Aquí trobareu les excursions de la 16 a la 20 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (III) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 16
ELS PENYA-SEGATS DE
SON NEBOT
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem
l'itinerari en l'aparcament del restaurant d'Escorca, on podem deixar el
vehicle, sempre que no sigui en l'esplanadeta que hi ha davant del portell de
la possessió.
•
Dificultat: Es concentra
en dos punts de l'itinerari, el fort pendent que hi ha des de la font Nova fins
les cases de neu d'en Galileu, i la localització de la baixada al collet que
hem assenyalat en el croquis.
•
Recomanacions: En aquesta
ocasió, atesa la poca dificultat tècnica i la curta durada d'aquest itinerari,
hem de gaudir tranquil·lament de les magníficques panoràmiques que se'ns
oferiran, per la qual cosa convé no triar dies boirosos.
•
Desnivell acumulat:
560 metres.
•
Duració: Un poc més de dues
hores i mitja de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortirem des de l'aparcament del restaurant per la
carretera en direcció a Lluc. Prest veurem que ens arriba per la dreta un camí
de terra (el camí vell Sóller-Lluc), després del qual la carretera fa una corba
a la dreta; en arribar a aquest punt sortirem de la carretera, creuarem una
paret seca i anirem a cecar una antiga canaleta que veurem per dins de
l'alzinar.
Aquesta canaleta (que actualment es troba entubada)
travessa alguns camins, després una paret seca i finalment arriba fins a la
mina de la font Nova. A partir de la font, ja sense camí, anirem pujant pel mig
del comellar fins que arribem a la part inferior d'una rosseguera. Arribats a
aquest punt, si miram costa amunt, veurem que el pendent es divideix en dos
empinats comellars: nosaltres seguirem el de la dreta.
Així com pujam la rosseguera s'estreny fins a
convertir-se en un estret pendent que va girant cap a la dreta. Aleshores
sortirem d'aquest pendent per l'esquerra a la primera oportunitat, i ens
situarem en els empinats costers que dominen la rosseguera que hem pujat.
Ara continuarem la pujada amb tendència a anar
girant a l'esquerra, i passarem pel costat d'un grup de quatre alzines, deixant
a la dreta unes quantes pomeres bordes que hi ha per les parets. El pendent es
va accentuant (encara més!) a mesura que ens acostam a la part superior d'una
canal amb blocs de roca, que ens obligarà a fer alguna grimpadeta, i quan
sembla que no hi ha sortida ens apareix un petit marge que ens indica que les
dificultats estan a punt d'acabar-se.
Uns metres més amunt del marge, el terreny es
replana sensiblement i arribarem en pocs minuts a la casa de neu d'en Galileu.
En ser a les cases, girarem a la dreta i anirem
vorejant les parets de la carena de sa Mola, que ens quedaran a l'esquerra (hi
ha una mica de tirany). En arribar als altiplans superiors, girarem a
l'esquerra amb la intenció d'enfilar-nos sobre la carena. Un cop a dalt,
baixarem per l'altre costat per un coster de càrritx en direcció a la casa de
neu situada a ponent del coll des Telègraf.
En arribar a la casa de neu girarem a la dreta i
baixarem pel comellar que es dirigeix al puig Major. En aquesta baixada
trobarem alguna fita de tant en tant i algun rastre de tirany, els quals ens
condueixen pel marge esquerre del comellar. D'aquesta manera arribarem a un
collet on hi ha una era al costat d'un porxo.
A partir del porxo continuarem amb direcció al puig
Major mantenint l'altitud. D'aquesta manera arribarem a un lloc on hi ha un
grup d'alzines que creixen en mig d'una zona fortament carstificada i, quan
vegem que el pendent baixa bruscament, girarem a la dreta amb la intenció de
vorejar els penya-segats que cauen per sobre de l'alzinar de Son Nebot.
Seguint aquesta direcció, anirem baixant fins
arribar a una torrentereta, que és el preludi del salt impressionant de
s'Embotelladora (els pagesos de la zona li diuen es Pixarell).
Passada la torrentereta, ens enfilarem per l'altre
vessant, travessarem una esplanadeta, ens enfilarem per un coster d'aritja en
direcció a un grup d'alzines i, en arribar-hi, veurem un escaló rocós que té una
pomera borda en la paret mateix. Aleshores, passarem per sota de la pomera
borda, farem una breu pujada i, en arribar a un grup d'alzines, haurem d'estar
molt pendents a l'esquerra nostra, ja que no serem gaire lluny de trobar una
paret seca amb una antiga filferrada que hem de travessar. Una breu però
empinada baixada ens deixarà en un collet situat sobre un esperó.
Des del collet iniciarem el descens pel vessant
d'Escorca, per una forta baixada pel mig de l'alzinar. D'aquesta manera, sense
gaire problemes, arribarem a uns camps de conreu que vorejarem per l'esquerra
per un camí que haurem trobat en arribar-hi.
Aquest camí va baixant fent un parell de revolts i
es bifurca en arribar a prop d'una sitja, on seguirem l'opció de la dreta.
Aquesta opció es dirigeix als camps de conreu però no hi hem d'entrar, sinó
que, en arribar a la paret seca que tanca els camps, ens desviarem a l'esquerra
i continuarem vorejant-los. D'aquesta manera trobarem un altre camí, menys
marcat que els anteriors, que voreja els camps pel vessant d'Escorca. Seguint
aquest camí deixarem a la dreta un esbaldrec en la paret seca i, en arribar al
costat d'una sitja, veurem que per l'esquerra puja un altre camí; nosaltres el
seguirem en sentit descendent.
Aquest antic camí de carro va baixant fent algunes
ziga-zagues fins el camí vell Sóller-Lluc. Ara ja sols ens queda seguir-lo cap
a la dreta i arribarem al punt d'inici d'aquest itinerari.
**********************************************
ITINERARI 17
ELS BALCONS DE SA
FOSCA
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Deixarem el
vehicle en l'esplanada del restaurant d'Escorca, però que no quedi davant el
portell de la possessió.
•
Dificultat: Itinerari
molt complicat on manquen punts de referència clars. Particularment complicat
és el tram en què anam vorejant el jaç del torrent del Gorg Blau per la dreta.
Algun tram aeri ens pot plantejar problemes. La particular orografia d'aquest
itinerari pot fer augmentar-ne sensiblement la duració.
•
Recomanacions: Hem de portar
aigua. També convé portar una petita corda de seguretat. Evitarem els dies
ombrívols i humits, ja que la roca banyada n'augmenta sensiblement la
dificultat. Si no coneixem bé aquests indrets, cal preveure un dia complet
d'activitat
•
Desnivell acumulat:
408 metres.
•
Duració: Quasi tres hores i
mitja de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortirem des del restaurant d'Escorca per la
carretera en direcció a Sóller. Deixarem a l'esquerra la Casa Nova d'en Janer,
després passarem pel mirador, més envant deixarem a la dreta Cas Garaus i, en
arribar a l'hectòmetre 7 del quilòmetre 27, just després d'una corba a l'esquerra
de la carretera, botarem la paret de la dreta i entrarem en una zona de
marjades.
Travessarem aquesta zona de marjades descendents
fins al punt en què comença l'alzinar on, mantenint la direcció en què hi hem
arribat (direcció al puig Major), passarem per l'esquerra d'un bloc de roca que
en té un altre damunt com si fos un capell. Just passat el bloc, entrarem en
una esplanadeta on s'inicia un tirany que ens va desviant a la dreta i
atravessa una paret de pedra seca.
Un poc després de la paret travessarem una sitja,
punt on ens hem de desviar a l'esquerra, deixant a la nostra les restes d'un
camí ascendent. De fet hi ha (o hi havia) una fita que així ens ho indica.
D'aquesta manera trobarem les restes d'un camí molt
deteriorat que inicia el descens cap al torrent del Gorg Blau, que ara ens
queda a l'esquerra. Aquestes restes de camí davallen fent algunes ziga-zagues i
acaben desapareixent per complet. El descens fins al jaç del torrent finalitza
per un pendent rocós; en cap cas hem d'agafar un camí que dugui sentit
ascendent, encara que ens sembli més evident.
En ser en el jaç prendrem cap a la dreta, en
principi sense complicacions, fins que arribem a un tram de caos que superarem
per l'esquerra per una zona d'abatzers. Després d'aquesta zona continuarem el
descens més o menys pel mig del jaç fins arribar a una espècie d'entreforc: el
torrent de l'esquerra és el que davalla de Cals Reis i el de la dreta el del
Gorg Blau.
Seguirem pel mig del jaç fins arribar a una zona on
veurem que hi ha unes estalactites calcàries a l'esquerra; aleshores sortirem
per l'esquerra del jaç i anirem a passar just per baix d'un bloc de roca
desplomat que té una alzina al mig.
Passat el bloc, trobarem rastres de tirany que
seguirem unes desenes de metres fins arribar a un punt on veurem, a l'altra
banda del jaç, una alzina i, més a prop, un lloc on la roca té forma de
"U". Aleshores travessarem el jaç del torrent i ens enfilarem a la
"U" de roca.
En arribar-hi ens trobarem amb el pas més tècnic de
tot l'itinerari. De fet, si ens hi fixam veurem que en la part dreta de la
"U" hi ha unes pedres col·locades a terra de forma que ens faciliten
la superació d'aquest pas. No és ni molt alt ni molt vertical, però l'absència
de preses on poder-se agafar amb seguretat el converteix en tècnicament
complicat.
Superat el pas, passarem per la part inferior d'un
bloc de roca, i poc després per baix d'una alzina. Més envant travessarem per
sota d'un filferro rovellat, després del qual ens trobarem amb un altre pas
que, sense ser tècnicament difícil com l'anterior, farà dubtar a més d'un
membre del grup; consisteix en l'ascensió per un estreta esquerda poblada de
càrritx que té a l'esquerra una timba més que respectable sobre el jaç del
torrent. Cal anar amb compte.
Superat aquest pas sortirem a una esplanadeta,
passarem per sota d'una roca desplomada (dreta) i ens toparem amb un forat a
terra per on ens hem de ficar.
Després del forat grimparem pels blocs de la dreta
—de fet no hi ha altra opció— i passarem per sobre d'una sèrie de pedres
col·locades que constitueixen un dels passos artificials més impressionants de
Tramuntana.
Superat aquest pas sortirem a una rosseguereta on hi
ha una alzina, la rodejarem deixant-la a l'esquerra. D'aquesta manera trobarem
rastres d'un tirany que deixa a l'esquerra una inversemblant sitja penjada per
sobre dels penya-segats del torrent, i es dirigeix cap a un grup d'alzines que
tindrem just davant.
Travessarem el grup d'alzines amb tendència a fer-ho
en diagonal ascendent a la dreta, i anirem a passar per sota de les penyes de
la dreta. D'aquesta manera arribarem a una espècie de circ, que hem
d'atravessar per un cingle de càrritx —on hi ha un cirerer de pastor de
respectables dimensions—, en direcció a una petita paret de pedra seca que veurem
a l'altre costat. Abans de travessar el cingle cal que ens fixem, en la part
superior del roquissar que hi ha per sobre de la petita paret (i per sota d'un
cingle de pins), amb una heura a la dreta de la qual hi ha una alzina. La
nostra intenció és enfilar-nos pel roquissar que hi ha per sobre de la paret i
anar a parar més o menys a mig camí entre l'heura i l'alzina, allà hi ha un pas
que permetrà enfilar-nos fins el cingle de pins.
Així doncs, travessarem el cingle de càrritx i ens
enfilarem per l'empinat roquissar, on haurem d'emprar les mans en més d'una
ocasió, fins arribar al punt esmentat. En aquest lloc haurem de localitzar un
petit marge que ens permetrà pujar a un empinat coster que puja en diagonal cap
a la dreta, en fort pendent, cap a l'alzina que hem vist des de abaix. En
arribar a l'alzina, la rodejarem, deixant-la a l'esquerra, i continuarem la
forta ascensió per sota dels penya-segats que ens quedaran a la dreta.
D'aquesta manera arribarem a uns replans poblats de
pins (el cingle de pins que havíem vist des de baix), situats molt a prop de la
carretera. Travessarem aquests replans seguint una direcció més o menys
paral·lela a la carretera, que ens quedarà a la dreta, fins arribar a una paret
seca amb una reixeta que haurem de botar. Després de la paret continuarem per
un comellaret de marjades amb oliveres, després passarem una altra paret dotada
de la corresponent reixeta. En ambdues reixetes és evident el lloc per on s'ha
de botar.
Passada la segona paret entrarem en una zona de
marjades amb abundant vegetació que ens han de portar, mantenint la mateixa
direcció, fins al porxo Esbucat, el nostre proper objectiu, que veurem just
abaix de s'Esquerda.
En arribar al porxo Esbucat, el deixarem a
l'esquerra i creuarem una paret de pedra seca mig esbaldregada. En començar a
baixar per l'altra banda de la paret (en direcció al puig Roig) ens fixarem que
a l'esquerra hi ha un cirerer de pastor i, darrera, un ullastre. En aquest punt
inicarem l'ascensió a s'Esquerda.
Superat el pas inicial, passarem pel mig d'un
passadís obert entre roques —a la dreta del qual hi ha un bloc que ningú sap
com s'aguanta—, després ens enfilarem per una altra obertura que veurem a la
dreta, com si volguéssim deixar el tall de la cresta a l'esquerra. Farem la
pujada fins al tall de la cresta per l'esquerra d'una mata on sembla que hi ha
unes pedres col·locades per facilitar el pas.
En ser dalt, seguirem la cresta cap a un ullastret
que veurem en direcció al puig Roig. Passarem pel costat de l'ullastret, i
després girarem a la dreta, passarem per un collet de roca i anirem a l'altre
costat de la cresta; girarem a la dreta com si volguéssim tornar enrere i, en
arribar al tercer bruc, girarem novament a l'esquerra i baixarem, en un descens
bastant incòmode, en direcció a un coll que separa els dos cims principals.
Passat el coll, ens enfilarem per l'altre costat i
farem la pujada fins al punt culminant rodejant el capcurucull per la dreta.
Per al descens tornarem fins al coll que separa els
cims principals i, en arribar-hi, girarem a l'esquerra. Baixarem per uns blocs
de roca i anirem a passar per un passadís que veurem en direcció al torrent de
Lluc. En sortir d'aquest passadís, tindrem a la dreta una gran mata darrera de
la qual hi ha un ullastre. Rodejarem ambdues plantes deixant-les a l'esquerra.
Superat el pas de l'ullastre, girarem a la dreta i
anirem a passar per un cingle de càrritx i ullastres i després, sense perdre
gaire altitud, seguirem de forma horitzontal fins que ens topem amb el camí que
davalla cap a l'esquerra en direcció a la rota d'en Negre.
Seguirem el camí en descens, fent successives
ziga-zagues, fins que, més prest o més tard, desapareix dins d'un mar de
càrritx i argelagues. Aleshores seguirem el descens mig per rastres de camí mig
a la valenta, procurant fer-ho per l'esquerra del comellar.
En arribar a la zona de marjades amb menys pendent,
ens haurem de fixar que hi ha dos porxos (ens hi haurem de fixar bé): un, just
abaix dels penya-segats de s'Esquerda, i un altre, a la seva dreta. El nostre
objectiu és anar al de la dreta. Un cop en el porxo, seguirem en direcció
Cosconar, travessarem el torrent des Horts i ens enfilarem per l'altre vessant,
que està molt carstificada i cal anar amb compte.
Així, doncs, pujarem per l'altra vessant fins que
vegem el coster i el camí que puja a Escorca. Aleshores cercarem un pas més o
menys còmode (per aquí n'hi ha ben pocs) i anirem en direcció al camí sense
perdre gaire altitud.
En ser en el camí, ja sols ens queda una mitja
horeta de pujada fins a Escorca, que després dels indrets per on hem anat en el
decurs d'aquesta excursió, ens semblarà un camí de roses.
***************************************************
ITINERARI 18
PAS DE S'ARGOLLA
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Deixarem el
vehicle en l'aparcament del restaurant d'Escorca, sense ocupar en l'esplanadeta
que hi ha davant del portell de la possessió.
•
Dificultat: Iitinerari
complicat on manquen en molts de casos punts de referència clars. Qualsevol
inclemència meteorològica n'incrementa significativament la dificultat,
sobretot la forta insolació. El pas de s'Argolla pot presentar problemes de
vertigen a més d'un membre del grup.
•
Recomanacions: Hem de portar
prou aigua. Tampoc hi és de més portar una petita corda de seguretat per
superar el pas. Si podem disposar de combinació de vehicles, hi ha la
possibilitat d'acabar l'excursió en el Nus de sa Corbata. Hem de posar atenció
a la zona carstificada que hi ha just després del pas.
•
Desnivell acumulat:
800 metres.
•
Duració: Un poc més de
quatre hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Començarem aquest itinerari baixant al torrent de
Lluc pel camí habitual. Per això creuarem el portellet que hi ha dacant el
restaurant d'Escorca, i baixarem cap als camps de conreu d'aquesta possessió.
Anirem vorejant els camps, que ens queden a l'esquerra, fins que, en passar per
sobre d'una sitja, el tirany que seguim gira cap a la dreta. Aleshores trobarem
unes quantes fites bastant grosses que ens aniran desviant a l'esquerra;
deixarem a la dreta un artístic forat en la roca, i iniciarem definitivament el
descens per un camí ben marcat que ens conduirà fins al jaç del torrent de
Lluc.
En arribar al llit del torrent, el seguirem un
centenar de metres, fins que vegem que en el marge esquerre s'inicia un tirany.
Aquest tirany ens conduirà sense cap entrebanc fins a s'Entreforc.
Arribats a s'Entreforc, ens enfilarem pel marge dret
del torrent per un lloc indicat amb marques de pintura verda i fites. Seguirem
el traçat d'un tiranyet que ens conduirà fins al primer pas, després del qual
baixarem per sobre dels grans blocs de sa Llosa. En posar els peus novament
sobre el jaç del torrent, baixarem per dos passos seguits situats en el costat
esquerre del torrent.
Superats aquests passos, i quan encara som dins
d'una zona de blocs grossos, ens fixarem en un coster de càrritx situat en el
marge esquerre del torrent. Aquest coster ens indica, més o menys, el lloc on
hem de deixar el jaç del torrent de Pareis i iniciar l'ascens, a dins d'una
zona poblada de boixos.
La nostra intenció és pujar per un fort pendent, que
en més d'una ocasió ens obligarà a progressar amb l'ajut de les mans, fins
arribar a un cingle de càrritx que s'estén cap a la dreta, per sota d'unes
balmes roges.
La pujada és dura i no permet de badar gaire fins
arribar al cingle de càrritx. Un cop en el cingle, ens anirem desplaçant cap a
la dreta en direcció a un retallat esperó, que és on hi ha el pas. En arribar a
l'esperó cercarem el pas més factible per enfilar-nos-hi, que és a la dreta
d'un petit ullastre; no és difícil, però en posar el peu a sobre de la cresta
veim la timba de l'altre costat, fet que pot fer recular a més d'un.
Superat aquest pas trobarem l'argolla que li dona
nom, que pot servir per assegurar el pas dels més porucs.
Després anirem pujant seguint la línia de màxim
pendent per un indret molt carstificat i incòmode, on tampoc podem badar.
Finalment el terreny esdevé més transitable alhora
que trobarem alguna fita. Si anam seguint les fites, arribarem al Nus de sa
Corbata.
De tota manera hi ha una altra opció que és la
següent: superada la part més incòmode del carst, procurarem pujar en diagonal
cap a l'esquerra, i anirem a passar per sota dels espadats que tindrem a
l'esquerra. Mantindrem aquesta direcció fins que vegem un collet a l'esquerra
que hem de travessar. Passat el collet, arribarem a una esplanada de càrritx,
on girarem a la dreta.
A partir d'aquest punt la nostra intenció és anar
pujant en diagonal cap a l'esquerra, i passar just per baix de la punta més
alta que tenim a l'esquerra, abandonant unes marques de pintura vermella que
hauran aparegut, les quals ens menarien al Nus de sa Corbata.
D'aquesta manera arribarem a un collet travessat per
una paret seca, darrere la qual veurem, molt a prop, la carretera de sa
Calobra. Aleshores girarem a l'esquerra i passarem per un collet situat a
l'esquerra de la bretxa per on passa la carretera. A l'altra banda del collet
trobarem la baixada pel vessant de cals Reis. Aleshores començarem a baixar en
diagonal cap a la dreta i anirem a parar a sobre d'un llom que separa dues
cometes.
Des del llom, i quan ho vegem factible, seguirem el
descens en diagonal a la dreta, travessarem una paret seca, i creuarem la
torrentereta que davalla des de cals Reis en un lloc on hi ha una torre
d'electricitat al costat d'una alzina, que deixarem a l'esquerra. Mantenint
aquesta direcció trobarem un pas de baixada al torrent que ve des de la font de
s'Escudella.
Arribarem al jaç del torrent just als peus d'un salt
on hi ha un gorg, seguirem el torrent uns quants metres i sortirem quasi tot
d'una per la dreta, per un pas on veurem que hi ha pedres compostes. Aquest pas
ens du a un replanet després del qual seguirem més o menys peu pla fins a
trobar un pas de baixada al torrent que tenim a l'esquerra (el del Gorg Blau).
Trobarem aquesta baixada en arribar a un bosquet d'alzines.
Baixarem pel jaç unes desenes de metres i sortirem
per la dreta en trobar un empinat pendent de roca. Superat el pendent, trobarem
rastres de camí que ens permetran pujar fins arribar a una petita esplanadeta
on, a la dreta, hi ha una sitja i, a l'esquerra, els revolts d'un antic camí de
ferradura. No seguirem el camí, sinó que travessarem la sitja i, no gaire més
lluny, sortirem a una zona de marjades que anirem pujant fins arribar a la
carretera. Ara ja sols ens queda una mica de paciència per arribar fins a
Escorca.
********************************************
ITINERARI 19
VOLTA A LA SERRA DE SES FARINES
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés: Hem de deixar el vehicle en l'aparcament del
restaurant d'Escorca, però que no quedi en l'esplanadeta que hi ha davant del
portell de la possessió.
• Dificultat: Itinerari que recorre un terreny on la progressió
és molt complicada. Cal destacar la dificultat per trobar el punt exacte en què
hem d'abandonar el jaç del torrent de Pareis, i la ubicació del pas de n'Alís.
•
Recomanacions: Hem de portar
prou aigua i evitar els dies de molt de sol. Per la coma de ses Cases no podem
badar gens, ja que si anam a parar per dins de l'esquetjar en podem sortir mal
parats. Convé no fer aquest itinerari els dies de boira.
• Desnivell
acumulat: 777 metres.
• Duració: Quatre hores, aproximadament, de recorregut
efectiu.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Iniciarem
el nostre itinerari en el portell que hi ha just davant del restaurant, a
l'altra banda de la carretera, és a dir, per la baixada normal del torrent de
Pareis.
Pocs
metres després arribarem als camps de conreu. En principi, anirem vorejant la
paret de pedra seca, que ens ha de quedar a l'esquerra, més endavant travessarem
un portell amb barrera metàl·lica, que normalment està obert i després farem un
gir de noranta graus a l'esquerra.
Passats
un centenar de metres, el tirany que seguim se separa dels camps de conreu i
gira a la dreta. Haurem d'estar alerta perquè, en arribar a una gran fita, hem
de fer un gir de noranta graus a l'esquerra en direcció als penya-segats, on
prendrem novament a l'esquerra i iniciarem el camí que ens deixarà en el jaç
del torrent de Lluc.
Un
cop en el jaç el seguirem uns metres i cercarem per l'esquerra un tirany que
ens traurà del torrent fins a arribar a s'Entreforc.
En
arribar a s'Entreforc, seguirem el jaç del torrent de Pareis i, quasi tot
d'una, anirem a cercar un tirany que s'enfila per la dreta per estalviar‑nos el
caos de roques d'aquest tram. El tirany ens conduirà fins a un primer pas: una
encletxa que davalla pel costat dret i, després, per sobre de grans blocs (sa
Llosa) i acaba altra vegada dins del jaç. A continuació farem dues
desgrimpades, quasi seguides, per l'esquerra del llit del torrent, després de
les quals seguirem un tram més del jaç i cercarem una fita a la dreta del
torrent per estalviar‑nos un altre tram de blocs i, més endavant, retornarem al
torrent.
Seguirem
un bon tros per dins del torrent, que ara és pràcticament pla, sempre pendents
de cercar, pel costat dret, la primera oportunitat d’enfilar‑nos‑hi. Cal posar‑hi
molta d'atenció, ja que l'inici de la pujada és el primer tram clau de
l'excursió. Trobarem la pujada després de vint‑i‑cinc minuts de marxa efectiva,
comptats des de s'Entreforc.
Si
hem encertat la pujada ens adonarem de per què, a una desena de metres del jaç
del torrent, hi ha una fita... de tota manera per aquests indrets tampoc
tindrem gaire més opcions per triar.
La
pujada, un cop fora del jaç del torrent, és forta i cal prendre‑se‑la amb
calma. Seguirem sempre les fites i la lògica del terreny, de principi per la
línia de màxim pendent, però les fites no es torbaran a desviar‑nos cap a l'esquerra,
deixant a mà dreta els penya‑segats. D'aquesta manera arribarem a un lloc on
tindrem una balma a mà dreta, just després de la qual, en l'esperonet que ve a
continuació, hi ha el pas de n'Alís (o des Contrabandistes). El pas està marcat
amb unes fites on hi ha un petit collet rocós, a l'esquerra de la balma (ens hi
hem de fixar be!). El pas consisteix en una ziga‑zaga esquerra‑dreta enmig d'un
ambient grandiós.
Un
cop superat el pas, entrarem en la coma de ses Cases, que hem de remuntar fins
al final. El terreny és incòmode, però està fitat (marge dret). Cal no badar,
ja que si perdem les fites de vista podem acabar emmerdats pel mig d'un
esquetjar esmoladíssim. És sens dubte una pujada intensa.
A
mesura que pujam, el pendent i el terreny, sense deixar de ser incòmode, es va
suavitzant. Apareixerà a la fi el quarter des Carabiners, que està més lluny
del que sembla... cal no perdre la tranquil·litat.
A
prop del quarter, travessarem dues parets de pedra seca, girarem a la dreta,
travessarem una altra paret de pedra seca i entrarem en la part superior d'un
comellar (on hi ha uns ullastres) que davalla al torrent de Lluc.
En
principi, farem la baixada per uns costers de càrritx de forma més o menys
còmoda (comparat amb la pujada això ens semblarà una autopista). De tota manera
cal anar sempre pel marge dret d'una torrentera que ens vindrà per l'esquerra
(el torrent des Boverons), ja que en arribar a una esplanada on hi ha bastants
d'ullastres, veurem que, a la vegada que el terreny comença a complicar‑se,
apareixeran les primeres fites.
És
molt important no perdre de vista les fites, ja que seran l'únic element que
ens permetrà la progressió per aquests indrets deixats de la mà de Déu.
La
teringa de fites ens fa davallar pel costat dret del torrent des Boverons fins
que, ja en la part inferior, en travessa el jaç (el pas des Boverons) i farem
la resta de baixada fins al torrent de Lluc pel marge esquerre.
Arribarem
al torrent de Lluc, si fa no fa, davant el camí que ens ha de pujar fins a
Escorca. Per agafar‑lo, baixarem uns metres pel torrent de Lluc fins a trobar,
a l'esquerra, el mateix camí que hem utilitzat en l'inici de l'itinerari per
baixar des d'Escorca fins al jaç del torrent.
***********************************************
ITINERARI 20
FUMAT - CALA EN
GOSSALBA
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem
l'itinerari en la desviació que condueix a cala Murta, a prop del Km 12 de la
carretera port de Pollença-far de Formentor.
•
Dificultat: Itinerari
que, sense assolir grans desnivells ni tenir una gran longitud, pot arribar a
ser dur en dies calorosos o de molt de sol. Si la mar està moguda, podeu tenir
problemes per arribar a la platja de cala Murta, a causa de la reixeta del
xalet que hi ha en la mateixa cala.
•
Recomanacions: Hem de portar
aigua. Si realitzam aquest itinerari a l'estiu, per allò que la ruta passa per
dues cales, hem de sortir dejorn.
•
Desnivell acumulat:
626 metres.
•
Duració: unes dues hores i
mitja de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Començarem l'itinerari deixant les cases de cala
Murta a l'esquerra. Quasi tot d'una trobarem una barrera que tanca l'accés als
vehicles, però permet el pas a peu per la dreta.
Després de vuit o nou minuts d'anar pel camí
asfaltat, en veurem a l'esquerra un sense asfaltar que s'endinsa dins del bosc
que seguirem.
Aquest camí (si és que es pot anomenar així) va
deixant el Fumat a l'esquerra fins que gira a l'esquerra i va pel mig d'un
comellar, a dalt del qual veurem les nombroses ziga-zagues del camí del Far. El
camí esdevé un tirany que s'enfila pel marge dret del comellar.
En un moment determinat, seguint el tirany, ens
toparem amb el camí del Far. Aquest camí du tan poc pendent i fa tants de
revolts, que val la pena d'anar adreçant fins arribar al coll de la Bretxa, on
el camí comença a davallar per l'altre vessant.
No creuarem aquesta bretxa per on passa el camí,
sinó que ens acabarem d'enfilar al coll que separa el Fumat del puig Garballó,
i després girarem a l'esquerra en direcció al cim del Fumat. Seguint unes
marques de pintura vermella arribarem fins el capcurucull del Fumat, on hi ha
un vèrtex geodèsic.
Baixarem del Fumat en direcció al nostre proper
objectiu: la Roca Blanca. No gaire lluny del cim trobarem un seguit de fites
que ens conduirà sense cap problema fins al coll de la Creu.
Un cop en el coll, ens enfilarem sobre la carena de
la Roca Blanca. Apareixerà tot d'una una teringa de fites que va seguint el
traçat d'un tirany mig esborrat, que ens menarà sense cap problema fins al cim
de la Roca Blanca.
Des del cim de la Roca Blanca seguirem el llom de la
carena en direcció al far de Formentor. La nostra intenció és pujar fins a la
darrera prominència de la carena, abans que aquesta baixi definitivament cap a
la torrentera que es dirigeix cap a la cala en Gossalba. Aquest terreny és un
poc més incòmode que el que ens ha portat fins al cim, però no ens ofereix cap
dificultat destacable.
Des de la darrera prominència de la carena veurem
que aquesta davalla cap a la torrentera abans esmentada seguint la direcció, si
fa no fa, del far de Formentor, i que a la dreta hi ha una petita torrentereta.
Baixarem per aquesta torrentereta fins arribar al camí que ve de la carretera
del far i es dirigeix cap a cala en Gossalba, on arribarem sense problemes.
Quan ja arribam a la cala, sembla que el camí la vol
deixar a l'esquerra. En aquest bocí veurem unes fites que surten del camí cap a
la dreta. Si les seguim, veurem que ens porten a una altra caleta on també hi
arriba una torrentera. Aleshores seguirem torrentera amunt fins que, en arribar
a un punt on hi ha dos pins molt a prop del jaç i un forat en les roques de la
dreta, veurem que hi ha una mica de tirany que s'enfila per l'esquerra de la
torrentera.
Seguint aquest tirany, creuarem altra vegada la
torrentera i continuarem un bocí per la dreta i, no gaire més envant, tornarem
a creuar la torrentera i ens enfilarem pel marge esquerre, marge que ja no
abandonarem.
Aquí trobarem unes fites que ens aniran pujant per
aquest marge. Seguirem aquestes fites fins arribar a un lloc on tindrem un coll
a l'esquerra. Aleshores abandonarem el seguit de fites, creuarem el coll i
iniciarem el descens per l'altre costat en direcció a cala Murta.
En arribar al nivell de la mar no ens quedarà altre
remei que anar vorejant arran de mar, ja que una reixeta, que sembla col·locada
per algun nostàlgic dels camps de concentració, no ens deixa pràcticament lloc
físic per travessar fins a la cala.
En arribar a la platja, ja sols ens queda seguir el
camí asfaltat per arribar al punt d'inici d'aquest itinerari.
NOTA: Si en ser en el coll per baixar a cala Murta veim
que la mar està moguda, la millor opció no és baixar cap a la mar, sinó seguir
cap a la dreta per fer el descens un cop contrapassada la platja, ja que la
reixeta en qüestió s'enfila fins bastant amunt.
