20 Itineraris IX

Aquí trobareu els itineraris de l'1 al 5 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (III) .


 Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.


ITINERARI 1

PUIG DE SES BASSES - PUIG DE SES CELLES

INFORMACIÓ GENERAL

Accés: Sortirem des de la població de s'Arracó. Arribant-hi des d'Andratx, cercarem a mà dreta el carrer del Porvenir, punt d'inici de l'itinerari.
Dificultat: La poca altitud de les muntanyes que visitam no ens ha d'enganyar, ja que l'itinerari s'arriba a fer llarg, sobretot en dies de sol intens. Les restes d'antics incendis i la mala qualitat de la roca ens pot dificultar la progressió en algun dels sectors de l'itinerari.
Recomanacions: Portarem aigua en abundancia i procurarem evitar els dies calorosos. Hem de posar especial esment en l'ascensió al puig de ses Celles, ja que la pèsima qualitat de la roca juntament amb el fort pendent ens pot donar un ensurt. La inclinació del tall topogràfic no és representatiu ja que a causa de la longitud de l'itinerari està molt comprimit.
Desnivell acumulat: 692 metres.

Duració: Poc menys de quatre hores de recorregut efectiu.





DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

Sortirem des del carrer del Porvenir i, quasi tot d'una, arribarem a una bifurcació del carrer on seguirem el ramal de la dreta (en el de l'esquerra hi ha un rètol amb la inscripció "Barri Can Massana").

Un cop fora de la població, el camí segueix asfaltat. Deixarem a l'esquerra una desviació amb un altre rètol amb la inscripció "Barri sa Clota", i més envant una altra a la dreta amb un rètol de "Camí de Son Castell" i anirem pel que porta el rètol indicador "Barri Son Guillem".

El camí deixa d'estar asfaltat quan arriba a una casa on hi ha una placa que indica "Sa font des Bosc", aleshores gira a l'esquerra i travessa una torrentera per un pontet. Si en aquest indret deixàssim el camí per remuntar uns metres la torrentera, arribaríem a la font des Bosc, que no sempre porta aigua.

El camí, que fins a sa font des Bosc era pràcticament horitzontal, es decideix a la fi a pujar, fa dos revolts tancats, deixant a la dreta les cases de Can Benet, i arriba a un punt on es trifurca: el ramal de la dreta és clarament ascendent, el del mig sembla que porti a una casa que s'intueix per darrere les oliveres, i el de l'esquerra condueix en descens fins a uns camps de conreu on sembla que acaba. Nosaltres seguirem el del mig.

El camí passa pel davant de la casa que s'intuïa per darrere les oliveres (duu el número 20), i arriba a una altra casa en ruïnes —que porta el número 21—, que rodejarem per la dreta. Just passades les ruïnes arribarem a un pinaret on, després d'un primer pi gros, el camí es bifurca. Ambdós ramals porten al mateix lloc, però si ens volem estalviar una voltera agafarem el de la dreta.

El camí puja per dins del pinar fent un parell de ziga-zagues i arriba a un collet, després del qual es replana momentàniament i, més envant, torna a pujar fent un parell de revolts i arriba a un segon collet.

Després d'aquest segon collet, ja veurem a l'esquerra els costers que pugen fins a sa Paret des Moro, un dels objectius d'aquest itinerari, però que no atacarem des del lloc on ens trobam, sinó que ho farem pel vessant contrari.

El camí, que de cada cop és més estret, segueix un traçat horitzontal. A l'esquerra veurem una sèrie de porxos, algun dels quals està esbucat: són ses Rotes de s'Hereu.

Finalment arribarem a un punt on, després de creuar una paret de pedra seca mig esbaldregada, el camí esdevé en tirany i es dirigeix a un esquifit grup de pins, sota el qual hi ha un porxo: la caseta de l'amo en Pep.

El tirany va serpentejant pel mig de la garriga baixa, però no és mal de seguir ja que disposam de l'ajut de marques de pintura.

En arribar al porxo, el rodejarem per l'esquerra i, després d'uns metres no gaire clars, seguirem per un camí que trobarem.

En ser en el camí ja veurem el nostre proper objectiu: les cases de ses Basses, que estan situades en un pinaret que veurem a l'altra banda de la torrentera. De fet, el camí que seguim va baixant cap a la torrentera en un seguit de revolts, però si ens els volem estalviar, el que hem de fer és abandonar el camí quan aquest faci el primer revolt marcat a la dreta. Aleshores veurem que, de la mateixa corba, surt un tiranyet en direcció, si fa no fa, a les cases de ses Basses.

Si agafam el tiranyet —que està indicat en el croquis—, veurem que es desdibuixa en arribar a un lloc on el pendent de cap a la torrentera s'accentúa; aleshores el que farem serà continuar el descens en diagonal cap a la dreta. D'aquesta manera tornarem a sortir al camí que hem deixat més amunt en un punt situat a la dreta d'una presa de contenció que veurem en el jaç de la torrentera.

Seguirem aquest camí cap a l'esquerra, és a dir, en el sentit ascendent del jaç. El camí acaba per confondre's amb el jaç de la torrentera i, si el seguim uns metres més, veurem que a la dreta s'inicia una pista ascendent per on hem de continuar.

La pista puja en direcció a les cases de ses Basses fins que, en ser-hi a prop, es desvia clarament a la dreta fins arribar al camí que ve del coll de sa Gramola. Aleshores girarem a l'esquerra i no ens torbarem molt a arribar a la primera de les cases.

En arribar-hi no hem de fer cas d'una indicació feta amb pintura vermella que ens indica que hem de desviar-nos a la dreta, sinó que hem de seguir cap a l'esquerra i passar pel davant de la casa.

Passades les cases, el camí es dirigeix a un collet situat a la dreta del puig de ses Basses, que tenim pràcticament davant. En arribar al collet sortirem del camí cap a l'esquerra, més o menys a l'altura d'un petit grup de pins, i ens enfilarem directament cap el cim, que des d'aquí no es veu, cercant la pujada més còmoda.

En principi la pujada és forta, però més envant se va suavitzant fins a convertir-se en un llom pràcticament horitzontal que ens mena, sense cap entrebanc, fins al vèrtex geodèsic del puig de ses Basses.

Per seguir el nostre itinerari el que hem de fer és anar pel llom en direcció al nostre proper objectiu, el puig de la Trapa, que veurem a l'esquerra d'una cresta dentada: els puntals de la Trapa.

Entre el puig de ses Bases i el de la Trapa no sols el terreny no ofereix dificultats destacables, sinó que a més a més, si ens hi fixam, trobarem rastres de tirany que ens ajuden en la nostra progressió.

En ser en el puig de la Trapa, per anar al nostre proper cim, sa Paret des Moro —situat en el punt culminant d'uns penya-segats que haurem deixat a l'esquerra mentre ens dirigíem al puig de la Trapa—, haurem de retrocedir per la carena un centenar de metres, i després anar baixant en diagonal a la dreta en direcció al coll que separa el llom on estam situats de sa Paret des Moro, que apareix en el mapa de l'IGN com a collet de sa Coma de sa Font.

Un cop en el coll ens enfilarem per l'altre costat fins assolir la carena i la seguirem per arribar, també sense cap problema, al cim de sa paret des Moro.

Tornarem al collet de sa Coma de sa Font i girarem a l'esquerra per iniciar el descens en direcció a Sant Elm. Des del coll, veurem que s'inicia un comellar que té a la dreta es Pantaleu i a l'esquerra una punta prominent: es tracta del puig de ses Celles, el nostre proper objectiu.

Per baixar pel comellar és millor fer-ho per un dels dos costats, preferentment el de la dreta, ja que a causa de l'existència de nombrosos arbres tombats, resultat d'antics incendis, la baixada pel mig és més que problemàtica.

En la part inferior del comellar deixarem a la dreta les restes d'una antiga rota i rodejarem el puig de ses Celles per l'esquerra, a la recerca d'un punt feble dels espadats que tenim davant. Aquest punt feble, el trobarem en un lloc on hi ha un grupet de garballons.

Superat el pas dels garballons entrarem en l'empinadíssim pendent que, a causa de la gran quantitat d'arbres tombats i la malíssima qualitat de la roca, sembla més una pista americana que l'ascensió a un cim, i en més d'una ocassió haurem d'utilitzar les mans per progressar. Mentre pugem haurem de procurar desplaçar-nos sempre que sigui possible possible, en diagonal cap a l'esquerra, ja que si anam molt a prop dels penya-segats de la dreta arribarem a un fals cim i ens veurem obligats a tornar enrere per arribar al cim vertader.

Per baixar del punt culminant del puig de ses Celles, ens situarem d'esquena al puig de la Trapa i seguirem la carena que davalla en direcció al puig d'en Farineta, els espadats del qual tindrem davant.

En la part inferior, la cresta esdevé en llom i s'interna per dins un pinar en què haurem d'anar baixant una sèrie de marges fins arribar a un porxo amb el sostre esfondrat per una branca de pi.

Després del porxo, i seguint en la mateixa direcció que portàvem, no serà necessari que anem per sobre del llom, sinó que podem anar per la dreta, on fins i tot hi ha rastres de tirany i alguna fita. Així arribarem a un petit collet situat just davant d'una cresteta rocosa perpendicular a la direcció que portam.

Podem superar aquesta petita cresta tant per la dreta com per l'esquerra, per arribar al vertader coll que separa el puig de ses Celles del puig d'en Farineta. En arribar-hi, girarem a la dreta i cercarem un camí que s'inicia, no gaire lluny, en el marge esquerre del comellar.

Aquest camí es converteix ràpidament en pista i davalla, fent successives ziga-zagues, fins endisar-se dins un ombrívol pinar (cosa rara per aquests indrets). El camí passa pel davant d'un porxo recentment restaurat, i després es bifurca. El nostre itinerari segueix el ramal de l'esquerra (el de la dreta és clarament ascendent).

Un poc més endavant passarem per un altre porxo restaurat, i no gaire més lluny, el camí arriba a l'antic camí de s'Arracó a Sant Elm: hem de prendre cap a l'esquerra.

Aquest camí ens conduirà sense cap problema fins a la carretera. Només haurem de tenir present que quan trobem una bifurcació hem d'agafar el ramal de l'esquerra, que porta la indicació "camí de la font des Morers".

************************************************

ITINERARI 2

SERRA DES PINOTELLS - S'ESCLOP

INFORMACIÓ GENERAL

• Accés: iniciarem l'itinerari en el mirador des Grau, Km 98 de la carretera Andratx-Estellencs.
• Dificultat: Itinerari que, malgrat que en alguns trams no hi ha camí, no arriba a ser mai complicat. Cal destacar el fort pendent en la pujada a la mola de s'Esclop.
• Recomanacions: Hem de portar aigua, ja que si n'hem d'agafar en el fontinyol que hi ha a prop de la carretera, podem treure floridura. Evitar els dies boirosos o molt assolellats.
• Desnivell acumulat: 714 metres.
• Duració: Aproximadament tres hores de recorregut efectiu.





DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

Sortirem del mirador per la carretera en direcció a Estellencs fins que, en arribar al piló del Km 97, hem d'agafar a mà dreta per un camí sense asfaltar. No ens torbarem a passar per una font que representa l'última oportunitat de proveir-nos d'aigua fins a la font des Quer.

Després de la font el camí puja per un fort pendent fent successives ziga-zagues fins arribar a una bifurcació: prendrem cap a l'esquerra, ja que el camí de la dreta ens menaria a la coma d'en Vidal. A partir d'aquest punt el camí es replana momentàniament i després torna a pujar fins arribar a la zona recreativa. En arribar-hi, ens fixarem que hi ha una barraca de carboner, hem d'agafar un camí, més estret que el que hem seguit des de la carretera, que comença darrere de la barraca.

Aquest camí va pel fons d'un comellar fins arribar a un punt on inicia una forta pujada pel costat dret. Després de fer una sèrie de revolts, sempre en forta pujada (el pas des Cossi), el pendent es suavitza. En aquest punt haurem d'estar pendents d'agafar una desviació a la dreta, que ens desvia del camí al Galatzó per anar a s'Esclop.

            Aquest nou caminoi, indicat amb fites, ens condueix cap a un collet on veurem que hi ha pintat a les roques les indicacions de "Esclop" i "Galatzó". En arribar a aquest punt abandonarem el caminoi i anirem camp a través en direcció al Morralàs, situat a l'extrem dret de la serra des Pinotells, que ara ens queda a la dreta.

Farem la pujada seguint la línia de màxim pendent, tenint com a referència un pi solitari que ens queda, si fa no fa, a la dreta de la línia  esmentada. En arribar al pi, farem una lleugera baixada i ens enfilarem, en pocs minuts, fins a la fita que indica el cim del Morralàs.

A partir del Morralàs, girarem a l'esquerra i seguirem el llom de la serra des Pinotells en direcció a s'Esclop, que veim guaitar per darrere d'un bosquet de pins situat en la mateixa serra.

La serra des Pinotells és fàcil de seguir, oferint sols de principi alguna dificultat. Passarem pel pinaret que havíem vist des des Morralàs, després arribarem, sense pena ni glòria, al punt culminant de la serra. En començar el descens apareixerà una reixeta, la vorejarem pel costat esquerre fins arribar a un collet on retrobarem el caminoi que havíem deixat per pujar al Morralàs.

Seguirem aquest caminoi, indicat amb fites, cap a la dreta i arribarem, després d'una pujada no gaire llarga, a un altre collet on hi ha una era, que ens ofereix una magnífica vista retrospectiva sobre la zona del Galatzó.

Un cop passada l'era, seguirem el traçat d'un caminoi que es dirigeix a un coll que no hem de travessar, ja que, en arribar-hi, seguirem les indicacions d'unes fites que es dirigeixen a la impressionant mola de s'Esclop, que tenim ben davant.

Les fites ens fan pujar pels marges abandonats, després dels quals s'accentua el pendent. Cal prendre-s'ho amb calma.

En arribar, entre forts alens, a l'altiplà de la mola, les fites ens conduiran sense cap entrebanc fins al vèrtex geodèsic que indica el capcurucull de la mola, a prop de les runes de la caseta de n'Aragó.

Per baixar del cim ens situarem entre el vèrtex geodèsic i les runes, i iniciarem el descens en direcció a la mar. Tot d'una apareixeran unes fites que ens menaran pel lloc més factible d'aquesta forta baixada. Arribarem així a una zona de marges, on girarem a la dreta i anirem vorejant els penya-segats de la mola, seguint sempre les indicacions de les fites que trobem.

El tirany va vorejant la mola sempre en sentit de baixada. D'aquesta manera arribarem a un punt on, després de passar per la dreta d'uns grans blocs de roca, veurem abaix, a l'esquerra, els polls que ens indiquen la situació de la font des Quer. Aleshores cercarem l'opció més factible per arribar-hi.

Un cop en la font, un caminoi que deixa a la dreta els polls en principi ens separa del comellar on hi ha la font, però després d'un revolt a la dreta inicia un inversemblant descens, impossible de preveure amb més de tres metres d'antelació, per dins d'una atapeïda vegetació. De tota manera el caminoi no és mal de seguir i està indicat amb pintura vermella.

En arribar a la part inferior d'aquesta selva, travessarem una paret seca per un portell sense barrera, i després el tirany passa al costat dret de la torrentereta. D'aquesta manera continuarem el descens per un tirany, indicat amb fites i marques de pintura vermella, que es va fent més evident així com baixam.

Al final d'aquest camí arribarem als camps de conreu des Grau i poc després a les cases, on agafarem un altre camí, més ample, que ens conduirà fins a la carretera, sempre que deixem una desviació a mà dreta que hi ha poc després de les cases.

***********************************************

ITINERARI 3

PUNTALS DE PLANÍCIA

INFORMACIÓ GENERAL

• Accés: Des de Puigpunyent, sortirem en direcció a Galilea. Ens desviarem a la dreta, quasi tot d'una, on hi ha un cartell de "Reserva Puig de Galatzó". Seguirem les indicacions d'aquests cartells fins que arribem a un coll on tenim tres alternatives: nosaltres seguirem la de la dreta. A continuació deixarem a la dreta una desviació que davalla, passarem per una antiga pedrera i, en la propera desviació, ens desviarem a la dreta (on hi ha un pi amb pintura blanca). Després d'un fort pendent arribarem a la font des Pi, lloc on deixarem el vehicle.
• Dificultat: La localització del pas de s'Enquetja i el de sa Rata.
• Recomanacions: Convé portar aigua (la de la font des Pi no és fiable) i no aventurar-se per cap pas de dubtosa continuïtat... hi podem tornar un altre dia.
• Desnivell acumutal: 568 metres.
• Duració: A prop de tres hores de recorregut efectiu... que poden ser més si perdem temps cercant els passos.





DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

Deixant la font des Pi a la dreta, iniciarem el recorregut pujant per l'ample camí de terra que s'inicia allà mateix. Un poc més amunt aquest camí fa un revolt a l'esquerra, i hem de seguir una desviació a mà dreta que veurem just després del revolt.

Aquesta desviació s'acaba de sobte, però si ens hi fixam veurem dues fletxes (una de groga i una altra de vermella) pintades en una roca que ens indiquen cap a l'esquerra. És l'inici d'un caminoi ben marcat que ens conduirà fins al coll des Carnisseret.

En arribar-hi, veurem que a la nostra hi ha un tancat de reixeta; el rodejarem per l'esquerra fins arribar al coll pròpiament dit, on s'inicia un caminoi que davalla pel vessant d'Estellencs. Aquest caminoi no es torba a girar cap a la dreta i va, mantenint el desnivell, fins a un altre coll tancat per una paret de pedra seca que no hem de creuar, sinó que, deixant la paret a la dreta, seguirem el traçat d'un tirany poc marcat que continua a mig coster en direcció a una altra paret, després de la qual no ens torbarem a arribar a un collet on hi la l'era des Moro.

Des de l'era, baixarem per dins l'alzinar, sense camí, amb tendència a seguir una diagonal cap a la dreta. D'aquesta manera arribarem en pocs minuts a un caminoi que hem de seguir cap a la dreta (hem de fer la tornada pel mateix lloc, per això convé memoritzar el lloc on hem accedit al caminoi).

Aquest caminoi ens condueix a mig coster fins que es junta amb un altre de més ample, que també seguirem cap a la dreta. En pocs minuts aquest camí arriba al coll d'Estellencs, on trobarem un portell tancat amb una barrera metàl·lica, però té un botador de fusta per passar a l'altre costat.

A pocs minuts del coll, trobarem una desviació a l'esquerra indicada amb una marca de pintura verda en una roca. Seguint aquesta indicació, seguirem el traçat d'un caminoi que, després d'una forta pujada travessa un portell, continua la pujada, ara més suau i finalment es replana.

Aquí haurem de posar tots els sentits, ja que és un tram clau de l'itinerari. En arribar a un lloc on el camí fa una breu baixada (hi ha fins a quatre fites en un bocí curt de camí) ens desviarem a la dreta seguint les indicacions d'unes fites. D'aquesta manera travessarem una petita rosseguera de terra vermellosa que davalla dels penya-segats que veurem a la dreta. Unes quantes fites més ens conduiran fent una lleugera pujada pels peus dels penya-segats fins que arribem a un punt on s'esvaeixen. A partir d'aquí pujarem seguint la direcció de màxim pendent (la pujada és molt forta), anant a parar als peus del pas de s'Enquetja, que tindrem a l'esquerra. Està format per un gran crui que condueix al cim dels Puntals. La millor manera de pujar-hi és per la part de la dreta. Hem d'anar amb compte. Un cop dalt del pas serem en el cim dels Puntals.

Per baixar del cim donarem l'esquena al Galatzó i seguirem les indicacions d'unes fites, que ens conduiran fins a un antic camí de carro. Aquest camí gira primer a l'esquerra i després a la dreta. Just en el revolt de la dreta (a cinc minuts del cim) ens desviarem a l'esquerra i iniciarem una forta baixada per una canal de terra i pedres, al final de la qual girarem a l'esquerra, seguint les indicacions d'unes fites, després a la dreta i arribarem a la part inferior dels espadats. Hem fet el pas de sa Rata.

Després de baixar unes desenes de metres per dins de l'alzinar, ens fixarem que a l'esquerra —en el sentit de baixada— hi ha unes fites que ens aniran baixant en diagonal esquerra fins arribar a un replà on hi ha diverses sitges: el pla des Puntals. En aquest lloc s'inicia un camí que, seguint la mateixa direcció que portàvem, ens conduirà al camí que havíem deixat per iniciar l'ascensió final al pas de s'Enquetja.

Aquest camí ens conduirà, seguint a la inversa el mateix traçat que hem utilitzat en el camí de pujada, fins al coll d'Estellencs, dos minuts després del qual veurem a l'esquerra unes marques de pintura vermella. que ens indiquen el lloc on ens hem de desviar.

Ara ja sols ens queda estar pendents del punt on ens hem de desviar a l'esquerra per pujar a l'era des Moro, la qual cosa, si hem tingut la precaució de memoritzar el lloc a l'anada, no té cap més problema... com a referència direm que, si fa no fa, aquest lloc é a uns quinze minuts comptats des del coll d'Estellencs.

********************************************

ITINERARI 4

SA MOLA DE PLANÍCIA

INFORMACIÓ GENERAL

• Accés: Iniciarem l'itinerari des de la població de Banyalbufar, just quan sortim del poble en direcció a Estellencs.
• Dificultat: Segurament tindrem problemes d'orientació a l'hora de localitzar el comellar des Teixos a causa de la poca visibilitat que ens ofereix el bosc. La pujada pel comellar esmentat és bastant dura.
• Recomanacions: Hem de portar aigua. No convé que ens aventurem per pujades de dubtosa continuïtat, ja que en podem passar un fum. En tot cas, però, gaudirem de la inusual riquesa botànica de la part superior del comellar des Teixos.
• Desnivell: 822 metres.
• Duració: Més de tres hores i mitja de recorregut efectiu, que poden ser més  cercant la pujada correcta.





DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

A la sortida de Banyalbufar en direcció a Estellencs, veurem a mà esquerra el començament del camí des Rafal, que està indicat amb un cartell de GR.  Aquest camí, a bocins asfaltat, a bocins encimentat o ni una cosa ni l'altre, puja en fort pendent fins arribar al bosc, on es converteix en un camí de ferradura.

En arribar a les cases des Rafal, les deixarem a l'esquerra i continuarem pel camí que ens hi ha portat. Aquest camí arriba a una desviació a mà esquerra que hem de seguir, deixant així el traçat del futur GR.

No gaire més envant arribarem a una bifurcació on prendrem l'opció de la dreta, ja que la de l'esquerra ens tornaria al Rafal.

A cinc minuts de la bifurcació, arribarem a un portell que hem de travessar, ja que el camí que volta cap a la dreta ens duria a Planícia.

El camí, quasi horitzontal, passa un portell sense barrera que té una pica a la dreta i, no molt lluny del portell, es bifurca: nosaltres seguirem el ramal de la dreta.

A poc més de dos minuts de la bifurcació hem de prendre una desviació a mà dreta. Aquest camí comença, a la fi, l'ascensió, travessa una paret seca, un poc després de la qual, i abans d'un marcat revolt a l'esquerra, veurem una desviació a mà dreta que hem de prendre.

No gaire lluny d'haver agafat la darrera desviació, en trobarem una altra a l'esquerra que també seguirem. Aquest nou camí —que és el que seguirem de baixada— puja fent un parell de revolts després dels quals hem d'agafar una desviació a mà esquerra.

Aquest camí, després de fer un parell de revolts, s'esvaeix, i així comença la part més complicada de l'itinerari. En línies generals, seguirem l'ascensió en diagonal esquerra segons la línia de màxim pendent... no hi ha cap referència clara, per la qual cosa cal posar-hi els cinc sentits.

Trobarem una petita rosseguera, a l'esquerra de la qual hi ha un esperó; la nostra intenció és rodejar aquest esperó per la base i anar a cercar alguna via d'accés que ens permeti acostar-nos a una gran rosseguera que es veu més amunt.

En arribar a la rosseguera, la qual cosa ens haurà costat no pocs esforços, anirem a cercar la part superior esquerra per rodejar, també per l'esquerra, un gran esperó rocós de forma cònica. En aquest sector ja hauran aparegut els primers teixos, que ens indiquen que anam per bon camí. Per l'esquerra de l'esperó cònic veurem una empinada canal que ens permetrà arribar als replans superiors. Val la pena aturar-se a contemplar la impressionant riquesa botànica que ens envolta... i per recuperar l'alè!

En arribar a la part superior ens trobarem amb un camí que seguirem cap a l'esquerra. Després d'un parell de revolts, quan el camí comenci a baixar, cercarem el cim: sabrem que hi hem arribat perquè hi ha un vèrtex geodèsic.

Per baixar del cim ens situarem en un collet entre el cim principal i un de secundari (on hi ha una caseta de vigilància forestal) i, d'esquena a la mar (de cara als Puntals) iniciarem el descens per un comellar, sense fer cas de rastres de camí que anirem trobant durant la baixada. Després d'uns vint minuts de baixada, arribarem a un camí que seguirem cap a la dreta, però si la nostra intenció és visitar ets Aljubets, cosa que val la pena, el seguirem uns minuts cap a l'esquerra i, un cop en ets Aljubets, tornarem enrere.

El camí de descens no té pèrdua possible; passarem per s'aljub des Porxo, més envant deixarem a l'esquerra un forn de calç que encara conserva la porta, passarem pel costat d'algunes basses i arribarem finalment al punt on l'hem deixat per iniciar la pujada cap al comellar des Teixos.

Ara ja sols ens queda fer a l'enrevés el mateix camí que hem fet d'anada i tornar a Banyalbufar.


NOTA: La manca de referències clares per trobar la pujada correcta pel comellar des Teixos, ens obliga a treure tota l'experiència per aconseguir dur a bon port aquest itinerari. No hi és de més fer una ullada des d'abaix als indrets per on ens mourem, ja que un cop en el bosc ens serà difícil orientar-nos. La referència més clara tal vegada sigui la gran rosseguera que hi ha abaix de la canal de sortida als replans superiors... que Déu ens agafi confessats!

*************************************************

ITINERARI 5

LA MOLA DEL RAM

INFORMACIÓ GENERAL

• Accés: Sortirem des d'Esporles pel carrer de la Costa de Son Tries, que està indicat amb un cartell que diu "Es Verger".
• Dificultat: Itinerari tècnicament còmode, on sols cal anar amb compte en el tram comprès entre Son Ferrà i el portell, a causa de l'absència total de camins o fites indicadores, a més a més hi ha una vegetació molt atapeïda.
• Recomanacions: Hem de portar aigua ja que no en trobarem de potable fins arribar a l'ermita de Maristel·la. Convé que posem atenció en el seguiment dels camins i tiranys, ja que, si ens desorientam, serà difícil retrobar el camí correcte.
• Desnivell: 643 metres.
• Duració: Menys de tres hores de recorregut efectiu.  





DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI

El nostre itinerari comença en el carrer de la Costa de Son Tries, després seguirem la carretera asfaltada però procurarem cercar les restes de l'antic camí empedrat que condueix a Son Ferrà. En trobarem un bocí curt abans de la primera corba tancada a la dreta que fa la carretera, i un altre a l'esquerra, quasi tot d'una de sortir de bell nou a la carretera, que ens permetrà no tocar més l'asfalt fins que arribem al portell de la possessió.

Aquest segon tram de camí ens deixarà en un collet a la dreta del qual veurem el portell que dóna accés a les cases de Son Ferrà, el qual està indicat amb un cartell situat a l'esquerra de la carretera que porta la indicació "Ermita". Aquest portell té una petita i estreta porta metàl·lica que en permet l'accés peatonal.

Passat el portell, seguirem un camí que va vorejant les cases de la possessió, que ens quedaran a l'esquerra. Molt a prop de les cases passarem una barrera, que procurarem deixar tal com l'hem trobada, després el camí fa un parell de revolts tancats en sentit ascendent. En el primer revolt a la dreta que faci el camí, l'abandonarem i seguirem un caminoi, pràcticament horitzontal, que deixa les cases de Son Ferrà a l'esquerra.

El caminoi, que va vorejant una reixeta, s'acaba en arribar a una font que sembla ser el punt de subministrament d'aigua de les cases. Aleshores haurem de posar els cinc sentits, perquè som a l'inici del tram clau de l'itinerari: sols hi ha un tirany que en el tram inicial no és gaire fàcil de seguir i, a més a més, l'abundant vegetació tampoc ens ajuda a progressar. Això si, trobarem algunes fites que ens faran pujar en diagonal una mitja dotzena de marges i, si no ens despistat, arribarem a un portell.

Des del portell, travessarem els camps de conreu als quals dóna accés. Mantindrem aquesta direcció fins que vegem que els camps, que en principi fan una lleugera pujada, comencen un suau descens; aleshores girarem a la dreta i seguirem la línia de màxim pendent. De fet, hauran aparegut unes taques de pintura verda —no n'hi ha gaire i tampoc són fàcils de veure— que ens podran ajudar una mica a orientar-nos.

D'aquesta manera seguirem un tirany mig esborrat que ens conduirà fins a un portell sense barrera que dóna accés al bosc.

Tot just passat el portell s'inicia un camí que ben prest gira a l'esquerra i va a cercar un empinat comellar per on s'enfila en succesius revolts també en fort pendent. Tant en aquesta zona de bosc com més amunt, podrem veure els efectes de la nevada del novembre de 1999 sobre els pobres arbres: grans pins tombats i branques d'alzina esqueixades.

En la part superior del comellar travessarem un altre portell sense barrera, després del qual el tirany perd pendent de forma gradual. Aquest tirany, bastant ben marcat, és fàcil de seguir i sols haurem d'anar amb compte en arribar a un cartell de "Coto privado de caza", on fa un sobtat canvi de direcció cap a l'esquerra.

Quan el tirany arriba a terreny horitzontal, començarem a vorejar una paret de pedra seca que ens quedarà a l'esquerra. Aleshores haurem de cercar un portell que s'obre en la paret i passar-lo.

Després seguirem un tirany —més estret que el que hem deixat— que ens condueix en uns quants minuts fins a un aljub, el deixarem a l'esquerra i seguirem el simulacre de tirany que ens portarà fins a una gran fita, col·locada en un camí molt envaït per la vegetació, situat de forma transversal a la direcció que portam.

No el seguirem ni cap a la dreta ni cap a l'esquerra sinó que el travessarem, mantenint la direcció que portàvem quan hem arribat a la fita, i cercarem un altre camí, també molt envaït per la vegetació, que puja enmig d'un comellar en successius revolts.

Aquest camí es va deteriorant a mesura que pujam fins que arriba a un punt en què desapareix definitivament. A partir d'aquest punt, algunes fites esporàdiques ens indiquen la direcció a seguir que és, més o menys, pujar pel mig  del comellar. En arribar a la part superior creuarem una paret de pedra seca, poc després de la qual passarem pel mig d'un gran passadís obert entre les roques, i arribarem d'aquesta manera al que en queda d'una casa de neu.

Un cop en la casa de neu, girarem a la dreta en direcció a un collet tancat per una paret de pedra seca, que vorejarem cap a l'esquerra fins arribar a un petit espadat, punt que aprofitarem per passar a l'altre costat.

Ja a l'altre costat seguirem l'ascensió amb l'ajut d'unes fites que ens condueixen cap a una encletxa rocosa, que ens obligarà a una curta i fàcil grimpada. Superada l'encletxa, veurem just a l'esquerra el vèrtex geodèsic del cim: la Fita del Ram.

Per baixar del cim tornarem a realitzar el descens per l'encletxa, però en arribar al collet on hi ha la paret de pedra seca que hem botat després de passar per la casa de neu, no passarem a l'altre costat sinó que deixarem la paret a la dreta i seguirem les indicacions d'unes fites —i marques de pintura vermella—, que ens porten de principi en una direcció més o menys paral·lela a la paret.

Mantindrem aquesta direcció fins que travessem una petita paret mig esbaldregada, després de la qual les indicacions que anam seguint fan un gir de noranta graus a l'esquerra. A partir d'aquest punt l'itinerari segueix en clar descens, cercant sempre el punt més factible per fer-ho.

Així com baixam, el pendent es va suavitzant i, en un moment determinat, apareixerà a la dreta una paret de pedra seca. Les indicacions  que ens ajuden a realitzar el descens (fites i marques de pintura) segueixen en principi de forma paral·lela a la paret, però en arribar a una esplanadeta on hi ha un esbaldrec en la paret, ens indiquen que hem de passar a l'altre costat (dreta).

El camí que ara seguim és bastant clar, està indicat amb marques de pintura vermella i, a més a més, és pràcticament horitzontal, per la qual cosa podrem badar una estona en un fantàstic ambient de bosc.

El nostre camí, ara en suau descens, deixarà un aljub a l'esquerra, un poc més envant travessa una paret de pedra seca i no gaire més lluny gira a l'esquerra deixant a la dreta un enfonsament del terreny. Després travessa una clariana del bosc on se situen les ruïnes de les Ermites Velles (esquerra), després de les quals haurem de posar un poc d'atenció a les indicacions del camí, ja que es multipliquen les desviacions i hi ha risc de despistar-se.

Arribarem d'aquesta manera a l'esplanada de l'ermita de Maristel·la. El nostre itinerari continua ara per l'ample camí normal d'accés a l'ermita, i quan comença el descens en forma de successius revolts haurem d'estar atents a una corba que fa el camí cap a la dreta, segons el nostre sentit de marxa, on veurem que hi ha una desviació per un tirany indicat amb una fita a la dreta i una pintada en la roca de l'esquerra amb la indicació "Jesús".

Aquest tirany aviat arriba a una sitja amb la corresponent barraca; si ens interessa anar fins al Cor de Jesús, ens desviarem a la dreta, lloc realment recomanable perquè podrem contemplar una magnífica panoràmica. Si la nostra intenció és seguir l'itinerari, deixarem la sitja i la barraca a la dreta i seguirem el tirany que inicia una davallada pel mig del bosc que pràcticament no ens ha abandonat en tota l'excursió.

Aquest tirany no té fites ni marques de pintura, però no és mal de seguir.
Travessarem una paret per un portell on hi ha un parell de troncs per impedir el pas del bestiar. Si apareix alguna desviació que ens faci dubtar, sempre seguirem el camí que baixi de forma clara.

Passarem pel costat de les ruïnes d'un porxo, després del qual el camí gira a la dreta, augmenta l'amplada i realitza un descens fent una sèrie de ziga-zagues.

Quan l'alzinar es comença a aclarir, el camí es converteix en un tirany que continua el descens pel mig de margades d'antics camps de conreu, deixant a la dreta una paret de pedra seca que no hem de travessar en cap moment.

Quan el terreny perd pendent, el tirany es dirigeix a un portell sense barrera, que dóna accés al camí des Correu, rehabilitat recentment per FODESMA, el seguirem cap a la dreta i arribarem sense cap problema a Esporles.