Aquí trobareu els itineraris de l'1 al 5 del llibre 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (III) .
Els itineraris apareixen tal com els vaig publicar en el seu moment, i tots sabem que, des d'aleshores, l'accés a la Serra ha sofert canvis.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
És per això que no ens feiem responsables si en alguna de les rutes trobau l'accés restringit, o si han canviat les senyes d'identificació dels indrets.
ITINERARI 1
PUIG DE SES BASSES
- PUIG DE SES CELLES
INFORMACIÓ GENERAL
• Accés:
Sortirem des de la població de s'Arracó. Arribant-hi des d'Andratx, cercarem a
mà dreta el carrer del Porvenir, punt d'inici de l'itinerari.
•
Dificultat: La poca altitud de les muntanyes que visitam no ens ha
d'enganyar, ja que l'itinerari s'arriba a fer llarg, sobretot en dies de sol
intens. Les restes d'antics incendis i la mala qualitat de la roca ens pot
dificultar la progressió en algun dels sectors de l'itinerari.
•
Recomanacions: Portarem aigua en abundancia i procurarem evitar els dies
calorosos. Hem de posar especial esment en l'ascensió al puig de ses Celles, ja
que la pèsima qualitat de la roca juntament amb el fort pendent ens pot donar
un ensurt. La inclinació del tall topogràfic no és representatiu ja que a causa
de la longitud de l'itinerari està molt comprimit.
• Desnivell
acumulat: 692 metres.
• Duració:
Poc menys de quatre hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortirem des del carrer del Porvenir i, quasi tot
d'una, arribarem a una bifurcació del carrer on seguirem el ramal de la dreta
(en el de l'esquerra hi ha un rètol amb la inscripció "Barri Can
Massana").
Un cop fora de la població, el camí segueix
asfaltat. Deixarem a l'esquerra una desviació amb un altre rètol amb la
inscripció "Barri sa Clota", i més envant una altra a la dreta amb un
rètol de "Camí de Son Castell" i anirem pel que porta el rètol
indicador "Barri Son Guillem".
El camí deixa d'estar asfaltat quan arriba a una
casa on hi ha una placa que indica "Sa font des Bosc", aleshores gira
a l'esquerra i travessa una torrentera per un pontet. Si en aquest indret
deixàssim el camí per remuntar uns metres la torrentera, arribaríem a la font
des Bosc, que no sempre porta aigua.
El camí, que fins a sa font des Bosc era
pràcticament horitzontal, es decideix a la fi a pujar, fa dos revolts tancats,
deixant a la dreta les cases de Can Benet, i arriba a un punt on es trifurca:
el ramal de la dreta és clarament ascendent, el del mig sembla que porti a una
casa que s'intueix per darrere les oliveres, i el de l'esquerra condueix en
descens fins a uns camps de conreu on sembla que acaba. Nosaltres seguirem el
del mig.
El camí passa pel davant de la casa que s'intuïa per
darrere les oliveres (duu el número 20), i arriba a una altra casa en ruïnes
—que porta el número 21—, que rodejarem per la dreta. Just passades les ruïnes
arribarem a un pinaret on, després d'un primer pi gros, el camí es bifurca.
Ambdós ramals porten al mateix lloc, però si ens volem estalviar una voltera
agafarem el de la dreta.
El camí puja per dins del pinar fent un parell de
ziga-zagues i arriba a un collet, després del qual es replana momentàniament i,
més envant, torna a pujar fent un parell de revolts i arriba a un segon collet.
Després d'aquest segon collet, ja veurem a
l'esquerra els costers que pugen fins a sa Paret des Moro, un dels objectius d'aquest
itinerari, però que no atacarem des del lloc on ens trobam, sinó que ho farem
pel vessant contrari.
El camí, que de cada cop és més estret, segueix un
traçat horitzontal. A l'esquerra veurem una sèrie de porxos, algun dels quals
està esbucat: són ses Rotes de s'Hereu.
Finalment arribarem a un punt on, després de creuar
una paret de pedra seca mig esbaldregada, el camí esdevé en tirany i es
dirigeix a un esquifit grup de pins, sota el qual hi ha un porxo: la caseta de
l'amo en Pep.
El tirany va serpentejant pel mig de la garriga
baixa, però no és mal de seguir ja que disposam de l'ajut de marques de
pintura.
En arribar al porxo, el rodejarem per l'esquerra i,
després d'uns metres no gaire clars, seguirem per un camí que trobarem.
En ser en el camí ja veurem el nostre proper
objectiu: les cases de ses Basses, que estan situades en un pinaret que veurem
a l'altra banda de la torrentera. De fet, el camí que seguim va baixant cap a
la torrentera en un seguit de revolts, però si ens els volem estalviar, el que
hem de fer és abandonar el camí quan aquest faci el primer revolt marcat a la
dreta. Aleshores veurem que, de la mateixa corba, surt un tiranyet en direcció,
si fa no fa, a les cases de ses Basses.
Si agafam el tiranyet —que està indicat en el
croquis—, veurem que es desdibuixa en arribar a un lloc on el pendent de cap a
la torrentera s'accentúa; aleshores el que farem serà continuar el descens en
diagonal cap a la dreta. D'aquesta manera tornarem a sortir al camí que hem
deixat més amunt en un punt situat a la dreta d'una presa de contenció que
veurem en el jaç de la torrentera.
Seguirem aquest camí cap a l'esquerra, és a dir, en
el sentit ascendent del jaç. El camí acaba per confondre's amb el jaç de la
torrentera i, si el seguim uns metres més, veurem que a la dreta s'inicia una
pista ascendent per on hem de continuar.
La pista puja en direcció a les cases de ses Basses
fins que, en ser-hi a prop, es desvia clarament a la dreta fins arribar al camí
que ve del coll de sa Gramola. Aleshores girarem a l'esquerra i no ens torbarem
molt a arribar a la primera de les cases.
En arribar-hi no hem de fer cas d'una indicació feta
amb pintura vermella que ens indica que hem de desviar-nos a la dreta, sinó que
hem de seguir cap a l'esquerra i passar pel davant de la casa.
Passades les cases, el camí es dirigeix a un collet
situat a la dreta del puig de ses Basses, que tenim pràcticament davant. En
arribar al collet sortirem del camí cap a l'esquerra, més o menys a l'altura
d'un petit grup de pins, i ens enfilarem directament cap el cim, que des d'aquí
no es veu, cercant la pujada més còmoda.
En principi la pujada és forta, però més envant se
va suavitzant fins a convertir-se en un llom pràcticament horitzontal que ens
mena, sense cap entrebanc, fins al vèrtex geodèsic del puig de ses Basses.
Per seguir el nostre itinerari el que hem de fer és
anar pel llom en direcció al nostre proper objectiu, el puig de la Trapa, que
veurem a l'esquerra d'una cresta dentada: els puntals de la Trapa.
Entre el puig de ses Bases i el de la Trapa no sols
el terreny no ofereix dificultats destacables, sinó que a més a més, si ens hi
fixam, trobarem rastres de tirany que ens ajuden en la nostra progressió.
En ser en el puig de la Trapa, per anar al nostre
proper cim, sa Paret des Moro —situat en el punt culminant d'uns penya-segats
que haurem deixat a l'esquerra mentre ens dirigíem al puig de la Trapa—, haurem
de retrocedir per la carena un centenar de metres, i després anar baixant en
diagonal a la dreta en direcció al coll que separa el llom on estam situats de
sa Paret des Moro, que apareix en el mapa de l'IGN com a collet de sa Coma de
sa Font.
Un cop en el coll ens enfilarem per l'altre costat
fins assolir la carena i la seguirem per arribar, també sense cap problema, al
cim de sa paret des Moro.
Tornarem al collet de sa Coma de sa Font i girarem a
l'esquerra per iniciar el descens en direcció a Sant Elm. Des del coll, veurem
que s'inicia un comellar que té a la dreta es Pantaleu i a l'esquerra una punta
prominent: es tracta del puig de ses Celles, el nostre proper objectiu.
Per baixar pel comellar és millor fer-ho per un dels
dos costats, preferentment el de la dreta, ja que a causa de l'existència de
nombrosos arbres tombats, resultat d'antics incendis, la baixada pel mig és més
que problemàtica.
En la part inferior del comellar deixarem a la dreta
les restes d'una antiga rota i rodejarem el puig de ses Celles per l'esquerra,
a la recerca d'un punt feble dels espadats que tenim davant. Aquest punt feble,
el trobarem en un lloc on hi ha un grupet de garballons.
Superat el pas dels garballons entrarem en
l'empinadíssim pendent que, a causa de la gran quantitat d'arbres tombats i la
malíssima qualitat de la roca, sembla més una pista americana que l'ascensió a
un cim, i en més d'una ocassió haurem d'utilitzar les mans per progressar.
Mentre pugem haurem de procurar desplaçar-nos sempre que sigui possible
possible, en diagonal cap a l'esquerra, ja que si anam molt a prop dels
penya-segats de la dreta arribarem a un fals cim i ens veurem obligats a tornar
enrere per arribar al cim vertader.
Per baixar del punt culminant del puig de ses
Celles, ens situarem d'esquena al puig de la Trapa i seguirem la carena que
davalla en direcció al puig d'en Farineta, els espadats del qual tindrem
davant.
En la part inferior, la cresta esdevé en llom i
s'interna per dins un pinar en què haurem d'anar baixant una sèrie de marges
fins arribar a un porxo amb el sostre esfondrat per una branca de pi.
Després del porxo, i seguint en la mateixa direcció
que portàvem, no serà necessari que anem per sobre del llom, sinó que podem
anar per la dreta, on fins i tot hi ha rastres de tirany i alguna fita. Així
arribarem a un petit collet situat just davant d'una cresteta rocosa
perpendicular a la direcció que portam.
Podem superar aquesta petita cresta tant per la
dreta com per l'esquerra, per arribar al vertader coll que separa el puig de
ses Celles del puig d'en Farineta. En arribar-hi, girarem a la dreta i cercarem
un camí que s'inicia, no gaire lluny, en el marge esquerre del comellar.
Aquest camí es converteix ràpidament en pista i
davalla, fent successives ziga-zagues, fins endisar-se dins un ombrívol pinar
(cosa rara per aquests indrets). El camí passa pel davant d'un porxo recentment
restaurat, i després es bifurca. El nostre itinerari segueix el ramal de
l'esquerra (el de la dreta és clarament ascendent).
Un poc més endavant passarem per un altre porxo restaurat,
i no gaire més lluny, el camí arriba a l'antic camí de s'Arracó a Sant Elm: hem
de prendre cap a l'esquerra.
Aquest camí ens conduirà sense cap problema fins a
la carretera. Només haurem de tenir present que quan trobem una bifurcació hem
d'agafar el ramal de l'esquerra, que porta la indicació "camí de la font
des Morers".
************************************************
ITINERARI 2
SERRA DES PINOTELLS
- S'ESCLOP
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: iniciarem
l'itinerari en el mirador des Grau, Km 98 de la carretera Andratx-Estellencs.
•
Dificultat: Itinerari
que, malgrat que en alguns trams no hi ha camí, no arriba a ser mai complicat.
Cal destacar el fort pendent en la pujada a la mola de s'Esclop.
•
Recomanacions: Hem de portar
aigua, ja que si n'hem d'agafar en el fontinyol que hi ha a prop de la
carretera, podem treure floridura. Evitar els dies boirosos o molt assolellats.
•
Desnivell acumulat:
714 metres.
•
Duració: Aproximadament
tres hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Sortirem del mirador per la carretera en direcció a
Estellencs fins que, en arribar al piló del Km 97, hem d'agafar a mà dreta per
un camí sense asfaltar. No ens torbarem a passar per una font que representa
l'última oportunitat de proveir-nos d'aigua fins a la font des Quer.
Després de la font el camí puja per un fort pendent
fent successives ziga-zagues fins arribar a una bifurcació: prendrem cap a
l'esquerra, ja que el camí de la dreta ens menaria a la coma d'en Vidal. A
partir d'aquest punt el camí es replana momentàniament i després torna a pujar
fins arribar a la zona recreativa. En arribar-hi, ens fixarem que hi ha una
barraca de carboner, hem d'agafar un camí, més estret que el que hem seguit des
de la carretera, que comença darrere de la barraca.
Aquest camí va pel fons d'un comellar fins arribar a
un punt on inicia una forta pujada pel costat dret. Després de fer una sèrie de
revolts, sempre en forta pujada (el pas des Cossi), el pendent es suavitza. En
aquest punt haurem d'estar pendents d'agafar una desviació a la dreta, que ens
desvia del camí al Galatzó per anar a s'Esclop.
Aquest
nou caminoi, indicat amb fites, ens condueix cap a un collet on veurem que hi
ha pintat a les roques les indicacions de "Esclop" i
"Galatzó". En arribar a aquest punt abandonarem el caminoi i anirem
camp a través en direcció al Morralàs, situat a l'extrem dret de la serra des
Pinotells, que ara ens queda a la dreta.
Farem la pujada seguint la línia de màxim pendent,
tenint com a referència un pi solitari que ens queda, si fa no fa, a la dreta
de la línia esmentada. En arribar al pi,
farem una lleugera baixada i ens enfilarem, en pocs minuts, fins a la fita que
indica el cim del Morralàs.
A partir del Morralàs, girarem a l'esquerra i
seguirem el llom de la serra des Pinotells en direcció a s'Esclop, que veim
guaitar per darrere d'un bosquet de pins situat en la mateixa serra.
La serra des Pinotells és fàcil de seguir, oferint
sols de principi alguna dificultat. Passarem pel pinaret que havíem vist des
des Morralàs, després arribarem, sense pena ni glòria, al punt culminant de la
serra. En començar el descens apareixerà una reixeta, la vorejarem pel costat
esquerre fins arribar a un collet on retrobarem el caminoi que havíem deixat
per pujar al Morralàs.
Seguirem aquest caminoi, indicat amb fites, cap a la
dreta i arribarem, després d'una pujada no gaire llarga, a un altre collet on
hi ha una era, que ens ofereix una magnífica vista retrospectiva sobre la zona
del Galatzó.
Un cop passada l'era, seguirem el traçat d'un
caminoi que es dirigeix a un coll que no hem de travessar, ja que, en
arribar-hi, seguirem les indicacions d'unes fites que es dirigeixen a la
impressionant mola de s'Esclop, que tenim ben davant.
Les fites ens fan pujar pels marges abandonats,
després dels quals s'accentua el pendent. Cal prendre-s'ho amb calma.
En arribar, entre forts alens, a l'altiplà de la
mola, les fites ens conduiran sense cap entrebanc fins al vèrtex geodèsic que
indica el capcurucull de la mola, a prop de les runes de la caseta de n'Aragó.
Per baixar del cim ens situarem entre el vèrtex
geodèsic i les runes, i iniciarem el descens en direcció a la mar. Tot d'una
apareixeran unes fites que ens menaran pel lloc més factible d'aquesta forta
baixada. Arribarem així a una zona de marges, on girarem a la dreta i anirem
vorejant els penya-segats de la mola, seguint sempre les indicacions de les
fites que trobem.
El tirany va vorejant la mola sempre en sentit de
baixada. D'aquesta manera arribarem a un punt on, després de passar per la
dreta d'uns grans blocs de roca, veurem abaix, a l'esquerra, els polls que ens
indiquen la situació de la font des Quer. Aleshores cercarem l'opció més
factible per arribar-hi.
Un cop en la font, un caminoi que deixa a la dreta
els polls en principi ens separa del comellar on hi ha la font, però després
d'un revolt a la dreta inicia un inversemblant descens, impossible de preveure
amb més de tres metres d'antelació, per dins d'una atapeïda vegetació. De tota
manera el caminoi no és mal de seguir i està indicat amb pintura vermella.
En arribar a la part inferior d'aquesta selva,
travessarem una paret seca per un portell sense barrera, i després el tirany
passa al costat dret de la torrentereta. D'aquesta manera continuarem el
descens per un tirany, indicat amb fites i marques de pintura vermella, que es
va fent més evident així com baixam.
Al final d'aquest camí arribarem als camps de conreu
des Grau i poc després a les cases, on agafarem un altre camí, més ample, que
ens conduirà fins a la carretera, sempre que deixem una desviació a mà dreta
que hi ha poc després de les cases.
***********************************************
ITINERARI 3
PUNTALS DE PLANÍCIA
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Des de
Puigpunyent, sortirem en direcció a Galilea. Ens desviarem a la dreta, quasi
tot d'una, on hi ha un cartell de "Reserva Puig de Galatzó". Seguirem
les indicacions d'aquests cartells fins que arribem a un coll on tenim tres
alternatives: nosaltres seguirem la de la dreta. A continuació deixarem a la
dreta una desviació que davalla, passarem per una antiga pedrera i, en la
propera desviació, ens desviarem a la dreta (on hi ha un pi amb pintura
blanca). Després d'un fort pendent arribarem a la font des Pi, lloc on deixarem
el vehicle.
•
Dificultat: La
localització del pas de s'Enquetja i el de sa Rata.
•
Recomanacions: Convé portar
aigua (la de la font des Pi no és fiable) i no aventurar-se per cap pas de
dubtosa continuïtat... hi podem tornar un altre dia.
•
Desnivell acumutal:
568 metres.
•
Duració: A prop de tres
hores de recorregut efectiu... que poden ser més si perdem temps cercant els passos.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
Deixant la font des Pi a la dreta, iniciarem el
recorregut pujant per l'ample camí de terra que s'inicia allà mateix. Un poc
més amunt aquest camí fa un revolt a l'esquerra, i hem de seguir una desviació
a mà dreta que veurem just després del revolt.
Aquesta desviació s'acaba de sobte, però si ens hi
fixam veurem dues fletxes (una de groga i una altra de vermella) pintades en
una roca que ens indiquen cap a l'esquerra. És l'inici d'un caminoi ben marcat
que ens conduirà fins al coll des Carnisseret.
En arribar-hi, veurem que a la nostra hi ha un
tancat de reixeta; el rodejarem per l'esquerra fins arribar al coll pròpiament
dit, on s'inicia un caminoi que davalla pel vessant d'Estellencs. Aquest
caminoi no es torba a girar cap a la dreta i va, mantenint el desnivell, fins a
un altre coll tancat per una paret de pedra seca que no hem de creuar, sinó
que, deixant la paret a la dreta, seguirem el traçat d'un tirany poc marcat que
continua a mig coster en direcció a una altra paret, després de la qual no ens
torbarem a arribar a un collet on hi la l'era des Moro.
Des de l'era, baixarem per dins l'alzinar, sense
camí, amb tendència a seguir una diagonal cap a la dreta. D'aquesta manera
arribarem en pocs minuts a un caminoi que hem de seguir cap a la dreta (hem de
fer la tornada pel mateix lloc, per això convé memoritzar el lloc on hem
accedit al caminoi).
Aquest caminoi ens condueix a mig coster fins que es
junta amb un altre de més ample, que també seguirem cap a la dreta. En pocs
minuts aquest camí arriba al coll d'Estellencs, on trobarem un portell tancat
amb una barrera metàl·lica, però té un botador de fusta per passar a l'altre
costat.
A pocs minuts del coll, trobarem una desviació a
l'esquerra indicada amb una marca de pintura verda en una roca. Seguint aquesta
indicació, seguirem el traçat d'un caminoi que, després d'una forta pujada
travessa un portell, continua la pujada, ara més suau i finalment es replana.
Aquí haurem de posar tots els sentits, ja que és un
tram clau de l'itinerari. En arribar a un lloc on el camí fa una breu baixada
(hi ha fins a quatre fites en un bocí curt de camí) ens desviarem a la dreta
seguint les indicacions d'unes fites. D'aquesta manera travessarem una petita
rosseguera de terra vermellosa que davalla dels penya-segats que veurem a la
dreta. Unes quantes fites més ens conduiran fent una lleugera pujada pels peus dels
penya-segats fins que arribem a un punt on s'esvaeixen. A partir d'aquí pujarem
seguint la direcció de màxim pendent (la pujada és molt forta), anant a parar
als peus del pas de s'Enquetja, que tindrem a l'esquerra. Està format per un
gran crui que condueix al cim dels Puntals. La millor manera de pujar-hi és per
la part de la dreta. Hem d'anar amb compte. Un cop dalt del pas serem en el cim
dels Puntals.
Per baixar del cim donarem l'esquena al Galatzó i
seguirem les indicacions d'unes fites, que ens conduiran fins a un antic camí
de carro. Aquest camí gira primer a l'esquerra i després a la dreta. Just en el
revolt de la dreta (a cinc minuts del cim) ens desviarem a l'esquerra i
iniciarem una forta baixada per una canal de terra i pedres, al final de la
qual girarem a l'esquerra, seguint les indicacions d'unes fites, després a la
dreta i arribarem a la part inferior dels espadats. Hem fet el pas de sa Rata.
Després de baixar unes desenes de metres per dins de
l'alzinar, ens fixarem que a l'esquerra —en el sentit de baixada— hi ha unes
fites que ens aniran baixant en diagonal esquerra fins arribar a un replà on hi
ha diverses sitges: el pla des Puntals. En aquest lloc s'inicia un camí que,
seguint la mateixa direcció que portàvem, ens conduirà al camí que havíem
deixat per iniciar l'ascensió final al pas de s'Enquetja.
Aquest camí ens conduirà, seguint a la inversa el
mateix traçat que hem utilitzat en el camí de pujada, fins al coll
d'Estellencs, dos minuts després del qual veurem a l'esquerra unes marques de
pintura vermella. que ens indiquen el lloc on ens hem de desviar.
Ara ja sols ens queda estar pendents del punt on ens
hem de desviar a l'esquerra per pujar a l'era des Moro, la qual cosa, si hem
tingut la precaució de memoritzar el lloc a l'anada, no té cap més problema...
com a referència direm que, si fa no fa, aquest lloc é a uns quinze minuts
comptats des del coll d'Estellencs.
********************************************
ITINERARI 4
SA MOLA DE PLANÍCIA
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Iniciarem
l'itinerari des de la població de Banyalbufar, just quan sortim del poble en
direcció a Estellencs.
•
Dificultat: Segurament
tindrem problemes d'orientació a l'hora de localitzar el comellar des Teixos a
causa de la poca visibilitat que ens ofereix el bosc. La pujada pel comellar
esmentat és bastant dura.
•
Recomanacions: Hem de portar
aigua. No convé que ens aventurem per pujades de dubtosa continuïtat, ja que en
podem passar un fum. En tot cas, però, gaudirem de la inusual riquesa botànica
de la part superior del comellar des Teixos.
•
Desnivell: 822 metres.
•
Duració: Més de tres hores
i mitja de recorregut efectiu, que poden ser més cercant la pujada correcta.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
A la sortida de Banyalbufar en direcció a
Estellencs, veurem a mà esquerra el començament del camí des Rafal, que està
indicat amb un cartell de GR. Aquest
camí, a bocins asfaltat, a bocins encimentat o ni una cosa ni l'altre, puja en
fort pendent fins arribar al bosc, on es converteix en un camí de ferradura.
En arribar a les cases des Rafal, les deixarem a
l'esquerra i continuarem pel camí que ens hi ha portat. Aquest camí arriba a
una desviació a mà esquerra que hem de seguir, deixant així el traçat del futur
GR.
No gaire més envant arribarem a una bifurcació on
prendrem l'opció de la dreta, ja que la de l'esquerra ens tornaria al Rafal.
A cinc minuts de la bifurcació, arribarem a un
portell que hem de travessar, ja que el camí que volta cap a la dreta ens duria
a Planícia.
El camí, quasi horitzontal, passa un portell sense
barrera que té una pica a la dreta i, no molt lluny del portell, es bifurca:
nosaltres seguirem el ramal de la dreta.
A poc més de dos minuts de la bifurcació hem de
prendre una desviació a mà dreta. Aquest camí comença, a la fi, l'ascensió,
travessa una paret seca, un poc després de la qual, i abans d'un marcat revolt
a l'esquerra, veurem una desviació a mà dreta que hem de prendre.
No gaire lluny d'haver agafat la darrera desviació,
en trobarem una altra a l'esquerra que també seguirem. Aquest nou camí —que és
el que seguirem de baixada— puja fent un parell de revolts després dels quals
hem d'agafar una desviació a mà esquerra.
Aquest camí, després de fer un parell de revolts,
s'esvaeix, i així comença la part més complicada de l'itinerari. En línies
generals, seguirem l'ascensió en diagonal esquerra segons la línia de màxim
pendent... no hi ha cap referència clara, per la qual cosa cal posar-hi els
cinc sentits.
Trobarem una petita rosseguera, a l'esquerra de la
qual hi ha un esperó; la nostra intenció és rodejar aquest esperó per la base i
anar a cercar alguna via d'accés que ens permeti acostar-nos a una gran
rosseguera que es veu més amunt.
En arribar a la rosseguera, la qual cosa ens haurà
costat no pocs esforços, anirem a cercar la part superior esquerra per rodejar,
també per l'esquerra, un gran esperó rocós de forma cònica. En aquest sector ja
hauran aparegut els primers teixos, que ens indiquen que anam per bon camí. Per
l'esquerra de l'esperó cònic veurem una empinada canal que ens permetrà arribar
als replans superiors. Val la pena aturar-se a contemplar la impressionant
riquesa botànica que ens envolta... i per recuperar l'alè!
En arribar a la part superior ens trobarem amb un
camí que seguirem cap a l'esquerra. Després d'un parell de revolts, quan el
camí comenci a baixar, cercarem el cim: sabrem que hi hem arribat perquè hi ha
un vèrtex geodèsic.
Per baixar del cim ens situarem en un collet entre
el cim principal i un de secundari (on hi ha una caseta de vigilància forestal)
i, d'esquena a la mar (de cara als Puntals) iniciarem el descens per un
comellar, sense fer cas de rastres de camí que anirem trobant durant la
baixada. Després d'uns vint minuts de baixada, arribarem a un camí que seguirem
cap a la dreta, però si la nostra intenció és visitar ets Aljubets, cosa que
val la pena, el seguirem uns minuts cap a l'esquerra i, un cop en ets Aljubets,
tornarem enrere.
El camí de descens no té pèrdua possible; passarem
per s'aljub des Porxo, més envant deixarem a l'esquerra un forn de calç que
encara conserva la porta, passarem pel costat d'algunes basses i arribarem
finalment al punt on l'hem deixat per iniciar la pujada cap al comellar des
Teixos.
Ara ja sols ens queda fer a l'enrevés el mateix camí
que hem fet d'anada i tornar a Banyalbufar.
NOTA: La manca de referències clares per trobar la pujada
correcta pel comellar des Teixos, ens obliga a treure tota l'experiència per
aconseguir dur a bon port aquest itinerari. No hi és de més fer una ullada des
d'abaix als indrets per on ens mourem, ja que un cop en el bosc ens serà
difícil orientar-nos. La referència més clara tal vegada sigui la gran
rosseguera que hi ha abaix de la canal de sortida als replans superiors... que
Déu ens agafi confessats!
*************************************************
ITINERARI 5
LA MOLA DEL RAM
INFORMACIÓ GENERAL
•
Accés: Sortirem des
d'Esporles pel carrer de la Costa de Son Tries, que està indicat amb un cartell
que diu "Es Verger".
•
Dificultat: Itinerari
tècnicament còmode, on sols cal anar amb compte en el tram comprès entre Son
Ferrà i el portell, a causa de l'absència total de camins o fites indicadores,
a més a més hi ha una vegetació molt atapeïda.
•
Recomanacions: Hem de portar
aigua ja que no en trobarem de potable fins arribar a l'ermita de Maristel·la.
Convé que posem atenció en el seguiment dels camins i tiranys, ja que, si ens
desorientam, serà difícil retrobar el camí correcte.
•
Desnivell: 643 metres.
•
Duració: Menys de tres
hores de recorregut efectiu.
DESCRIPCIÓ DE
L'ITINERARI
El nostre itinerari comença en el carrer de la Costa
de Son Tries, després seguirem la carretera asfaltada però procurarem cercar
les restes de l'antic camí empedrat que condueix a Son Ferrà. En trobarem un
bocí curt abans de la primera corba tancada a la dreta que fa la carretera, i
un altre a l'esquerra, quasi tot d'una de sortir de bell nou a la carretera,
que ens permetrà no tocar més l'asfalt fins que arribem al portell de la
possessió.
Aquest segon tram de camí ens deixarà en un collet a
la dreta del qual veurem el portell que dóna accés a les cases de Son Ferrà, el
qual està indicat amb un cartell situat a l'esquerra de la carretera que porta
la indicació "Ermita". Aquest portell té una petita i estreta porta
metàl·lica que en permet l'accés peatonal.
Passat el portell, seguirem un camí que va vorejant
les cases de la possessió, que ens quedaran a l'esquerra. Molt a prop de les
cases passarem una barrera, que procurarem deixar tal com l'hem trobada,
després el camí fa un parell de revolts tancats en sentit ascendent. En el
primer revolt a la dreta que faci el camí, l'abandonarem i seguirem un caminoi,
pràcticament horitzontal, que deixa les cases de Son Ferrà a l'esquerra.
El caminoi, que va vorejant una reixeta, s'acaba en
arribar a una font que sembla ser el punt de subministrament d'aigua de les
cases. Aleshores haurem de posar els cinc sentits, perquè som a l'inici del
tram clau de l'itinerari: sols hi ha un tirany que en el tram inicial no és
gaire fàcil de seguir i, a més a més, l'abundant vegetació tampoc ens ajuda a
progressar. Això si, trobarem algunes fites que ens faran pujar en diagonal una
mitja dotzena de marges i, si no ens despistat, arribarem a un portell.
Des del portell, travessarem els camps de conreu als
quals dóna accés. Mantindrem aquesta direcció fins que vegem que els camps, que
en principi fan una lleugera pujada, comencen un suau descens; aleshores
girarem a la dreta i seguirem la línia de màxim pendent. De fet, hauran
aparegut unes taques de pintura verda —no n'hi ha gaire i tampoc són fàcils de
veure— que ens podran ajudar una mica a orientar-nos.
D'aquesta manera seguirem un tirany mig esborrat que
ens conduirà fins a un portell sense barrera que dóna accés al bosc.
Tot just passat el portell s'inicia un camí que ben
prest gira a l'esquerra i va a cercar un empinat comellar per on s'enfila en
succesius revolts també en fort pendent. Tant en aquesta zona de bosc com més
amunt, podrem veure els efectes de la nevada del novembre de 1999 sobre els
pobres arbres: grans pins tombats i branques d'alzina esqueixades.
En la part superior del comellar travessarem un
altre portell sense barrera, després del qual el tirany perd pendent de forma
gradual. Aquest tirany, bastant ben marcat, és fàcil de seguir i sols haurem
d'anar amb compte en arribar a un cartell de "Coto privado de caza",
on fa un sobtat canvi de direcció cap a l'esquerra.
Quan el tirany arriba a terreny horitzontal,
començarem a vorejar una paret de pedra seca que ens quedarà a l'esquerra.
Aleshores haurem de cercar un portell que s'obre en la paret i passar-lo.
Després seguirem un tirany —més estret que el que
hem deixat— que ens condueix en uns quants minuts fins a un aljub, el deixarem
a l'esquerra i seguirem el simulacre de tirany que ens portarà fins a una gran
fita, col·locada en un camí molt envaït per la vegetació, situat de forma
transversal a la direcció que portam.
No el seguirem ni cap a la dreta ni cap a l'esquerra
sinó que el travessarem, mantenint la direcció que portàvem quan hem arribat a
la fita, i cercarem un altre camí, també molt envaït per la vegetació, que puja
enmig d'un comellar en successius revolts.
Aquest camí es va deteriorant a mesura que pujam
fins que arriba a un punt en què desapareix definitivament. A partir d'aquest
punt, algunes fites esporàdiques ens indiquen la direcció a seguir que és, més
o menys, pujar pel mig del comellar. En
arribar a la part superior creuarem una paret de pedra seca, poc després de la
qual passarem pel mig d'un gran passadís obert entre les roques, i arribarem
d'aquesta manera al que en queda d'una casa de neu.
Un cop en la casa de neu, girarem a la dreta en
direcció a un collet tancat per una paret de pedra seca, que vorejarem cap a
l'esquerra fins arribar a un petit espadat, punt que aprofitarem per passar a
l'altre costat.
Ja a l'altre costat seguirem l'ascensió amb l'ajut
d'unes fites que ens condueixen cap a una encletxa rocosa, que ens obligarà a
una curta i fàcil grimpada. Superada l'encletxa, veurem just a l'esquerra el
vèrtex geodèsic del cim: la Fita del Ram.
Per baixar del cim tornarem a realitzar el descens
per l'encletxa, però en arribar al collet on hi ha la paret de pedra seca que hem
botat després de passar per la casa de neu, no passarem a l'altre costat sinó
que deixarem la paret a la dreta i seguirem les indicacions d'unes fites —i
marques de pintura vermella—, que ens porten de principi en una direcció més o
menys paral·lela a la paret.
Mantindrem aquesta direcció fins que travessem una
petita paret mig esbaldregada, després de la qual les indicacions que anam
seguint fan un gir de noranta graus a l'esquerra. A partir d'aquest punt
l'itinerari segueix en clar descens, cercant sempre el punt més factible per
fer-ho.
Així com baixam, el pendent es va suavitzant i, en
un moment determinat, apareixerà a la dreta una paret de pedra seca. Les
indicacions que ens ajuden a realitzar
el descens (fites i marques de pintura) segueixen en principi de forma
paral·lela a la paret, però en arribar a una esplanadeta on hi ha un esbaldrec
en la paret, ens indiquen que hem de passar a l'altre costat (dreta).
El camí que ara seguim és bastant clar, està indicat
amb marques de pintura vermella i, a més a més, és pràcticament horitzontal,
per la qual cosa podrem badar una estona en un fantàstic ambient de bosc.
El nostre camí, ara en suau descens, deixarà un
aljub a l'esquerra, un poc més envant travessa una paret de pedra seca i no
gaire més lluny gira a l'esquerra deixant a la dreta un enfonsament del
terreny. Després travessa una clariana del bosc on se situen les ruïnes de les
Ermites Velles (esquerra), després de les quals haurem de posar un poc
d'atenció a les indicacions del camí, ja que es multipliquen les desviacions i
hi ha risc de despistar-se.
Arribarem d'aquesta manera a l'esplanada de l'ermita
de Maristel·la. El nostre itinerari continua ara per l'ample camí normal
d'accés a l'ermita, i quan comença el descens en forma de successius revolts
haurem d'estar atents a una corba que fa el camí cap a la dreta, segons el
nostre sentit de marxa, on veurem que hi ha una desviació per un tirany indicat
amb una fita a la dreta i una pintada en la roca de l'esquerra amb la indicació
"Jesús".
Aquest tirany aviat arriba a una sitja amb la
corresponent barraca; si ens interessa anar fins al Cor de Jesús, ens desviarem
a la dreta, lloc realment recomanable perquè podrem contemplar una magnífica
panoràmica. Si la nostra intenció és seguir l'itinerari, deixarem la sitja i la
barraca a la dreta i seguirem el tirany que inicia una davallada pel mig del
bosc que pràcticament no ens ha abandonat en tota l'excursió.
Aquest tirany no té fites ni marques de pintura,
però no és mal de seguir.
Travessarem una paret per un portell on hi ha un
parell de troncs per impedir el pas del bestiar. Si apareix alguna desviació
que ens faci dubtar, sempre seguirem el camí que baixi de forma clara.
Passarem pel costat de les ruïnes d'un porxo, després
del qual el camí gira a la dreta, augmenta l'amplada i realitza un descens fent
una sèrie de ziga-zagues.
Quan l'alzinar es comença a aclarir, el camí es
converteix en un tirany que continua el descens pel mig de margades d'antics
camps de conreu, deixant a la dreta una paret de pedra seca que no hem de
travessar en cap moment.
Quan el terreny perd pendent, el tirany es dirigeix
a un portell sense barrera, que dóna accés al camí des Correu, rehabilitat
recentment per FODESMA, el seguirem cap a la dreta i arribarem sense cap
problema a Esporles.