit cartell amb la indicació
"penyals d'Honor". Aleshores ens desviarem a l'esquerra seguint el
traçat d'un tirany no gaire evident, però que no és mal de seguir, per arribar
en pocs minuts al cim del penyal més alt de tots els que reben la denominació
de penyals d'Honor.
Baixarem
pel mateix lloc, és a dir, seguirem a la inversa el tirany de pujada i, en
arribar al camí ample, el seguirem cap a la dreta. Continuarem per aquest camí,
que sols deixarem per agafar la drecera que hem esmentat abans, fins que
s'ajunti amb el camí normal de pujada a la comuna, havent deixat a la dreta la
desviació per on hem pujat des del camí des Grau.
Un
cop en el camí normal, prendrem per l'esquerra seguint la indicació d'un
cartell de fusta on es llegeix "Cas Garriguer".
Ja
a prop de la casa de Cas Garriguer, que ens quedarà a la dreta, el camí fa un
revolt tancat a la dreta. Aleshores no agafarem el camí que ens duria fins a la
casa, sinó que n'agafarem un altre que, situats en el revolt esmentat i de cara
a la casa, ens quedarà a l'esquerra, en el començament del qual hi ha un
portell de fusta.
Seguirem
aquest camí fins que, a deu minuts de Cas Garriguer, arribem a una bifurcació.
Aleshores seguirem el camí de la dreta, que fa una lleugera baixada.
No
gaire lluny del punt en què ens hem desviat, trobarem una barraca de carboner
—quan nosaltres hi vam ser tenia la coberta de càrritx—, on ens desviarem a
l'esquerra i deixarem a la dreta un coll de cisterna.
El
camí fa, en principi, una lleugera baixada fins que comença a pujar —sempre de
forma molt suau. Hem de fixar‑nos que, en el punt on canvia el pendent, parteix
un tirany cap a la dreta. Convé memoritzar‑lo perquè és el punt on comença la
coma d'en Buscante, lloc per on farem la baixada després d'haver pujat al puig
de n'Eimeric.
Així
doncs, deixarem a la dreta el tirany i seguirem pel camí ample, el qual fa un
revolt cap a la dreta. Després del
revolt, deixarem a la dreta un gran dipòsit d'aigua de color verd i seguirem,
de forma més o manco horitzontal, entre la coma d'en Buscante, que ens quedarà
a la dreta, i el puig de n'Eimeric, que ens quedarà a l'esquerra.
No
ens hem de deixar enganar per la falsa impressió de proximitat del cim i
envestir a la valenta, sinó que seguirem el camí ample fins que, després de fer
un revolt a l'esquerra, s'acabi en un lloc deforestat de forma artificial.
Aleshores ens fixarem que hi ha un seguit de fites que ens condueixen fins a la
carena que tenim a l'enfront, amb una lleugera tendència a desviar‑nos cap a la
dreta.
Arribats
a la carena, les fites ens indicaran el començament d'un amagadíssim tirany
que, en direcció esquerra segons hem arribat a la carena, ens conduirà fins al
cim del puig de n'Eimeric. Cal posar‑hi molta d'atenció, ja que el seu traçat
sols es pot preveure amb un metre o dos d'antelació... i hem de tenir en compte
que hem de baixar pel mateix lloc!. Un cop en el cim, on hi ha un vèrtex
geodèsic, podrem adonar‑nos‑en de les dimensions de la massa boscosa de la
comuna.
Per
davallar farem a la inversa el tirany fins arribar a la zona deforestada i ens
desviarem a la dreta per baixar fins al lloc on havia acabat el camí ample.
Aleshores el seguirem en el sentit invers al d'anada, deixarem a l'esquerra el
dipòsit d'aigua, farem el revolt a l'esquerra en lleugera baixada i ens
desviarem a l'esquerra per un tirany que comença en el punt on el camí fa el
canvi de pendent que hem esmentat abans. El tirany és l'inici de la baixada per
la coma d'en Buscante.
Ja
en la coma, travessarem un ombrívol i encisador alzinar fins que arribem a un
portellet amb un arc, el qual ens marca el final de l'alzinar. Aleshores el
camí baixa fent successius revolts per un fort pendent fins arribar a una casa
que ens quedarà a la dreta. Després de la casa, travessarem un altre portell
—més gros que l'anterior—, un poc més endavant deixarem a l'esquerra una casa
construïda sota d'una balma i, finalment, arribarem a una cruïlla de camins. No
hem d'agafar el que puja per la dreta per un pendent de ciment, ni el que baixa
cap a l'esquerra, sinó que seguirem una tercera opció que surt horitzontalment,
més o menys en la mateixa direcció que portàvem quan hem trobat la cruïlla.
Aquest
camí arriba a una casa, que deixarem a l'esquerra, fa un revolt cap a la dreta,
travessa un primer portell metàl×lic, un poc més endavant passa un segon portell
també metàl×lic, arriba a
una petita esplanadeta situada just a baix de les cases de Cas Bergantet.
Aleshores,
deixarem les cases a la dreta i seguirem un camí molt més evident que el que
ens ha conduït fins a les cases. Travessarem un tercer portell metàl×lic, després del qual el camí, ara asfaltat, comença
a baixar en successives ziga‑zagues fins arribar al quint portell metàl×lic que passarem per un portellet que té al costat.
A
partir d'ara, ja sols ens queda seguir el camí de baixada que, passant pels
Cocons, ens condueix fins a la subestació elèctrica i, des d'allà, a Bunyola.
******************************************
ITINERARI 5
PUIG DES JOU ‑ PORTELL DE SA COSTA
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Aquesta excursió comença en la
població de Biniaraix. Convé deixar el vehicle abans d'arribar‑hi.
• Dificultat: Itinerari llarg que presenta el
principal desnivell en el sector inicial de l'excursió. La dificultat augmenta
considerablement si hi ha boira en el tram entre es Cornadors i el coll de
l'Ofre. El sol i la calor també són un handicap important.
• Recomanacions: Convé que us proveïu d'aigua
en l'aixeta de Can Silles, ja que és l'únic punt on podreu fer-ho. No dubteu a
abandonar en cas que hi hagi boira, ja que en els plans superiors és molt bo de
fer perdre's si hi ha poca visibilitat. Per fer un itinerari tan llarg com
aquest és important conèixer l'estat físic dels membres del grup.
• Duració:
Quatre hores i mitja de recorregut efectiu. Les contínues aturades per mirar el
paisatge poden dilatar molt les previsions.
DESCRIPCIÓ
DE L'ITINERARI
El
punt d'inici del nostre itinerari està situat al costat d'una pica de rentar la
roba. Es tracta d'un camí que parteix horitzontalment indicat amb cartells de
"Lluc i l'Ofre a peu". Després d'uns centenars de metres, el camí
travessa un torrent i comença la pujada pel barranc de Biniaraix.
El
camí des Barranc és prou conegut per tots els excursionistes, per la qual cosa
no cal fer-ne una descripció minuciosa. Aquest camí, així com puja, va per un
costat o l'altre del torrent, travessa s'Estret i arriba a Can Silles, on hem
d'aprofitar per omplir les cantimplores; després ja no travessa més vegades el
torrent, continua fins arribar al Salt des Cans i travessa un portell.
El
camí, ara sensiblement més pla, va vorejant el torrent fins arribar a una
desviació a la dreta indicada amb el cartell de "mirador d'en
Quesada", situada al costat d'una petita construcció hidràulica. Seguim
aquesta desviació, que tot d'una travessa la torrentera mitjançant un pont de
troncs, i puja d'aquesta manera pel coster del Cornador Gros.
Aquest
camí, que no té pèrdua possible, arriba a un collet amb un refugi a la dreta.
Passat el refugi arribarem al cim del Cornador i, si baixam un poc per l'altre
costat, anirem al mirador d'en Xim Quesada.
De
retorn al collet, i ara d'esquena al Cornador, ens enfilarem, ja sense camí, per
l'altre costat i arribarem, seguint les indicacions d'algunes fites, a la cota
1014 en deu minuts.
Per
continuar el nostre itinerari ens hem de situar de cara al coll des Jou i
davallar per la dreta del capcurucull, d'aquesta manera arribarem al tall de la
carena, en principi la seguirem però desviant-nos gradualment en direcció al
coll esmentat, sense perdre gaire desnivell. Travessarem una paret de pedra
seca i, sense cap dificultat, arribarem al coll, un lloc realment idíl·lic.
Des
del coll anirem directament cap als penya‑segats del puig des Jou. Veurem que
hi ha una vira que puja en diagonal cap a la dreta. La vira acaba en una
esplanadeta, des de la qual anirem cap a l'esquerra fins arribar a un collet on
hi ha dues alzines esquifides. El collet ens permet accedir a la cresta, que
seguirem cap a l'esquerra fins arribar al cim.
Des
del cim del puig des Jou sortirem en direcció al puig de l'Ofre. La baixada en
principi és incòmoda, però es va suavitzant a mesura que arribam a la zona de
replans. Travessarem una paret de pedra seca i, sense perdre gaire altitud i
amb el puig de l'Ofre com a referència, arribarem al coll d'en Poma, on
trobarem un camí ample que seguirem cap a l'esquerra fins al coll de l'Ofre.
En
arribar al coll de l'Ofre, situats d'esquena al cim, sortirem del coll passant
pel costat d'una gran fita. Seguirem així un caminoi que en principi està molt
clar però que com més avançam es va fent menys evident. En qualsevol cas
seguirem les indicacions de les fites i les marques de pintura verda.
Quan
ja tinguem a la vista la coma de Son Torrella, no ens hi dirigirem, sinó que
girarem cap a l'esquerra per anar en direcció a una paret de pedra seca que
tanca un coll: no la travessarem, sinó que la vorejarem cap a la dreta fins
arribar a un portell des del qual és visible el port de Sóller: és el portell
de sa Costa.
Allà
mateix comença un camí que en ràpides i successives ziga‑zagues va perdent
altura per un coster on sembla increïble que es pugui baixar amb relativa
comoditat.
Aquest
camí en principi és de traçat clar, però quan entra dins el bosc deixa de ser
evident a causa de nombrosos despreniments que l'han fet malbé. No és difícil
seguir‑lo, però hem d'obrir bé els ulls.
Arribarem
així a una petita esplanadeta on hi ha una pintada vermella amb la lectura
"Sóller" que ens indica que ens hem de desviar a la dreta. A partir
d'ara el camí encara s'embruta un poc més, fins arribar als primers camps de
conreu, als quals accedirem per un portell, o allò que en queda.
Encara
farem un parell més de ziga‑zagues, però ràpidament localitzarem un camí que va
baixant pel costat d'una paret de pedra seca que ens quedarà a l'esquerra.
Aquest camí no és gaire clar, però es va fent més evident a mesura que anam
baixant fins que esdevé un magnífic camí empedrat. Seguint-ne el traçat, que és
pràcticament el de màxim pendent, arribarem a l'antic camí de Monnàber. Ara ja
sols ens queda seguir‑lo cap a l'esquerra i arribarem sense cap dificultat a
Biniaraix.
